diumenge, 16 de desembre de 2007

Viatge a Madrid en imatges (i algunes paraules)

He estat uns dies a Majadahonda, una població que hi ha a la vora de Madrid on es viu tranquil·lament, a diferència de la capital, on he recuperat la calma i també alguns quilets, però estava tot tan bo!!!

Vaguada de Majadahonda


Vaguada de Majadahonda






Gran Via

Gran Via
de Majadahonda









Aviat farà 20 anys que vaig anar per primer cop a Madrid i, per circumstàncies diverses, hi he tornat sovint. Madrid és una ciutat que m'agrada, m'atreu per passar-hi uns dies, per anar a fer-hi turisme, però no per viure-hi.

Madrid, és clar, m'atreu perquè hi tinc alguns amics, però sobretot hi tinc un amic que em convida a casa i em fa sentir tan còmoda com si estigués a la meva segona residència (gràcies, J., as usual), això sí amb un cuiner de primera classe, perquè jo no sé si sabria fer plats com aquest:

Cocido madrileño

Cocidito madrileño






Malgrat que la majoria dels dies he passejat i voltat només per Majadahonda, vam anar d'excursió a Chinchón, poble conegut pel seu anís, però d'obligada visita pel paisatge que l'envolta i pel patrimoni artístic i cultural que té i que encara no havia conegut.

Recomanació: Restaurante La columna, que és a la mateixa Plaza Mayor de Chinchón.

Plaza Mayor de Chinchón




Plaza Mayor







Plaza Mayor de Chinchón





Plaza Mayor





També vaig passar un dia sencer recorrent la capital sentint l'esperit nadalenc —i l'impuls capitalista-adquisitiu— i també els llumets i la fira de Nadal de la Plaza Mayor.

Aquest mateix dia vaig rebre un obsequi que ja feia temps que en Laprí m'havia promès:

Tassa de la Renfe




Tassa de la Renfe






M'agrada la il·luminació nadalenca de Madrid.

Davant del Museu del Prado


Davant
del Museu
del Prado









Calle Alcalá



Calle Alcalá







M'agrada passejar pels carrers de la zona dels Austrias que vaig recórrer de dalt a baix per enèssim cop (i que no serà l'últim).

Recomanació: anar cap al tard (tenen obert fins a les 24 hores) a Medina Mayrit, els banys àrabs, per relaxar-se una estona: bany + massatge, és clar. Crec que cal reservar amb una mica d'antelació (un dia). També hi ha un restaurant que no he tastat. Un lloc que em va descobrir el meu amic arabesque, gran coneixedor de la ciutat i madrileny de soca-rel.

Banys àrabs








Banys àrabs












Posada del Peine









Posada del peine









Finalment, vaig tancar el viatge coneixent la nova terminal 4 de l'aeroport de Barajas, que és, com tot l'aeroport en general, immensa i on cal recórrer passadissos llarguíssims abans de localitzar la porta corresponent. Força més maca que la resta de l'aeroport :)

Terminal 4 de l'Aeroport de Barajas















Fins aviat, Madrid!

10 comentaris:

Dav ha dit...

Visitar una ciutat a l'extranger sempre agrada :P
Jo no he estat mai a Madrit, però espero, ben aviat, poder gaudir-la i aprofitar tot això que tu comentes :)

Sara Maria ha dit...

Trobo que les llums de Nadal són força més maques que les que hi ha a Barcelona. Qui les paga? Els comerciants com aquí? Ho saps?

Ferran ha dit...

A mi tb m'agrada molt Madrid! Com en el teu cas, però, tampoc no m'hi veig visquent-hi. Trobo que aquesta mena de "caspa" que té fa gràcia per uns dies, però cada dia... mmm... no.
De Chinchón me n'havien parlat molt bé, i per les teves fotos veig que no m'enganyaven. En prenc nota!

nur ha dit...

dav: ja veuràs com quan tornis (havent fet una malesa allà al Santiago Bernabeu) em donaràs la raó! Hauràs d'escoltar uns quants consells més sobre Madrid: no s'acaba mai, sobretot els restaurants i baretos (nyam!)


sara maria: molt em temo que les paga l'Ajuntament de Madrit (per tant, tots els contribuents) i que no han estat precisament barates pel que acabo de llegir al web de la Cadena Ser.


ferran: doncs res, si mai et cal guia catalanoparlant a madrid... ja ho saps :P

Jo ja tinc mig enganyada una amiga per anar de vacances a Berlin i també a Dresde, com a mínim :)


Ah, i sobretot sobretot, tot i que faci molta gràcia, no se us acudi mai demanar pantumaca; és tomàquet ratllat i repartit amb una espàtula per sobre del pa.

De fet, a Barcelona, a causa de la pobra qualitat dels tomàquets, cada cop hi ha més llocs on el fan així :(

Laprí | David ha dit...

Mira que anar tu abans a Chinchón que jo, que ho tinc a 60 km, vaja.

Celebro que t'ho hagis passat bé.

Ferran ha dit...

De debò que tens Berlin i Dresden a l'agenda?!? Per quan? Si vols explicar-m'ho per mail, tu mateixa, eh?

Això del pantumaca ho vaig veure una vegada i l'aspecte que tenia convidava a sortir per cames del bar en qüestió: quina angúnia!

DooMMasteR ha dit...

A mi també em va agradar molt... No se, és diferent. Es nota que és un altre país ;-)

nur ha dit...

Laprí: doncs ja saps què et toca. Cap a Chinchón que hi falta gent :)
Ei, que tu hi vas contribuir que ho passés bé: una tarda inoblidable mirant trens sortint d'Atocha i els llumets de Madrid. I la supertassa!!! Merci :)

Ferran: sí que hi vull anar, sí. Alemanya és una assignatura pendent entre els països "veïns".

DooMMasteR: ostres, jo em sento "com a casa" força més enllà de les nostres fronteres. Fins i tot a Itàlia o a França, cada cop hi veig menys diferències.

´Spock ha dit...

Apuntats tots els llocs que dius. Em temo que al febrer hi hauré dànar, a Madrid, però per feina, que és molt menys estimulant.És curiós: com que hi he anat moltes vegades, però sempre a cuita-corrents, cada cop em fa més mandra. Però recordo quinze dies quan era jovenet, fent un curs de bases de dades (en MS-DOS!), que Madrid va ser passejada, gaudida, viscuda... M'ho vaig passar molt molt bé entre "movida" i "movida", i sempre em quedarà aquella punteta de carinyu envers una ciutat que a mi em sembla molt més carregada de contrastos que Barcelona o Londres, per exemple. Serà per l'extranya amalgama cosmopolita barrejada amb el provincianisme més immobilista?

Una abraçada viatgera!

nur ha dit...

Spock: un altre cop a la fira aquella de cada any? Aviam si algun any toca a Barna, eh?

Com en moltes altres ocasions, perceps moltes més coses que la majoria dels sers humans i és que, efectivament, jo també veig aquesta amalgama de què parles.

Al costat del cosmopolitisme madrileny, de gent culta i moderna, hi ha un sector de gent provinciana i queca que al·lucines quan els veus passejar nenes amb llacets roses per tot arreu. Però, vés, continua agradant-me Madrid :)

Una abraçada i ben retornat de nou!