abielskas - CC BY-NCI jo, allà, sense poder parar de riure. El tren, sorprenentment per l'hora que era, no anava gaire ple: seients buits i gent en silenci rellegint el diari o llegint El niño del pijama de rayas (el llibre que ara domina tots els trens) i dues persones ja madures, ja adultes rient com una criatura de quatre anys. Déu meu, on m'amago?
Quan he baixat a la meva estació hi havia gent que m'avançava i em mirava de reüll. No m'importa: riure i fer riure és una de les coses més enriquidores d'aquest món. A banda que s'amplia la capacitat pulmonar, surten arruguetes de felicitat i la visita a un psico
terapeuta s'ajorna en el temps.
Haurem de reobrir el Converses? :-P
14 comentaris:
Jo també he rigut molt al tren. Mirava a una noia que li ensenyava la llengua a un barbut. I he pensat que era fantàstic :D
Segur que hi ha alguna dita popular per referir-se a algú que és feliç i a qui els altres es miren "estranyats". Sigui com sigui i mirin com mirin, què bé s'està quan s'està bé! :-)
quim: caram, sí que estem riallers! bon senyal, oi?
ferran: jo conec aquell que diu "ande yo caliente y ríase la gente", però en aquest cas els que riuen són els altres! I sí, que bé s'està bé (sobretot quan fa festa a la feina) :)
Tu riu i sigues feliç. Aquests amargats que et miraven de reüll s'ho perden.
Reobrir el converses? La veritat m'agradaria molt que ho féssiu :-)
DooM: i tant, a mi "me la trae al fresco" que em mirin, prefereixo riure sorollosament.
Ah, crec que si punxes una mica en q igual reobre el Converses (tu fes-li la rosca) :P
Sens dubte, el poder riure quan un vol, és en sí una actitud davant la vida.
ps.
A mi, se m'encomana el riure amb una facilitat que ni t'ho imagines. :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)
Xavi: Home, no puc riure quan vull (ja m'agradaria, ja), el que no penso és reprimir-me el riure i no m'importa que em mirin com si estigués boja. Ells s'ho perden.
M'alegro que se t'encomani, Xavi :)
La qüestió és fer el que un vulgui (sempre dintre d'uns límits i unes circumstàncies) sense pensar en el qeu diran. La veritat, si fas algo que no li agrada a algú, doncs res, dos feines per ell. "Vive y deja vivir", sigues rialler i deixar que rigui qui vulgui :P
dav: m'ha recordat allò del "don't worry, be happy". I sí, si faig alguna cosa que no li agrada algú, doncs... ho sento, però riure no crec que desagradi a ningú :)
Doncs, m'hauria encantat trobar-te al tren i que me l'encomanessis! No diuen que hem de fer esport... doncs, apa, a riure, que eixampla els pulmons i desestressa.
Sense dubtar-ho, m'hagués apuntat a riure amb tu! De ben segur que sols veure't riure a gust m'hagué tret, ni que fos, un somriure a mi.
núria: doncs potser sí que t'ho hauríem encomanat. No sé qui reia més, si jo o l'amic a qui m'he trobat.
sara maria: sí que és sa, sí, això de riure. Al final, farem sessions de risoteràpia al tren :)
Hola Nur! Que estàs molt liada, que fa dies que no "posteges"? Espero que no estiguis treballant massa!
Entre enfeinada, segrestada, de passeig, al cine: sóc una inconstant, Ferran! Però tornaré, que consti :)
Publica un comentari a l'entrada