dimecres, 5 de desembre del 2007

De ponències i agraïments

No m'agrada fer disquisicions públiques, no m'agrada presentar ponències: m'altera l'ànim i fa mesos (des que em van dir que havia de presentar la ponència) que el tinc ben alterat. Després del tortuós camí, però, sembla que tot ha sortit bé i que fins i tot he aconseguit treure algun somriure de l'audiència.

Mentre presentava la meva exposició sobre blocs i específicament sobre blocs corporatius (algun dia us en parlaré, perquè és un tema molt interessant), a la sala, per a mi només existien dues persones: necessito punts de referència en qui confiar per deixar anar la meva verborrea tan estudiada. Gràcies, doncs, a aquestes dues persones que m'han servit de suport per poder continuar garlant durant 15 minuts. Una no ho sabrà mai, a l'altra li dec un dinar i sap que sóc una dona de paraula.

També gràcies a altres persones que m'han anat ajudant durant a aquests mesos i a una que ahir em va fer desconnectar de tot durant una estona (que bona la cervesa, per cert!). Ja he pagat un dinar i unes cerveses i és que el temps Naturhouse s'està acabant. Bye, bye, Naturhouse!

L'ànim ara és ben bé tot un altre: he acabat exitosament allò que tant m'amoinava i marxo uns dies fora, desconnecto de la feina fins dimecres que ve. Realment ho necessitava!

10 comentaris:

David JB ha dit...

Volia dir (és que el senyor de blogger m'ha dit que hi havia un error i torno a reescriure-ho tot més o menys com el meu cap rodó ho recorda) que quin problema hi ha en parar en públic? Deia que serà que jo tinc poca vergonya perquè a mi, crec, no em passaria, serà que sóc un desvergonyit, i que no sé pas si això serà bo o dolent, segurament totes dues coses.

Passa-ho bé nur

David Caimel Rosell ha dit...

A vegades, la sort acompanya a la gent que s'ho mereix i ho ha buscat. La ponència, tot i que no t'agrada parlar en públic, la tenies molt preparada i no podia res més que surtir bé.

Sempre surten amics al voltant que et fan convertir les estones d'angoixa en moments de rialles i cerveses :)

Passa unes bones mini-vacances, te les mereixes de ben segur :*

nur ha dit...

David: no, el problema el tinc jo. Jo i les meves pors insuperables: aquesta n'és una, però en tinc unes quantes més. La por insuperable avui potser ha passat a la història :) Gràcies :)

Dav: sóc una quejica, ja ho sé. La veritat és que sí, hi havia currat força i per això em mereixo les vacances, sí senyor. Vagi molt bé :-*

David JB ha dit...

Ui, escolta... bé, llegeix, que he escrit "quin problema hi ha en parar en públic?" segurament en parar res, de fet, si el semàfor està en vermell no creues el carrer i ja et "paras".

El meu problema acabarà sent escriure en públic, menys mal que ara era només una lletra, i s'ha entès què volia dir, jeje.

Ferran Porta ha dit...

Nur, ara ja sé una cosa més de tu: les pors, les superes :)

Per molts anys. Bon caaaaap de setmana!

nur ha dit...

Laprí: si no abandonessis el teu bloc, potser no et passaria. Últimament ens tens molt abandonats, eh?

Ferran: moltes gràcies i moltes gràcies. Però em temo que hi ha pors insuperables de debó (algun dia parlaré de la meva por als coloms i només explicat és inimaginable) :)

Anònim ha dit...

Nur vaig arrivar tard i no vaig poder assistir a la teva ponència, que per cert hem van parlar molt bé. O sigui que endavant, que feu molt bona tasca.

Salutacions,

nur ha dit...

Gràcies, Carlos: espero que t'agradés. Les taules rodones i tots els ponents van estar molt bé. Em va encantar l'Alberto Ortiz de Zárate!

DooMMasteR ha dit...

Si és que ets una crack! ;-)

nur ha dit...

doommaster: tu sí que ets un crack :) Merci :)