dissabte, 1 de desembre de 2007

Una imatge val més que mil paraules

Acompanyo aquest post de diverses imatges i, tot i això, em sembla que calen paraules: la mani no ha estat com esperava. Ensopida, massa serena, menys gent de la que m'imaginava, però força gent, sí. M'hi ha faltat sentiment, emoció, aquell nus que sovint se'm fa a la gola abans del plor emotiu.

He vist en Pujol i he pensat, coi, quin home!

Al final de la mani, la Plataforma pel dret de decidir dirigeix el trànsit i el Gerard Quintana canta vulgaritats que animen la gent (dir Fills de puta és una cosa que uneix molt, oi?). El Toni Albà, que no em cau especialment bé, està més lluït.

Faig unes birres amb els companys de mani i me'n torno a casa. I a la tornada, problemes amb el tren, com no podia ser d'una altra manera.










11 comentaris:

Ferran ha dit...

Llàstima de "toc cutre", el que expliques d'en Gerard Quintana. Fora d'això, m'hauria agradat ser-hi i viure-ho en primera persona. Merci per la crònica i les fotos; al menys me'n faig una idea...
Què fort que el tren de tornada donés problemes, altre cop!!!

nur ha dit...

Tot plegat (aquest post i el d'abans, del nebot) només ho faig perquè t'agafin ganes de tornar a Cata-lluna, eh? Que hi ha gent que t'espera!!!

El tren de tornada havia de xuclar massa gent en massa poc temps: era una maniobra feta expressament. I això que ens vam aturar ben bé una hora a fer unes birres! :P

I en Gerard Quintana em va decebre força, sí: cantava un poema de Jordi Cornudella que he buscat perquè llegeixis (no suporto les rimes d'esdrúixoles!). Es diu Mataró-Llavaneres, però, vaja, cadascú té la sensibilitat que té, eh? :)

Spock ha dit...

...i en Quintana, la sensibilitat l'ha tingut sempre d'oportunista (recordeu el fracàs estrepitós de "mundo infierno")

Sigui com sigui, si tu creies que hi havies de ser, vas fer molt bé d'anar-hi. Jo em moria de ganes d'anar a la de l'estatut (allò sí que havia de ser una mani, però de les de debò malgrat els partits), i no hi vaig podre ser per problemes logístics...

Una abraçada!

Dav ha dit...

Cada cop que hi ha una manifestació d'aquest tipus, es una mala senyal. Indica que la gent està molt descontenta, emprenyada i, fins i tot, decepcionada de tot plegat. Es com una vàlvula d'escapament. El problema es que d'aqui poc, tal com van les coses, hi tornarà a haver un altre acte semblant. La costa està molt malament. La veritat, no hi veig pas la sortida. Si ja anem així amb un govern central teòricament de centre esquerra, imagineu-vos com aniriem amb la dreta...

En fi, nur, m'alegra veure que no t'agrada aquest ambient festiu de cada fi de manifestació, sigui per culpa de'n Gerard Quintana o del Joel Joan, que no representa gens ni mica el sentiment ni el sentit de la manifestació com a tal.

Tots junts, de mica en mica, tirarem tot això endavant, no hem de perdre l'esperança :)

Ferran ha dit...

Coi, quin "poema". Em sembla que les nostres sensibilitats coincideixen: el text triat pel Quintana demostra, un cop més, que tenim un país de poc nivell. Per tot plegat, Nur, no sé si tornar, francament! I si ens veiem a Berlin? :-)

nur ha dit...

Spock: sí, sí que hi havia de ser i, en realitat, estic contenta d'haver-hi anat, malgrat tot.

dav: fa temps que, desgraciadament, aquestes mobilitzacions fins i tot són un bon senyal (vol dir que encara hi ha gent a qui cou quedar-se a casa de braços plegats, que té sang a les venes, que necessita cridar in, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a). I sí que m'agrada l'ambient festiu del final de les manifestacions, el que no m'agrada són les sortides de tu, la mala educació, les paraules lletges (encara que jo de tant en tant també renegui).

No perdem l'esperança, no, petit dav :*

ferran: per ser sincera, en realitat va triar dos textos (l'altre molt més indicat per a la situació, però aquest em va fastiguejar, què voleu?).

Ostres, espero que canviïs d'opinió respecte de no tornar. Suposo que el Nadal i els dos nebots... potser hi ajuden :) Però, vaja, això no treu que ens veiem a Berlin, eh? :)

DooMMasteR ha dit...

Tampoc va ser tant dolenta... El que passa és que la de l'any passat dificilment serà superable :-)

Laprí | David ha dit...

Últimament les manifestacions no són com abans, em sembla que la gent està molt cansada de tot, allà i aquí.

DooMMasteR ha dit...

Per cert, crec que no hi ha cap altre ajuntament tant bonic al nadal com el del Masnou. És preciós!

Petons!!

DooMMasteR ha dit...

Per cert, crec que no hi ha cap altre ajuntament tant bonic al nadal com el del Masnou. És preciós!

Petons!!

nur ha dit...

DooMMasteR: potser era perquè tenia el record de la de l'any passat, sí. A la millor sí que és insuperable (espero que t'equivoquis) :)

I si l'ajuntament del Masnou és el més bonic... estem apanyats, eh? :-P

Laprí: doncs sí, abans hi havia més sentiment a les manifestacions. Talment semblava que la gent passegés com si res.