El quinto és una tradició molt nostrada d'algunes comarques catalanes durant l'època nadalenca. Feia anys que en sentia a parlar, però a les comarques on he viscut (Barcelonès i Maresme) no sembla que hi hagi gaire tradició de jugar al quinto, així que em calia desplaçar-me per provar de jugar-hi.Ahir, finalment, vaig anar a Sabadell i vaig jugar durant força estona al quinto. És un joc semblant al bingo, però hi ha algunes diferències notables: en primer lloc, la persona que canta els números (anomenat lloro) no diu els números, sinó que fa acudits i bromes i diu coses com la mamellassa (el 88), els dos músics (el 55), la niña bonita (el 15), el miris com ho miris (el 69), dos aneguets (el 22) el Nadal (el 25) i així un reguitzell de números.
Els cartrons on es van posant les guixes (en el meu cas, tramusos) contenen tots els números de l'1 al 90, però no estan ordenats i apareixen distribuïts en files de cinc números que formen sis requadres de tres files. Fa quinto la primera persona que omple de guixes una fila de números (com si diguéssim, canta una línia) i fa plena la primera persona que omple un dels requadres de tres files.
Curiosament, solc tenir força mala sort en el joc (i, si ho penso bé, no hauria de queixar-me de la sort que tinc en altres coses), però ahir devia estar en ratxa: vaig fer dues plenes i un quinto! Quina vergonya, tota la sala mirant-me i jo cridant: Prou!!! El premi tot just ens va arribar per recobrar els diners invertits i pagar dues cerveses i una tònica que vam prendre, però ja ho diu la dita que l'important no és guanyar, sinó participar, no? Ahir vaig descobrir que guanyar fins i tot fa gràcia, vés per on.
15 comentaris:
Uf, que complicat això del Quinto. Imagina't que no sé ni com es juga al parxis (i no faig broma). M'alegro de que sentissis l'eufòria de la sort del principiant :D
Un Quinto? Mira que jo sóc abstemi, però per mi aquest nom feia referència només a cervesa!
Trobo que m'agrada, aquesta mena de bingo a la catalana. Fem un Quinto quan torni per Barna?
Ostres, m'has fet pensar en l'àvia Josefina. Recordo que quan jo era molt petit, a casa hi havia un joc del "quinto". ella el guardava amb molt de carinyu i els néts la desesperàvem fent castellets amb les guixes (que feien una olor forta, estranya, com de dominò de bar antic, tant personal com suggerent).
Jugar de debò al Quinto és una assignatura pendent que tinc, a Sabadell o a reus, que és d'on era la meva àvia.
Una abraçada en ratxa, superguanyadora!
quim: Ja em crec que no fas broma, simplement és que no t'hi has esforçat, però ara ja no tindràs excusa: normes del parxís
ferran: ostres, jo no sóc abstèmia, però sobretot no ho sóc dels quintos i les mitjanes. El meu amic Miquel Àngel (que treballa a la Damm) n'està ben content. El Nadal de l'any que ve... fem un quinto, sí :)
spock: com sempre, tornem a retrobar trets comuns. La meva àvia Maria també era tarragonina, però de més al Nord (La Riera de Gaià): no li havia sentit mai a parlar del quinto. Per a mi també era una assignatura pendent, per això estic contenta d'haver-hi anat.
Res, l'any que ve fem una trobada blocaire de quinto i que guanyi el més afortunat! :)
El quinto! Ara he trobat la paraula lògica del que al Baix Empordà en diuen Quines nadalenques. A partir d'ara en diré quintos. Ah! I jo tampoc tinc gens de sort!
Núria: doncs, sí senyora, es tracta del mateix joc, però no cal que li canviïs el nom: sembla que també es diu Quina.
Doncs jo no el coneixia aquest joc. M'ha fet força gràcia, si algun dia puc jugar, ho provaré, encara que no m'assaventaré de cap número, jejeje
I pel fet que el guanyar deixa un bon sabor de boca... tots ho sabem, però no t'acostumis que després costa no ensopir-se.
Salut!
Chamaerops: benvingut/uda i gràcies. Doncs ja ho saps... pels voltants de Nadal de 2008 caldrà trobar un lloc per anar a jugar al quinto (jo ja en conec un).
No t'amoinis: segur que no m'acostumo. Són molts anys perdent; no crec que canviï a aquestes alçades.
Per cert, un interessant bloc el teu: una magnífica idea.
Veig venir que aquest joc ha de venir amb un manual d'instruccions amb el reguitzell d'equivalències amb els números. A mi, diga'm simple, m'ha agradat el "miris com ho miris" :P
En tot cas, la deesa fortuna ens visita, a molts de nosaltres, molt poques vegades a la vida. Aprofita si hi tornes a anar i a guanyar, a comprar loteria :)
dav: simple :P
Nah, fan traducció simultània (humana) de la lectura dels numerets. Si jo el vaig entendre i fins i tot vaig guanyar, és que no és molt complicat :)
Precisament aquest matí m'han dit que hauria d'haver comprat un euromillón d'aquests i jo, que estic obsessionada per retirar-me, potser ho hauria d'haver fet!
Gràcies per la teva explicació: però em quedo amb el quinto. És un nom molt més bonic!
me n'alegro que t'agradés el nostre quinto! i a quin vas anar? a l'UrpÍ? al Ciervo? a l'Indus??
pel meu gust, com l'Indus no n'hi ha cap d'igual! visca l'indus!!
espero que l'any vinent tornis a passarthi!
Anònim: doncs crec que vaig anar a l'Urpí. Era al barri de Gràcia i, si no m'erro, era un casal amb teatre on havien enretirat les cadires del teatre i posat les taules per jugar al quinto.
I, sí, segurament hi tornaré i hi arrossegaré mitja blogosfera :P
Doncs, vas equivocada. No, no era pas l'Urpí, sinó El Ciervo.
I sort que vas venir! Si no hagués estat per tu, l'altra novata i jo, "l'experta", no vam fer ni un "quinto".
Espero que hi tornem l'any vinent.
Ei, experta! I tant que hi tornarem. Doncs si tu ho dius serà que era El Ciervo, no sé per què m'havia sonat millor l'altre nom.
Gràcies per visitar-me. Petonets :***
Publica un comentari a l'entrada