Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’abril del 2011

Orgull de filla

Impossible estar més orgullosa del que estic: l'Adela ja ha après a xatejar! Quan, fa uns mesos, va iniciar la tasca d'iniciar-se en l'ús de l'ordinador em va dir que no ho expliqués a ningú, perquè li hauria fet vergonya defallir en l'intent i que algú més ho sapigués. Jo estava convençuda que ho aconseguiria i així li vaig dir, ho veia tan clar i... no he fallat.

Val a dir que l'Adela, la meva mare, no havia tocat mai no només un ordinador sinó que mai no havia fet servir una màquina d'escriure. Va assistir a un curset organitzat per l'ajuntament del meu poble, conjuntament amb Dones en Xarxa: un curset de tres dies d'iniciació a l'ordinador. I jo vaig pensar: com pretenen que algú que no ha tocat mai un ordinador aprengui res més que l'ús del ratolí en només tres dies? Aberrant!

Però ma mare, que no és manya, sinó manxega d'Alborea, però tossuda com qui més, a poc a poc i bona lletra ha anat seguint les instruccions que li donava: primer només moure el ratolí, després escriure documents al Word... aviat teclejar a l'ordinador ja no li semblava tan difícil. Tot just fa dos mesos va començar a enviar-me dos missatges de correu electrònic cada dia i s'emocionava cada cop que en rebia un.

Aquesta setmana, per mitjà de Gmail (quin gran invent!), vam aconseguir xatejar un dia. Al cap d'una estona em va trucar per telèfon per explicar-me que estava tan emocionada: és increïble com als 74 anys pot mantenir una il·lusió que moltes persones als 30 anys ja donen per perduda.

No cal que us digui que, de gran, vull ser com ella. L'admiro tant, l'estimo tant...

dimarts, 27 de gener del 2009

Absències

No, no he tancat el bloc! He passat uns dies laboralment embolicats però també, tal com comentàvem amb el Ferran i la Francesca, miro de viure la vida carpe diem.

De vegades hi ha situacions que penso que he de reflectir en un post, però no trobo el moment: potser em manca la inspiració. Fa dies que penso a fer unes reflexions sobre l'entorn dels blocs i la repercussió que té en altres dimensions el fet de tenir un bloc i llegir els d'altres persones: com més va, malgrat la meva absència, més em fascina aquest tema.

A més, he viatjat més aquests últims 23 dies que en els anteriors 6 mesos i viatjar sempre és una bona notícia!

Fa uns dies, en Xavier Mir m'envia un missatge i em comunica que parlarà del M'exalta a Ràdio Arenys: massa tard, quan llegeixo el missatge ja havien fet el programa i no el puc escoltar. M'he d'esperar fins avui a escoltar-lo en MP3 a l'arxiu de programes de Ràdio Arenys. M'ha fet il·lusió. I a sobre, en publica un post al seu bloc. En fi, no puc més que donar-te les gràcies, Xavier :-)


Ah, prometo canviar la foto, que això dels forats del nas, ja ho he sentit massa cops! Va bé aquesta?



I, per acabar, una recomanació gastronòmica: Al tagliere, per si mai aneu per Torí. Bon embotit, bona pasta, bon formatge, magnífics grisini, bon vi i un ambient molt i molt acollidor. Fantàstic!


divendres, 10 d’octubre del 2008

Premis Blocs Catalunya

Després d'algun incident ferroviari, que ha sorprès molt a l'amic Ferran, hem arribat sans, estalvis i ben assegudets en un Catalunya Express a Girona. Ben alimentats (ell) i amb la dosi de cafeïna necessària (jo), ens hem dirigit a l'Auditori de Girona per assistir a l'acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya.

De camí a la Devesa ens hem sorprès d'un curiós edifici on té la seu El Punt. N'havia sentit a parlar, però no l'havia vist mai: un edifici bonic, d'estructura estranya i amb unes rajoles grises que em semblaven de bany.

De seguida hem arribat a l'Auditori on se celebrava l'esdeveniment, s'incomplien els horaris establerts i cracs com l'Alfons Cornella disculpaven la seva absència. Al cap i a la fi, tampoc no hauríem arribat a sentir-lo.

Un parell de membres de l'organització ens han convidat a esperar mentre fèiem un cafè, però en Ferran i jo hem decidit entrar a una sala buida que s'ha anat omplint i omplint al llarg de la tarda. Quan hi hem entrat, però, només hi havia el ponent, en Ricardo Baeza Yates, de Yahoo Research, el tècnic de so i algun altre membre de l'organització.

He sentit en Baeza Yates per segon dia consecutiu, ja que ahir va pronunciar una conferència semblant al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. M'ha interessat el que deia sobre el coneixement col·lectiu, tot i que les eines que esmentava no eren col·lectives, sinó estrictament de l'entorn Yahoo.

A continuació Kim Faura, director de Telefònica Catalunya, ens ha ofert una pila de dades microeconòmiques i macroeconòmiques sobre l'estat de les telecomunicacions al país i al país veí i les ha comparades amb dades d'altres països i comunitats autònomes. Què farà Telefònica per nosaltres?

Per fi el lliurament de premis: Roger de Gràcia no té molta gràcia (perdó per l'acudit dolent). Voluntàriament manifesta el seu desconeixement d'aquest món i en fa burleta. No ho puc evitar, aquest home em posa nerviosa.

Magnífics discursos d'Anna Pagans, alcaldessa de Girona que sí que sap en què consisteix Internet i la catosfera, i de Trina Milán, presidenta de Stic.cat, qui, així, de passada, cita un noi que escriu un bloc en català des de Berlín mentre jo li apreto la cama al Ferran (ui, qui serà aquest noi?) :P

Hem conegut una finalista: la Núria Masdeu (un bloc interessantíssim que vaig estar fullejant ahir i una noia, pel poc que he conegut, també molt interessant). Hem mantingut una breu conversa amb una altra noia que viu a Amer.

S'inicia el repartiment de premis, però ni el Ferran ni jo no coneixement cap dels premiats, ni tan sols dels finalistes. Com que no volem córrer per no perdre l'últim tren, abans que acabin de repartir els guardons i que comenci el xeflis, marxem corrent a agafar el tren de les 21.03 i així arribem més d'hora a casa. La llista dels premiats, a aquestes hores, encara no és al web, però esperem que aviat estigui publicada al web dels Premis. Enhorabona a tots!

Fi de la jornada: interessant esdeveniment força ben organitzat, ple absolut de la sala de l'Auditori i el xeflis tenia un aspecte increïble.

Felicitats, Catosfera!

I, au, un altre Catalunya Express i camí cap a caseta!













Actualització 12.10.2008
(ei, enhorabona, Núria Masdéu: ens en vam anar sense saber que havies guanyat) :)

Els guanyadors de la 1a edició dels Premis Blocs Catalunya són:

Premi al millor bloc de Cultura: El bloc de Jordi Cervera

Premi al millor bloc de Societat: El bloc de Joan Puig, Gazylophacium

Premi al millor bloc d'Actualitat: El bloc d’Albert Medran, e-Campany@

Premi al millor bloc d'Educació: El bloc de Margarida Capellà, El fil de les clàssiques

Premi al millor bloc de TIC: El bloc de la Núria Masdéu

Premi especial STIC.CAT a l'acció solidària i la cohesió social: Fundació Plataforma Educativa

Premi especial STIC.CAT al foment del català: Miquel Tusón, la Llumenera de Nova York

Premi especial STIC.CAT a l'ús pioner dels blocs: Saül Gordillo, Bloc sense fulls

dilluns, 1 de setembre del 2008

Jo també vull votar


Més enllà del govern, l'e-govern. Més enllà de la democràcia, l'e-democràcia: ara una interessant iniciativa ens permet votar a les eleccions nordamericanes, tot i que, òbviament, els resultats no siguin vinculants ni comptin per a res més que per esbrinar-ne els resultats. I want vote too no es decanta cap a cap opció ni pretén exercir cap influència: és un servei en què tothom pot votar en les mateixes condicions, és imparcial i desinteressat.

La finalitat de la pàgina: elevar les eleccions de qualsevol país a nivell global i aconseguir una expressió democràtica d'opinions. IWantToVoteToo.com és, doncs, una votació virtual que no substitueix la consulta popular, el referèndum o les eleccions que s'hagin de fer, però serà interessant analitzar els resultats que es produeixin.

Per votar virtualment a les properes eleccions nordamericanes: www.iwanttovotetoo.com

Hi votem?


dilluns, 25 d’agost del 2008

PodCamp Barcelona

Com que té lloc al meu humil poblet i hi participa un bon amic meu, us recomano que assistiu a la PodCamp Barcelona que tindrà lloc entre els dies 26 i 28 de setembre al Masnou, Maresme.

L'esdeveniment sembla interessant, perquè és una unconference (no-conferència), basada en la idea que la suma de l’auditori proporciona més informació que un sol orador. Un moderador va introduint els temes, dóna i pren la paraula als oradors de l'auditori, però qui s'expressa, al cap i a la fi, és el públic.

Com diuen els seus organitzadors:

"Una PodCamp és una UnConference a l'estil d'una BarCamp dirigida als entusiastes i professionals de la new media, inclosos els bloggers, podcasters, YouTubers, membres de les xarxes socials i qualsevol persona que tingui curiositat per aquest tema. La primera PodCamp va tenir lloc del 8 al 10 de setembre de 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món.

PodCamp Barcelona serà la primera PodCamp a la Península Ibèrica."

Vinga, animeu-vos-hi!

Més informació

divendres, 11 d’abril del 2008

Premis Dardo

Gràcies, sara maria. Gràcies, Núria.

Acumulo dos premis Dardo i he decidit atorgar els premis a tots els blocs que tinc rssejats i que, per ordre alfabètic són:

- A cops amb la vida (on ets, Alepsi?) :-(
- diumenja'm (ja, ja sé que no volies que te'l donés, Quim. Se sienteeeeeeeeeeeeee!)
- El bloc d'en DooMMasteR (visca el Maresme! Per cert: mira't el Converses, que faltes tu!)
- el Gatot —versió íntima— (pel temps que fa que ens "coneixem" i per la proximitat de què parlàvem)
- El que no em mata, m'enforteix (perquè els petits canvis són poderosos, que deia el Capità Enciam. Segur que aquest també el coneixem, oi? :-P)
- Graellsbloc (també pel temps que fa que ens coneixem, però sense cometes, i per la variadíssima temàtica del bloc)
- Laprí (perquè encara no hem estrenat l'AVE. Serem els últims a fer-ho?)
- Núria Aupí (perquè cada dia descobrim que hi ha més paral·lelismes i més interessos comuns en les nostres vides)
- O-TeArai (Sr. DerSu_: no sé per què intueixo que no us agradarà això que us doni un premi, però mireu, és que m'ha vingut de gust)
- Revolt de mar (perquè sé que algun dia tornarem a llegir algun post en aquest bonic bloc, oi, Spock?)
- Sentado en el rincón (Pura sensibilidad. També algun dia el tornarem a llegir o quedarem a fer una cervesa, millor. Blogs and beers! Nos vemos en los bares, arabesque!)
- The Berlin Chronicles (algú de qui aprenc coses dia a dia, em fascina com escriu i que m'ha conduït a triar una destinació de vacances: he enredat una amiga i ens n'anem a Berlin amb la Noemí!)
- Un racó del món / Delícies del rebost (dues meravelles de blocs: pels textos, les fotos i les receptes, que millor que no llegeixi!)
- Web Blog de Xavi Duran (un altre bloc que està en standby i esperem que tornis, Xavi)


Gràcies a tots!

diumenge, 30 de març del 2008

Refredat, Àries i Facebook

Com que tinc un refredat de ca l’ample (mal de cap, mal d’ossos, mal d’ànima, mal de tot), he passat el cap de setmana tancada a casa, veient bon cinema (Érase una vez en América, quina gran pel·lícula!) i investigant en què consisteix això del Facebook.

ÀriesVolia escriure un post sobre diversos Àries que conec i que han fet anys aquesta mateixa setmana, començant per una de les dues persones més importants del món: la meva mama, la iaia Adela, que ha fet 71 anys. Un petó ben gran per ella i per molts, molts anys!

Però, a més a més, tres persones que em són molt properes també han fet anys: des d’aquí, els desitjo per molts anys a totes tres! Petonets!

I és que com vaig dir un dia: amb els Àries arriba la primavera. Visca!

El cas és que no he escrit el post perquè he anat rebent missatges de gent coneguda (i alguns volteu per aquí) que és al Facebook, el lloc de moda a Internet. La veritat és que ja havia accedit a altres llocs de xarxes socials (Xing, Neurona, LinkedIn...), però res a veure amb l’èxit aclaparador que em sembla que està tenint Facebook.

Impressió de pantalla FacebookFacebook, doncs, és un lloc web de xarxes socials, creat per a estudiants de la Universitat de Harvard (i, concretament, per Mark Zuckerberg) que, finalment, s’ha obert a qualsevol usuari que tingui un compte de correu electrònic i on els usuaris creen les seves xarxes socials relacionades amb la seva titulació acadèmica, amb l’interès professional o amb la regió geogràfica on viuen i/o resideixen. O creen les seves xarxes a partir de tots aquests ítems i altres més.

A banda d'aquestes funcionalitats com a xarxa social, dintre de Facebook rebo i envio missatges i puc escriure (i em poden escriure) al “mur”, cosa que encara no he acabat d’entendre. Algú m’ho explica?

A més, s’hi integren moltes, moltíssimes, aplicacions i fa ús del mashup, que consisteix a barrejar, a integrar diverses aplicacions en una de sola: Així, ara mateix tinc integrades al meu perfil les fotos que publico a Flickr i els RSS de Vilaweb, però puc anar-les ampliant amb moltes altres.

Aquest matí, per exemple, hi he afegit una eina que em permet visualitzar totes les ciutats del món que he visitat (sí, una pijada, però fa il·lusió, oi?).

Us convido a entrar-hi i navegar una estoneta per veure què trobeu i a qui trobeu :-)

diumenge, 16 de març del 2008

Fonts tipogràfiques

imatge amb diverses tipografiesL'observació de les tipografies és una mania com qualsevol altre: estic convençuda que molta gent ni s'hi fixa, però el tipus de lletra amb què està escrit un bloc, un informe, una invitació per a una exposició de quadres, els rètols dels preus d'una botiga o un recull de contes fan que els percebi d'una manera ben diferent. I les modes també hi tenen molt a veure.

Amb el temps he anat evolucionant i, a hores d'ara, la meva lletra predilecta és la que uso en aquest bloc: la Trebuchet MS. Però, depén del lloc on escrigui o del que vulgui fer hi ha tanta varietat de fonts tipogràfiques que no me les acabaré mai!

Les mides, el color i la disposició del text també hi tenen molt a veure:

Mides
Tendeixo a usar fonts cada cop més grans, potser perquè ja es manifesten els primers símptomes de vista cansada i també perquè hi ha persones amb discapacitats visuals que tindran més facilitat per llegir-ne el text.

Color
Digueu-me clàssica, però el meu text preferit és amb el fons blanc i la lletra de color negre, tot i que hi ha un color verd blavós —rgb(51, 153, 153)— que també m'agrada força. Miro de defugir de les negretes, però sovint em serveixen per ressaltar algunes coses. No m'agraden gens, però gens! les MAJÚSCULES (que a Internet tenen un significat molt concret: cridar).

Disposició del text
El text sense justificar: m'és igual on es parteixi la frase, però no m'agrada gens quan està centrat ni justificat.


Fa temps que voldria haver estudiat un manual en què m'expliquin allò més bàsic de tipografia, però mai no trobo el moment i, per tant, em guio una mica per la intuició (que no sé si és la millor eina). Veig que a la Wikipedia en castellà hi ha molta i molta informació sobre tipografia: la versió catalana, per no variar, és molt més escarransida. Podríem provar de millorar-la.

Ah, si em voleu fer feliç no useu mai (però mai!) la Comic Sans ni la Time News Roman! (sí, aquella que ve per defecte al Word i a molts altres programes: argh!)

diumenge, 9 de març del 2008

El Consell Comarcal del Maresme

Ja fa més d'un any que em vaig donar d'alta per rebre puntualment les notícies i esdeveniments del que passa al Consell Comarcal del Maresme. He de rectificar perquè fa un temps que criticava que les notícies que rebia únicament parlaven d'animals i animalons adoptats, abandonats, segrestats, maltractats, lliurats, cuidats, estimats.

La majoria de missatges que he rebut al llarg d'aquest temps deien coses com "Aquesta setmana s'han adoptat tres gossos i dos gats" i poca cosa més.

Per fi, dues notícies seguides amb contingut: visca!
Donaré, doncs, una altra oportunitat al Consell Comarcal del Maresme, a veure si ara de debó m'informen de les coses que passen a casa.

Annex

Foto que m'envia el Ferran de la Fira de Turisme de Berlin on es promocionava el Maresme com a destinació turística

dissabte, 1 de març del 2008

Dos vídeos que m'agraden

Són del mateix autor (o autora): mwesch. L'un fa temps que el vaig descobrir i em sembla una perfecta explicació visual (tot i que llegim moltes paraules) del que és allò del web 2.0. Boníssim: el primer cop que el vaig veure vaig al·lucinar: Web 2.0 ... The Machine is Us/ing Us (la primera part, ja la ratificava una portada del The Time l'any passat. El personatge de l'any: you)





Han passat uns mesos i no sé com ahir vaig anar a parar a un altre vídeo d'aquest mateix autor o autora. Aquest cop sobre gestió de la informació, un tema que crec que ens preocupa a tots, ja que en tenim tanta que ja no sabem què fer-ne ni com trobar-la. Per molt endreçadets que siguem, costa fins i tot trobar les fotos de quan el nebot va fer un any o el relat que vaig començar a escriure la setmana passada. El vídeo només dóna pautes generals per mirar de gestionar la informació correctament, però està fet d'una manera que em sembla excepcional: Information R/evolution.




I per acabar el post amb humor en un dia gairebé perfecte i quasi primaveral, un altre vídeo que em va fer riure sorollosament fa uns dies. Res a veure amb els anteriors.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Premi Arte y Pico

Sembla que l'origen del premi és a l'Uruguai: una noia a qui li agrada fer labors (ganxet, punt de creu, manualitats...) i en fa difusió al bloc Arte y Pico. El premi, doncs, ens ha arribat de ben lluny, tot i que a mi m'arriba de la capital del Maresme: en DooMMasteR, un tio encantador a qui envejo perquè fa unes fotos precioses i que viu des de fa un any i escaig amb la seva encantadora doneta a Mataró. Gràcies, Jordi :)

La versió que m'ha arribat del premi consisteix a atorgar cinc premis als cinc blocs que més valorem, però en DooM ha fet la seva pròpia versió i n'ha donat sis. Així que jo el copio i faig el mateix.

I aquí van els premis:

Premi Tengo una debilidad: Laprí, una joieta que vaig descobrir aviat farà dos anys i que, malgrat la seva joventut, ens ha ensenyat un munt de coses. Com que em va tocar fer-li de blocaire invisible, vaig fer-li un bloc que es deia bi4laprí (Blocaire invisible per a laprí) i vaig riure molt fent-ho, algú en pot donar fe. En David acabarà a Catalunya, això segur!

Premi Amistat i rialles: Diumenja'm, el bloc de música per als diumenges al matí (o la tarda o la nit, o qualsevol dia de la setmana), que destil·la sensibilitat pels quatre cantons d'en quim, també conegut com l'home que volia llardons dels 70 :P Temps enrere, va escriure un altre bloc a dues mans, però era més aviat per provocar la rialla de tots els lectors.

Premi Família blocaire: Graellsbloc, històries del passat, anècdotes actuals i idees per al futur, tal com diu al seu perfil.

Premi Bloc novell: El que no em mata, m'enforteix, les vivències d'un altre jove que trepitja ben fort, que diria l'Alejandro, sobretot pel Matagalls: en dav

Premi Descoberta recent: Quina mandra i The Berlin Chronicles, les cròniques catalanes i berlineses (cultura, política, vivències...), respectivament, del Ferran.

Premi Bloc més poc actualitzat que algun dia retornarà: Revolt de mar, un altre bloc on es barregen records de la infantesa, vivències recents i meditacions sobre el temps. L'Spock va abandonar el bloc el juliol de 2007, però jo sé que retornarà, oi? :)

Ho reconec: m'he deixat endur pel cor. Voldria haver donat un premi a tots els blocs que apareixen a l'apartat 'Blocs amics' (per això els he afegit, oi?), però si els poso tots no té cap mèrit!

dimecres, 5 de desembre del 2007

De ponències i agraïments

No m'agrada fer disquisicions públiques, no m'agrada presentar ponències: m'altera l'ànim i fa mesos (des que em van dir que havia de presentar la ponència) que el tinc ben alterat. Després del tortuós camí, però, sembla que tot ha sortit bé i que fins i tot he aconseguit treure algun somriure de l'audiència.

Mentre presentava la meva exposició sobre blocs i específicament sobre blocs corporatius (algun dia us en parlaré, perquè és un tema molt interessant), a la sala, per a mi només existien dues persones: necessito punts de referència en qui confiar per deixar anar la meva verborrea tan estudiada. Gràcies, doncs, a aquestes dues persones que m'han servit de suport per poder continuar garlant durant 15 minuts. Una no ho sabrà mai, a l'altra li dec un dinar i sap que sóc una dona de paraula.

També gràcies a altres persones que m'han anat ajudant durant a aquests mesos i a una que ahir em va fer desconnectar de tot durant una estona (que bona la cervesa, per cert!). Ja he pagat un dinar i unes cerveses i és que el temps Naturhouse s'està acabant. Bye, bye, Naturhouse!

L'ànim ara és ben bé tot un altre: he acabat exitosament allò que tant m'amoinava i marxo uns dies fora, desconnecto de la feina fins dimecres que ve. Realment ho necessitava!

dimarts, 27 de novembre del 2007

Presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i dissabte anem de mani

Demà dimecres, 28 de novembre, a les 19.00 hores a la sala d'actes d'Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276, principal, a Barcelona, es farà la presentació pública i presencial de la Xarxa de Bloc Sobiranistes, on explicaran els reptes i fites que es proposen per al futur i les novetats que posaran en marxa.


Dissabte, 1 de desembre, el Julio fa 7 anys (com passa el temps i com canvien les coses!), però nosaltres anirem de mani cap a Barcelona. Una mica instigada pel Ferran i una altra mica per amics més propers que em citen a les 16.55 a Plaça Catalunya:

Amb el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!", la Plataforma pel Dret de Decidir convoca una gran manifestació nacional pel proper 1 de desembre, a les 5 de la tarda a la plaça Catalunya de Barcelona per fer front al desgavell de les infraestructures i de les xarxes viàries i per exigir a l'Estat espanyol el dret de decidir el model de país que volem. (Vegeu més a baix a la columna dreta logo de la manifestació).

Au va, fora mandra, i tots cap a Barcelona!!! Tant de temps queixant-nos de la Renfe al Converses del tren... ara potser cal que moguem el culet cap a la capital, no?

dimarts, 20 de novembre del 2007

Ja 10 anys a Internet


Motivada per encetar una nova vida, però sobretot motivada per estudiar una carrera que feia temps que volia cursar, fa més de deu anys vaig accedir a una universitat puntera aleshores que em va obrir les portes a un nou entorn, completament desconegut per mi, que em va deixar fascinada.

Encara és ara que em fascinen noves eines, em sorprenen nous recursos i, darrere de tot això, em fascinen les persones: ments pensadores, creatives, artístiques, acollidores, innovadores...


Del mIRC de l'any 97 a la missatgeria instantània, el web 2.0, les xarxes socials, les TIC, els móns virtuals... hi ha hagut una evolució que, al final, assumim sovint com gairebé imperceptible. El ritme vertiginós de canvis és, però, notori en tots els sentits, tot i que algú estigui poc o gens vinculat amb l'entorn Internet (però mira la tele o llegeix el diari).


Al cap del temps, van minvar les meves inquietuds per la carrera que tant m'havia interessat i vaig percebre que aquella universitat no era tan puntera com havia cregut (o no explotava prou els recursos que l'e-learning ofereix avui dia i també aleshores).


El meu interès es va centrar a anar descobrint els petits, però poderosos, canvis que s'han anat esdevenint en aquest màgic i sorprenent nou món que és Internet i, sigui dit de passada, em declaro con una dona de lletres (pures que déiem a l'institut).


En qüestió de mesos va esdevenir no només un interès, sinó el tema central de la monòtona i rutinària feina: una senyora evolució en un món sotmès a pocs canvis. Tinc, doncs, la sort de poder treballar cada dia en un entorn que m'atreu, em captiva i m'absorveix força.


En fi, ens veiem a Second Life :P (i no, no treballo a Linden Labs!)