divendres, 10 d’octubre de 2008

Premis Blocs Catalunya

Després d'algun incident ferroviari, que ha sorprès molt a l'amic Ferran, hem arribat sans, estalvis i ben assegudets en un Catalunya Express a Girona. Ben alimentats (ell) i amb la dosi de cafeïna necessària (jo), ens hem dirigit a l'Auditori de Girona per assistir a l'acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya.

De camí a la Devesa ens hem sorprès d'un curiós edifici on té la seu El Punt. N'havia sentit a parlar, però no l'havia vist mai: un edifici bonic, d'estructura estranya i amb unes rajoles grises que em semblaven de bany.

De seguida hem arribat a l'Auditori on se celebrava l'esdeveniment, s'incomplien els horaris establerts i cracs com l'Alfons Cornella disculpaven la seva absència. Al cap i a la fi, tampoc no hauríem arribat a sentir-lo.

Un parell de membres de l'organització ens han convidat a esperar mentre fèiem un cafè, però en Ferran i jo hem decidit entrar a una sala buida que s'ha anat omplint i omplint al llarg de la tarda. Quan hi hem entrat, però, només hi havia el ponent, en Ricardo Baeza Yates, de Yahoo Research, el tècnic de so i algun altre membre de l'organització.

He sentit en Baeza Yates per segon dia consecutiu, ja que ahir va pronunciar una conferència semblant al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. M'ha interessat el que deia sobre el coneixement col·lectiu, tot i que les eines que esmentava no eren col·lectives, sinó estrictament de l'entorn Yahoo.

A continuació Kim Faura, director de Telefònica Catalunya, ens ha ofert una pila de dades microeconòmiques i macroeconòmiques sobre l'estat de les telecomunicacions al país i al país veí i les ha comparades amb dades d'altres països i comunitats autònomes. Què farà Telefònica per nosaltres?

Per fi el lliurament de premis: Roger de Gràcia no té molta gràcia (perdó per l'acudit dolent). Voluntàriament manifesta el seu desconeixement d'aquest món i en fa burleta. No ho puc evitar, aquest home em posa nerviosa.

Magnífics discursos d'Anna Pagans, alcaldessa de Girona que sí que sap en què consisteix Internet i la catosfera, i de Trina Milán, presidenta de Stic.cat, qui, així, de passada, cita un noi que escriu un bloc en català des de Berlín mentre jo li apreto la cama al Ferran (ui, qui serà aquest noi?) :P

Hem conegut una finalista: la Núria Masdeu (un bloc interessantíssim que vaig estar fullejant ahir i una noia, pel poc que he conegut, també molt interessant). Hem mantingut una breu conversa amb una altra noia que viu a Amer.

S'inicia el repartiment de premis, però ni el Ferran ni jo no coneixement cap dels premiats, ni tan sols dels finalistes. Com que no volem córrer per no perdre l'últim tren, abans que acabin de repartir els guardons i que comenci el xeflis, marxem corrent a agafar el tren de les 21.03 i així arribem més d'hora a casa. La llista dels premiats, a aquestes hores, encara no és al web, però esperem que aviat estigui publicada al web dels Premis. Enhorabona a tots!

Fi de la jornada: interessant esdeveniment força ben organitzat, ple absolut de la sala de l'Auditori i el xeflis tenia un aspecte increïble.

Felicitats, Catosfera!

I, au, un altre Catalunya Express i camí cap a caseta!













Actualització 12.10.2008
(ei, enhorabona, Núria Masdéu: ens en vam anar sense saber que havies guanyat) :)

Els guanyadors de la 1a edició dels Premis Blocs Catalunya són:

Premi al millor bloc de Cultura: El bloc de Jordi Cervera

Premi al millor bloc de Societat: El bloc de Joan Puig, Gazylophacium

Premi al millor bloc d'Actualitat: El bloc d’Albert Medran, e-Campany@

Premi al millor bloc d'Educació: El bloc de Margarida Capellà, El fil de les clàssiques

Premi al millor bloc de TIC: El bloc de la Núria Masdéu

Premi especial STIC.CAT a l'acció solidària i la cohesió social: Fundació Plataforma Educativa

Premi especial STIC.CAT al foment del català: Miquel Tusón, la Llumenera de Nova York

Premi especial STIC.CAT a l'ús pioner dels blocs: Saül Gordillo, Bloc sense fulls

16 comentaris:

Ferran ha dit...

Nena, ets una crack!!, quan he rebut el teu sms em pensava que ho deies de conya, que ja tenies el post a mig fer.

Sí que ha estat interessant, l'acte. La veritat és que m'ha agradat molt ser-hi. Cada dia estic més enganxat a l'univers 2.0 i avui he après més coses d'aquest món.

Ah!, a mi el Roger aquest no em fa una ràbia especial, però és veritat que tampoc no me l'enduria a sopar, com si diguéssim...

Küssen / Petons!

Laprí | David ha dit...

Uohjó, què bé! Sembla que ho vau passar bé.

I el Catalunya Exprés, són uns trens molt agradables i amb uns seients molt còmodes, seria un 448 imagino, no? Jeje, jo sempre amb els trens.

Que vagi bé!

Striper ha dit...

Amb la renfe per mig segur que no va faltar la dosis d'aventura.

Ferran ha dit...

Laprí i Striper, ahir va ser dels primers cops que vaig agafar un tren de la Renfe... i vaig flipar:

BCN-GIR: el tren amb què vem intentar viatjar anava petat. Se suposa que hauriem fet el recorregut... a peu!!! Jo crec que això no deu passar, amb perdó, ni a l'Índia. La Núria, que em va tenir una paciència de santa, em va permetre baixar a l'estació següent i esperar un altre tren. Aquí sí, vem poder seure.
Ah!, per suposat, el primer tren va arribar 15 minuts tard!

GIR-BCN: Flipant. Aquí sí vem poder seure d'entrada... i va i no ens cobren! No va passar cap revisor a qui li puguéssim comprar el bitllet, com ens van dir a l'estació que haviem de fer.

Cutre, cutre a matar, tot plegat.

Trina Milan ha dit...

Núria,
gràcies per venir. Sou vosaltres amb els blocs els que feu possible fer actes comels d'ahir. Disculpes pels retards...la propera intentarem que no passi. I clar que era el Ferran, el "noi de Berlin"...en sóc fan seva..;-)
salut

quim ha dit...

Bé, veig que va ser una bona estada i que us ho vau passar molt bé. Me n'alegro molt.

Ferran, ara ja has tingut el baptisme de foc d'usuari de la Renfe. Ara si tornes a agafar un altre tren, sobretot si va cap a Girona, podràs dir allò de 'que la fuerza me acompañe'.

M'hauria agradat molt que un de vosaltres dos hagués guanyat el premi. Llegint els títols dels premis he pensat que hi ha posts dels vostres blogs que també se'l mereixen. Però potser li falten uns títols més explícits, i amb continguts més enfocats. Precisament la manca d'això mateix és una de les raons per la que m'agraden els vostres blogs. Quotidianietat i diversitat.

Salut!!!!

quim ha dit...

By the way, orzowei. He dit que m'hagués agradat que un del dos hagués guanyat un premi, però evidentment m'hauria agradat molt més que els dos haguessiu rebut un premi que reitero també us mereixeu.

nur ha dit...

ferran: va, va, tu sí que ets un crack. Vaig aprofitar l'últim trajecte de tren per començar a escriure i vaig acabar-lo després de fer un mos a casa (les teves galetes de xocolata em van atipar força). El Roger no em fa ràbia... em fa aiuix, ai, no sé com explicar-ho. :)

laprí: sí, va estar molt bé, sí. No sé si era un 448 o quin tipus de Catalunya Exprés era. Ai, quantes coses ens queden per aprendre!

striper: amb la renfe està assegurada la diversió: sempre!

ferran: que ets exagerat. No va ser per tant l'episodi del tren: suposo que estar acostumada a les aglomeracions et fa tornar-t'hi insensible. I, vés, em va agradar descobrir algú que encara es pot sorprendre amb les aglomeracions renfiàries :)

trina: benvinguda i moltes gràcies a tu per la teva visita i, no cal dir-ho, per l'organització de l'acte d'ahir. De debó que, malgrat la meva acidesa sovintejada, em va agradar molt ser-hi. Tampoc cal dir que jo també sóc una fan del Ferran i que vaig estar encantada d'anar de bracet amb ell a Girona i a l'Auditori. Un luxe, noia! :)

quim: gràcies, gràcies. Doncs potser te l'hauries endut tu el premi si t'hi haguessis presentat. No sé si entràvem en alguna categoria o no: el cas és que no ens hi vam presentar. Però l'any que ve sé que punxaré a dos que conec perquè s'hi apuntin, ja que el teu bloc també és una meravella.
Ah, i Girona... m'enamora, as usual :)

Ferran ha dit...

Benvolgut Quim, fins que la Renfe no passi a dir-se "Xanfc", no sé si gosaré intentar-ho de nou.

Val, Núria, sí, potser hi he posat una mica de teiatru, al relat; però no em negaràs que pagar 6 euros per anar de peu durant més d'una hora, al costat d'una dona que va cridant "Ej que no hay derecho; ej que vamos tos aquí como latas en sardina" (sic) no és com per flipar-ho! ;-))

Xavi ha dit...

Deguè ser un acte interessant. La veritat és que estic quedant bastant despenjat del tema. Sabeu d'algun lloc on expliqui això del món 2.0 d'una manera molt fàcil, molt fàcil, molt fàcil :)?

nur ha dit...

Ferran: se m'escapa el significat de la n de "xanfc". me'l dius? Ah, pel que fa a la senyora del tren (ejque, ejque) és que era digna d'un post al Converses del tren! :)

xavi: ho va ser, sí. Pel que fa al web 2.0, t'envio una cosa per correu i, si t'hi enganxes, ja et passaré altres coses :)

Ferran ha dit...

Renfe = red nacional de...
Xanfc = xarxa nacional de... ;-)

nur ha dit...

ais, els meus problemes amb la "n"! Per cert, és impronunciable, eh? Haurem de canviar l'ordre d'alguna lletra o inventar alguna paraula que comenci amb vocal :P

Anònim ha dit...

felicitats pel teu bloc. Vas fer un comentari al meu bloc recursos tic pel mestre. Valoro molt positivament que el trobessis interessant. És un bloc temàtic, orientat a la recerca de recursos pels mestres, tot i que també hi ha coses per pares, mares, nens i nenes.
Felicitats pel teu article de l'acte dels premis. Un punt de vista molt encertat. LLàstima que no se'n recordes ningú dels finalistes. Autèntics oblidats de la nit.

nur ha dit...

anònim: doncs si ho vaig escriure en el seu moment, devia ser perquè així ho vaig pensar (que el teu bloc era interessant).

Tens raó: els oblidats de la nit vau ser els finalistes i jo mateixa m'he oblidat de citar-vos. Arribar a ser escollit d'entre tots els blocs que es van presentar... és meritori, tens raó. Ho lamento i, ara sí, felicito els finalistes per arribar-hi :)

Núria ha dit...

Ei, gràcies! A veure si podem tornar a coincidir... de mentre, ens anem llegint!!