dimarts, 22 de gener de 2008

Fer riure

Una no s'imagina que de vegades pot ser una mica pallassota, però, de tant en tant, hi ha qui es peta de riure i fins i tot hi ha qui li dóna les gràcies per fer-lo/la riure. Aquesta tarda al tren m'he sentit com si tingués quinze anys: amb la rialla fàcil i rient de tot i per tot.

abielskas - CC BY-NC

I jo, allà, sense poder parar de riure. El tren, sorprenentment per l'hora que era, no anava gaire ple: seients buits i gent en silenci rellegint el diari o llegint El niño del pijama de rayas (el llibre que ara domina tots els trens) i dues persones ja madures, ja adultes rient com una criatura de quatre anys. Déu meu, on m'amago?

Quan he baixat a la meva estació hi havia gent que m'avançava i em mirava de reüll. No m'importa: riure i fer riure és una de les coses més enriquidores d'aquest món. A banda que s'amplia la capacitat pulmonar, surten arruguetes de felicitat i la visita a un psico
terapeuta s'ajorna en el temps.

Haurem de reobrir el Converses? :-P

14 comentaris:

quim ha dit...

Jo també he rigut molt al tren. Mirava a una noia que li ensenyava la llengua a un barbut. I he pensat que era fantàstic :D

Ferran ha dit...

Segur que hi ha alguna dita popular per referir-se a algú que és feliç i a qui els altres es miren "estranyats". Sigui com sigui i mirin com mirin, què bé s'està quan s'està bé! :-)

nur ha dit...

quim: caram, sí que estem riallers! bon senyal, oi?

ferran: jo conec aquell que diu "ande yo caliente y ríase la gente", però en aquest cas els que riuen són els altres! I sí, que bé s'està bé (sobretot quan fa festa a la feina) :)

DooMMasteR ha dit...

Tu riu i sigues feliç. Aquests amargats que et miraven de reüll s'ho perden.

Reobrir el converses? La veritat m'agradaria molt que ho féssiu :-)

nur ha dit...

DooM: i tant, a mi "me la trae al fresco" que em mirin, prefereixo riure sorollosament.

Ah, crec que si punxes una mica en q igual reobre el Converses (tu fes-li la rosca) :P

Xavi ha dit...

Sens dubte, el poder riure quan un vol, és en sí una actitud davant la vida.

ps.
A mi, se m'encomana el riure amb una facilitat que ni t'ho imagines. :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)

nur ha dit...

Xavi: Home, no puc riure quan vull (ja m'agradaria, ja), el que no penso és reprimir-me el riure i no m'importa que em mirin com si estigués boja. Ells s'ho perden.

M'alegro que se t'encomani, Xavi :)

Dav ha dit...

La qüestió és fer el que un vulgui (sempre dintre d'uns límits i unes circumstàncies) sense pensar en el qeu diran. La veritat, si fas algo que no li agrada a algú, doncs res, dos feines per ell. "Vive y deja vivir", sigues rialler i deixar que rigui qui vulgui :P

nur ha dit...

dav: m'ha recordat allò del "don't worry, be happy". I sí, si faig alguna cosa que no li agrada algú, doncs... ho sento, però riure no crec que desagradi a ningú :)

Núria ha dit...

Doncs, m'hauria encantat trobar-te al tren i que me l'encomanessis! No diuen que hem de fer esport... doncs, apa, a riure, que eixampla els pulmons i desestressa.

Sara Maria ha dit...

Sense dubtar-ho, m'hagués apuntat a riure amb tu! De ben segur que sols veure't riure a gust m'hagué tret, ni que fos, un somriure a mi.

nur ha dit...

núria: doncs potser sí que t'ho hauríem encomanat. No sé qui reia més, si jo o l'amic a qui m'he trobat.

sara maria: sí que és sa, sí, això de riure. Al final, farem sessions de risoteràpia al tren :)

Ferran ha dit...

Hola Nur! Que estàs molt liada, que fa dies que no "posteges"? Espero que no estiguis treballant massa!

nur ha dit...

Entre enfeinada, segrestada, de passeig, al cine: sóc una inconstant, Ferran! Però tornaré, que consti :)