No m'agrada fer disquisicions públiques, no m'agrada presentar ponències: m'altera l'ànim i fa mesos (des que em van dir que havia de presentar la ponència) que el tinc ben alterat. Després del tortuós camí, però, sembla que tot ha sortit bé i que fins i tot he aconseguit treure algun somriure de l'audiència.
Mentre presentava la meva exposició sobre blocs i específicament sobre blocs corporatius (algun dia us en parlaré, perquè és un tema molt interessant), a la sala, per a mi només existien dues persones: necessito punts de referència en qui confiar per deixar anar la meva verborrea tan estudiada. Gràcies, doncs, a aquestes dues persones que m'han servit de suport per poder continuar garlant durant 15 minuts. Una no ho sabrà mai, a l'altra li dec un dinar i sap que sóc una dona de paraula.
També gràcies a altres persones que m'han anat ajudant durant a aquests mesos i a una que ahir em va fer desconnectar de tot durant una estona (que bona la cervesa, per cert!). Ja he pagat un dinar i unes cerveses i és que el temps Naturhouse s'està acabant. Bye, bye, Naturhouse!
L'ànim ara és ben bé tot un altre: he acabat exitosament allò que tant m'amoinava i marxo uns dies fora, desconnecto de la feina fins dimecres que ve. Realment ho necessitava!
10 comentaris:
Volia dir (és que el senyor de blogger m'ha dit que hi havia un error i torno a reescriure-ho tot més o menys com el meu cap rodó ho recorda) que quin problema hi ha en parar en públic? Deia que serà que jo tinc poca vergonya perquè a mi, crec, no em passaria, serà que sóc un desvergonyit, i que no sé pas si això serà bo o dolent, segurament totes dues coses.
Passa-ho bé nur
A vegades, la sort acompanya a la gent que s'ho mereix i ho ha buscat. La ponència, tot i que no t'agrada parlar en públic, la tenies molt preparada i no podia res més que surtir bé.
Sempre surten amics al voltant que et fan convertir les estones d'angoixa en moments de rialles i cerveses :)
Passa unes bones mini-vacances, te les mereixes de ben segur :*
David: no, el problema el tinc jo. Jo i les meves pors insuperables: aquesta n'és una, però en tinc unes quantes més. La por insuperable avui potser ha passat a la història :) Gràcies :)
Dav: sóc una quejica, ja ho sé. La veritat és que sí, hi havia currat força i per això em mereixo les vacances, sí senyor. Vagi molt bé :-*
Ui, escolta... bé, llegeix, que he escrit "quin problema hi ha en parar en públic?" segurament en parar res, de fet, si el semàfor està en vermell no creues el carrer i ja et "paras".
El meu problema acabarà sent escriure en públic, menys mal que ara era només una lletra, i s'ha entès què volia dir, jeje.
Nur, ara ja sé una cosa més de tu: les pors, les superes :)
Per molts anys. Bon caaaaap de setmana!
Laprí: si no abandonessis el teu bloc, potser no et passaria. Últimament ens tens molt abandonats, eh?
Ferran: moltes gràcies i moltes gràcies. Però em temo que hi ha pors insuperables de debó (algun dia parlaré de la meva por als coloms i només explicat és inimaginable) :)
Nur vaig arrivar tard i no vaig poder assistir a la teva ponència, que per cert hem van parlar molt bé. O sigui que endavant, que feu molt bona tasca.
Salutacions,
Gràcies, Carlos: espero que t'agradés. Les taules rodones i tots els ponents van estar molt bé. Em va encantar l'Alberto Ortiz de Zárate!
Si és que ets una crack! ;-)
doommaster: tu sí que ets un crack :) Merci :)
Publica un comentari a l'entrada