dimecres, 7 de desembre de 2011

L'orgull i la dignitat de ser funcionària

Fa més de vint anys que treballo a l’Administració pública, serveixo ciutadans com vosaltres o com jo mateixa i tot i que hi vaig anar a parar una mica casualment, amb el temps he descobert una vocació per mirar que el país rutlli, per facilitar la vida a les persones i per canviar des de dins una Administració que no acaba d’anar bé des d’iniciatives com ara la Xarxa d’Innovació Pública, però també des de la feina de cada dia, granet a granet.


Fa més de vint anys que treballo a l’Administració pública, sentint acudits sobre la desídia, la ineptesa, la deixadesa i altres belleses dels funcionaris. Al començament em feien gràcia, després em van començar a cansar i darrerament la sensació que som la xacra que ha produït la crisi en aquest país, que cobrem massa, que treballem poc i que tenim massa privilegis m’indigna.




Quan vaig passar un any tancada a casa i preparant unes oposicions, molta gent m’animava amb frases com: però com vols entrar si no tens cap punt per accedir-hi? Si no tens cap conegut que t’hi enxufi! Mentres les meves amigues sortien de festa i ho passaven bé, jo cada dia, després de treballar unes horetes, em posava a estudiar totes les tardes. També em tancava els caps de setmana, ja que vaig tenir la sort de coincidir amb el meu noviet que també era opositor i les seves oposicions eren una mica més dures.


Però neta i honestament, això sí després d’un any dedicat a estudiar 80 temes que mai més no m’han servit per a res, vaig aprovar les oposicions: a la posició 29 de 31 places i superant, això sí, les més de 300 persones que s’hi havien apuntat, però que molt probablement no havien estudiat gaire o gens.


A l’Administració pública, tant a la que treballo ara com a la que havia treballat anteriorment, hi ha tota mena de treballadors: alguns responen, efectivament, a la caricatura del funcionari amb manguitos que compleix estrictament amb el seu horari, truca per telèfon a tota la parentel·la, utilitza més temps de l’adequat per anar a esmorzar, que sovint està de baixa... I, sobretot, hi ha caps que permeten que es perllonguin aquestes situacions; no només ho permeten, sinó que sovint ho alimenten.


Però al costat d’aquestes tristes (i denunciables) escenes, molts funcionaris, moltes d’aquestes persones, molts servidors públics creiem fermament que cal facilitar la vida a la ciutadania, que cal millorar les condicions, innovar dintre de l’Administració, fer noves propostes, treballar més hores del compte perquè val la pena, perquè és una millora social que reverteix en nosaltres mateixos, pensem que fins i tot és positiu dedicar-hi hores del nostre temps de lleure.


I m’indigna veure com la condició de funcionari és cada cop més una riota: ens abaixen el sou, ens retallen drets que fins ara se suposava que haurien de facilitar que s’estenguessin a tota la societat, allò de l’Estat del benestar; ara, però, assistim a la seva destrucció. I la ciutadania, en general, assenteix, considera que està bé que es baixi el sou als funcionaris.


Cal retallar, segur, però també aniria bé denunciar qui ens ha portat fins aquesta situació. És que no hi ha responsables? Qui s'ha lucrat sobremanera d'aquesta espiral d'especulació amb el sòl i la construcció? Oi que tothom sap qui s'ha lucrat? On són els diners?


Sí, senyors, comencen les retallades, retallades per tot arreu: justificades o injustificades. Potser convé rebaixar-nos els dies de premi assolits amb motiu dels molts anys treballats, potser és moment de tornar-nos a retallar el sou, potser gaudíem de massa dies d’assumptes personals, potser sí, però no volem ser l’ase dels cops ni creiem que la solució a aquesta crisi passi pels nostres sous, per la nostra jubilació, pels nostres tiquets menjador.


I una altra enganyifa: els dies d'assumptes propis (d’acord, un privilegi de què no se sol gaudir al sector privat) va ser una concessió d’anteriors governs a canvi de perdre poder adquisitiu i de no apujar-nos els salaris amb l'IPC. O sigui, salaris congelats a canvi d’uns dies festius de més. Per què no s’explica la veritat? Els dies de lliure disposició que ara serveixen per criminalitzar-nos davant la societat són els que els sindicats, en nom nostres, van pactar a canvi de no guanyar més diners quan l'economia anava prou bé i les persones guanyaven força més diners que els salaris discretíssims de funció pública.


I el pitjor de tot: no tots els funcionaris tenim el mateix sou. Hi ha cossos generals, cossos específics, nivells, escales, complements de destinació i complements específics: des d’un subaltern amb nivell mínim (E-14: 1.292,45 € bruts mensuals) fins a un funcionari de cos superior amb nivell màxim (A-30: 4.775,94 € bruts mensuals) hi ha l’esgarrifosa diferència de 3483,49 euros! És a dir, que no és el mateix rebaixar un 5% a algú que és menys que mileurista que a les persones que tenen, posem per cas, un nivell 30, oi? Però quan es parla de retallades: tots al mateix sac!


Els sous dels funcionaris, a més, són públics: no hi ha sorpreses! No cobrem elevades primes quan ens jubilem ni res que s’hi sembli! Taules retributives vigents des del mes de juny de 2010, en què se’ns va aplicar una nova retallada, per aplicació del del Decret-llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic.


Per sobre de tot això, hi ha la dignitat d’un col·lectiu: el dels funcionaris, persones, com tu o com jo, que mirem de fer bé la nostra feina, que posem passió i il·lusió per tirar endavant els nostres projectes, projectes en què creiem. Una dignitat que crec que molts hauríeu de respectar i que no hauríem d’haver perdut mai!

58 comentaris:

gatot ha dit...

Tens tota la raó del món, Nur; malauradament estem massa acostumats a les veritats a mitges o directament a les mentides d'escàndol.

Jo fa just dos anys que estic a una administració pública. També vaig haver de superar unes oposicions, tot i que "només" per ser un contractat laboral.

Tinc la sort d'estar a una institució molt nova on hi molts pocs "vicis" adquirits. Tots (o quasi) fem feina per sobre de la nostra categoria professional i cobrem sous molt per sota del que tocaria. Però hi posem tot el que cal i més per treballar millor, més eficientment, per consumir menys recursos...

A mi em sap molt greu quan els polítics ens posen a tots al mateix sac. I encara em sap més greu quan donen exemple retallant-se una paga. A ells, una paga menys no els farà anar malament a final de mes. Els que som mileuristes ja no hi arribem.

Però ja veus... els grans estadistes, l'alemanya i el francès, han decidit que no faran pagar els plats trencats a la banca. I tothom calla? Ens ho haurem de fer mirar...

Anna ha dit...

T¡he de confessar, Nur, que m'has posat la pell de gallina. Malgrat les embestides, les retallades i que es cuestioni la nostra tasca, res ens ha d'impedir anar amb el cap ben alt. No som dos ni tres els inquiets al servei de les administracions públiques que creiem en l'esforç per millorar-les. Així que només em quedar dir que avanti. ;-)

Anònim ha dit...

Nur: emocinades gràcies per escriure i descriure la situació que estem vivint.
(jo no he aconseguit aprovar opos...però ho tornaré a intentar).
La ciutadania per la qual treballem i tantes companyes i companys com tu fa qur pagui la pena.
Sort!
Teresa

Lluís C ha dit...

Tens mes raó que un sant, o una santa mes ben dit...

¿Per què s'entesten a responsabilitzar del desastre als funcionaris? ¿Quin benefici en traguerem de l'època de la bombolla? Almenys ells estaven tots en consells d'administració i empreses familiars. Nosaltres en canvi.. pagats en dies d'assumptes propis que ara serveixen per criminalitzar-nos.

¿I els promotors? ¿I els banquers? ¿I Islandia? ¿Per què no fem aquí com ells?

Joana ha dit...

A la pública , a la privada i a tot arreu hi ha persones que fan la feina ben feta i altres que no els agrada treballar.
Potser a la pública sí que teniu la plaça en propietat i a la privada ja saps com va. Aquest privilegi fa que costi tan poc posar-se amb els funcionaris, com si així s'arreglés un problema que arrosseguem de fa molts anys i ara costarà molt posar-hi remei, ordre i una mica tothom al seu lloc.Perquè sí que s'ha gestionat malament els recursos econòmics i ara paga qui menys culpa té.
M'ha agradat com ho has explicat Nur.

EX MAMA CHICHO ha dit...

Cap dret,
cap privilegi,

Visca Xina.

Rita ha dit...

Et felicito per aquest apunt, nur!

Amb el teu permís, hi afegiré 3 coses que crec que no se saben o no prou:

1. Cada 4 anys els funcionaris han de conviure amb la por de que segons qui vingui no els arraconi, només per considerar-los del partit sortint, sense tenir en compte la professionalitat ni els anys que hi porten a l’administració.

2. Que cada nou Govern –sigui del partit que sigui– a més dels alts càrrecs, porta les seves persones de confiança, que sense passar cap oposició les fa eventuals i, aquestes sí, amb sous alts.

3. Que el fet que hi hagi funcionaris barruts –que n’hi ha– només és culpa dels caps –els polítics– que com que saben que només hi seran uns anys no volen complicar-se la vida i consideren més fàcil passar d’ells i posar més personal, si convé. Creant, a sobre, mal rotllo entre el personal.

Un petó, maca!

Ferran ha dit...

Suposo que mentre els polítics (emmerdadors professionals, especialment al nostre país) maregen el personal amb "funcionaris.això, funcionaris. allò", la societat està distreta i apunta la seva ràbia, precisament, contra aquest col.lectiu (i ells, els emmerdadors professionals, queden impunes).

P*tos polítics cutres.

Anònim ha dit...

Bona nit Nur!, tota, tota la raó i més tens, benvolguda amiga,els funcionaris estem farts de ser l'ase de les garrotades, però la pena de tot es que ser funcionari es ser moneda de canvi per a qualsevol partit,els nostres llocs de treball serveixen per a repartir prevendes als militans,sempre ha estat així, i jo no crec que canvii, per això no som importants per als polítics, perquè no som la seva gent,som això els "d'intercanvi"

Molts de nosaltres, estem tota la nostra vida laboral intentant oblidar aquest fet, que distorsiona els nostres llocs de treball, desanima i ens fa sentir impotents davant la injustícia del tracte que rebem, i a sobre cada quatre anys arriba gent nova que es creu amb tots els drets i cap deure, sobre tot pel que fa a treballar,
simplement perquè son del partit que mana.

Aquesta situació anòmala i la falta de reconeixement al nostre treball, acaba minant l'ànim d'uns treballadors excel·lents, que lluiten en solitari per estar preparats, que fan rutllar ells sols l'Administració,i a qui importa i molt el servei que presten al ciutadà, perquè senten allò que fan, no així els polítics, que la seva lluita està centrada a mantenir el poder a costa del que calgui i del que sigui més fàcil, com malmetre la imatge d'uns bons treballadors, rebaixant-los els sous.

Perquè no posen el mateix ímpetu a reformar i modernitzar de debó, l'Administració? en lloc de treure diners de l'Administració, perquè no se'n-hi posen més?, en formació, i millores de les que tant mancada està.

Enfí, estaríem parlant durant anys i no ho resoldríem.

El que si que hem de tenir clar és el nostre orgull i la nostra estima a la feina que fem, els funcionaris per sobre de tot som treballadors! encara que el nostre mateix govern negui la nostra vàlua i tingui la barra de maltractar-nos com ho fa.

Mercè

Francesca Cañas ha dit...

Núria, tens tota la raó, els bons treballadors ho són amb independència de per quí treballin i la gent critica sempre l'eslavó més dèbil de la cadena.

Si et serveix de consol, et diré que passa a totes les feines, no només en el cas del funcionariat. Una de les coses que més m'irritaven quan treballava a l'hospital és que la gent sempre carrega contra el personal que està a la recepció, quan si li han canviat una visita ha estat sempre per ordre d'algú altre i si s'han d'esperar més del compte, també hi ha raons (la majoria de vegades de pes) que no depenen de la persona que està a la recepció... Però tot va a parar allà, no només els errors de tracte o d'atenció que els corresponen, sinó també els de tots els altres treballadors.

Saps que m'ha passat mentre et llegia? doncs que imaginava la teva veu en una narrativa digital... crec que has escrit un guió magnífic per fer una narrativa... pensa-hi, si us plau, estaria bé fer-ne una basada en aquest text... :-)

Gràcies per compartir aquesta reflexió!

nur ha dit...

gatot: gràcies. No et feia jo a l'Administració pública i me n'alegro que des de dins hagis pogut veure que no és com es veu des de fora. Realment, com tu dius, la joventut d'una administració es percep precisament en aquests vicis: jo primer vaig treballar en una d'aquelles que tenia tots els vicis adquirits: no vull ni imaginar-me què fan ara els funcionaris que encara hi continuen. Semblava una caricatura d'una pel·lícula que fa mil anys protagonitzaven Rafaela Aparicio i Florinda Chico (buf, que caspós!)

Anna: gràcies, m'han emocionat les teves paraules, coi! Tirarem endavant, i tant! :)

Teresa: gràcies també a tu i ànims a la feina. A veure si un dia ens saludem cara a cara :)

Lluís C.: gràcies, doncs res, demanaré que em canonitzin :P

Joana: gràcies, ja tens raó, ja, però a la privada (on, efectivament, també hi ha gent que no treballa ni gaire ni gens ni gens polit) no es criminalitza ningú ni es malversen els impostos que paguem tots els ciutadans. En tot cas es malbaraten els diners de particulars i... allà ells!

EX MAMA CHICHO: gràcies, però amb l'orgull ben alt! Viva Honduras :P

Rita: gràcies, m'han emocionat les teves paraules i has tocat un tema que sembla que tampoc ningú té en compte. Que cada 4 anys hagis de justificar que tu no "ets" de ningú, que treballes allà perquè t'ho has ben guanyat i que saps de la matèria que tractes sense haver de justificar els objectius, les directrius cada 4 anys... té nassos la cosa! I, efectivament, els funcionaris barruts hi són perquè es permet que hi siguin: el règim disciplinari rara, molt rarament s'aplica! En fi, seguirem al peu del canó, oi? Una abraçada ben gran!

Ferran: gràcies. Sí, és allò de pa i circ, i ara al circ, en comptes d'esclaus i lleons, la carnassa som els funcionaris. Això i el futbol i... au, ja els tenim ben entretinguts :(

Anònim: gràcies, tu també toques un bon tema. Crec que des que vaig entrar a l'Administració l'any 1985 sento a parlar de la modernització i sempre em pregunto: i quan hi arribarem? No seria ja hora de canviar de paraula? Espero que no ens mini la nostra moral. Gràcies, Mercè! Petonets :)

Francesca: gràcies! des que conec a fons el funcionament de les oficines d'atenció ciutadana encara valoro més totes aquestes coses. Són qui reben els cops, però també són els qui mantenen (per sort de l'organització) el prestigi de la institució perquè normalment són gent molt i molt responsable i que creu en la vocació de servei dels funcionaris, tot i que sovint reben algun revés! En prenc nota... potser sí que en faci una narrativa (de fet, la primera foto és el lloc on vaig començar a treballar aviat farà 27 anys!) Abraçada :)

El veí de dalt ha dit...

Nur,
subscric tot el que has dit i també el que afegeix la Rita. Jo fa més de vint anys que em moc en aquest món i et podria explicar moltes batalletes. Hi ha de tot, com arreu; però la gran majoria entenem que som un servei públic i treballem per a les persones. I jo tinc la sort de "tocar" de totes menes: adults, escolars, joves, voluntaris, tècnics, polítics, empreses, artistes,.... Una altra cosa és com acabar amb els que viuen del "cuento". El fotut és que qui podria fer-ho (els polítics que governen l'Administració planes i planes d'aquest "cuento". I també puc parlar amb coneixement de causa.
Ara, el més fotut de tot és que sembla que la crisi encara l'haurem provocat els funcionaris. El poder dels que realment la provoquen és tal, que poden fer girar la concepció de l'opinió pública.
No sento a cap polític sortint en la nostra defensa.

Anònim ha dit...

Gràcies, Núria per recordar-me que no he de sentir-me avergonyida de ser funcionària. Mai he pensat que ser-ho em donès el privilegi de cobrar sense treballar. Jo he passat 3 oposicions (vaig entrar d'auxiliar administrativa). És a dir, moltes hores d'estudi, de sacrifici personal, de deixar de fer altres coses, també importants i enriquidores per a mi, per aconseguir un lloc de treball segur. Això que tant molesta a alguns que han tingut l'oportunitat de triar lliurement aquesta opció i han preferit una altra en l'empresa privada. No som els dolents de la pel·lícula, això està clar.

mar ha dit...

nur...
el teu text és genial!
gràcies per explicar-ho tan i tan bé!
tot i no ser funcionària, treballo des de fa un temps per a l'administració també i, per tant, patint les rebaixes de sou que ja coneixem... sent ja menys que mileurista... amb la qual cosa ja pots comptar com tremolem ara que tornen a retallar sous... és totalment injust que no ho facin de manera proporcional...
i, en conec uns quants de funcionaris, sobretot mestres... i corroboro com tu que n'hi ha (un bon nombre) que s'hi deixen la pell, literalment...
una abraçada guapa!

Olga Cava ha dit...

Nur,

Saps que ets un referent per a mi?

Em veig reflectida en moltes de les experiències personals que has viscut: 'uix!, sense punts...', 'uix!, sense endolls...'
Llavors ja vas demostrar que podem aconseguir tot allò que ens proposem, que no s'ha de defallir, que hem de treballar de valent, que ho hem de fer amb ganes i que amb el nostre esforç ajudem els altres.

Avui, ho continues fent; la teva excel·lència professional és un exemple per a tots nosaltres i són persones com tu les que m'ensenyeu dia rera dia quin és el camí... per això tinc molta sort! ;) Gràcies Nur!

Sara Maria ha dit...

Completment d'acord. Però assenyales els sous dels funcionaris, manca assenyalar els sous i privilegis absorvitants dels càrrecs polítics de l'administració, a partir dels Directors generals tot passant pels assessors i Secretaris generals, vice-consellers i consellers. Tenen a més de complements especifics i alts, despeses pagades i altres increíbles... Gràcies pel post i el comparteixo!

nur ha dit...

El veí de dalt: gràcies, doncs efectivament és molt agraït treballar per a persones i tot i que de tant en tant cau algun personatge que t'estimaries més oblidar, hi ha gent també molt molt amable :)

Anònim: gràcies, i tant que no t'ho has de sentir, d'avergonyida! Que s'avergonyeixin ells, caram! Nosaltres vam triar aquesta opció i ells també eren lliures de fer-ho, però fa mandra preparar unes oposicions, oi?

mar: gràcies :) jo també conec professors que estan tot el dia pensant com millorar la seva feina! una abraçada ben gran per a tu també!

Olga Cava: saps que tu també ets un referent per a mi? el que passa és que tu encara ets petitona, però creixeràs molt i molt, això ho tinc ben clar. Gràcies a tu, Olgui :)

Sara Maria: gràcies, assenyalo els sous dels funcionaris perquè són precisament aquests els que es retallen i els que ens afecten directament. Dels altres en podrien parlar extensament, però no és el tema de què volia parlar.

Àngela ha dit...

Núria, et felicito pel post. Ho has explicat perfectament. No ho hauries pogut expressar millor.
Jo que fa 30 anys que hi treballo, tal com tu dius, m'he trobat amb gent de tota mena, desgraciadament també hi ha persones que no rendeixen i que no tenen cap mena de compromís amb la feina; però no en són gaires, la majoria són gent responsable que vol fer-ho bé i que vol facilitar-li la vida al ciutadà. Actualment, en el meu entorn, aquesta gent tan vàlida són auxiliars administratius i administratius, per tant, qui cobra més, amb sort, potser arriba als 1.500 € mensuals, segons el nivell que hagi assolit. Així que el Govern retallarà el que li sembli, passarà la dalla i pagaran justos per pecadors. Ara, fer una bona reforma estructural, estudiar les càrregues de treball de les diferents unitats i redistribuir el personal, o aplicar veritables mesures de simplificació, això ja és tota una altra cosa, noi!. Però des de dins, en som molts i moltes que fem feina i la fem amb ganes i a gust. La dignitat no s'ha de perdre mai.
Gràcies una altra vegada, Nur.

DooMMasteR ha dit...

Sí es que (permet-me la grolleria) collons, només cal llegir una mica els diaris per adonar-se que no sou precisament uns marquesos i uns vividors. Lo trist de tot és que hi ha gent que us encasella a tots per igual i no hi ha manera de fer-los baixar del burro.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Molt bé, Nur, i Rita, i tots els altres. Ho subscric. Es van retallant drets quan sovint, l'administració ha estat un motor per aconseguir drets per a la resta de la societat. I s'ha pagat amb pèrdua de poder adquisitiu com bé dius. Ara cap periodista ho recorda. És tan fàcil caure en l'estereotip. Perquè, de persones barrudes no n'hi ha a la privada?

Joan ha dit...

Amén.
El pitjor de tot plegat és l'acceptació muda. Sanitat, educació, cultura i base social. Tot ben retalladet. I quan semblem un bonsai, ja aplaudirem acotant el cap.

Amàlia ha dit...

No hi ha res pitjor que la impotència davant de l’injustícia, més encara quan et toca directament,la veus davant teu i respires el seu alè.
D’injustícies el mòn està ple,és un tòpic,però és cert.Algunes viuen molt amagades,altres,de tant en tant algù osa i les fa sortir a la superfície i pot ser que aleshores,com bolets comencin a treure el cap moltes altres persones afectades per la mateixa injustícia.
Visc a un país on les injustícies sòn tantes i sóc d’ un país on les injustícies també són tantes,diferents però no poques.Compartim la nostra vida amb una pila d’ injustícies i encara que sembli que parlar és inùtil,encara que ens sembli que no porta a res ni enlloc,no és cert. Cambiar les coses és una tasca molt complicada.Vivim enmig de sistemes molt ben construits,d’estructures amb estractes de poder molt defnits.Tot plegat ,per increible que sembli crea un equilibri,un equilibri que per molts (masses)funciona i els beneficia i on aquells als que no els hi funciona no els queda altra que aprendre a moure’s en ell i aquest aprenentatge forçós, per absurd que sembli, acaba covertint-se també en el seu equilibri .Desmontar aquest equilibri suposa un autèntic daltabaix.Desmontar aquest equilibri vol dir sovint fer justícia.
La justícia és un terratrèmol, arrenca les arrels i desmontant les bases més sòlides,moltes sòlides només en aparença.L’aparença és la façana,el que es veu de portes en fora.
De portes endins,els que saben d’aquesta falsa façana,els que saben d’aquestes bases de paper enlloc de pedra fan allò que poden,parlen,expliquen,protesten.....i d’aquesta manera donen senyals de que les bases no sòn tan fiables com semblen.
Us pot semblar que aquestes paraules no tenen res a veure amb el discurs de la Nur,però jo crec que sí.El seu discurs,com passa amb les matemàtiques, forma part d’un subconjunt i aquest a la vegada d’aun altre i aixi consecutivament.El conjunt mare,”la madre del cordero, vaja!”,és molt i molt i molt gran,moltíssim.
Doncs això,que com tu Nur,molts ens sentim part d’aquesta bola i com tu, molts fem ,com podem i com sabem,això sí, fem amb l’esperança que serveixi d’alguna cosa i mira,una mica serveix perque ara mateix a tu molts t’escolten i et responen i potser també m’escolten a mi,i a un altre,i aun altre.......La papallona segueix movent les ales,amb moltes dificultats la pobre!però encara les mou.
Un petonàs i una abraçada!

Elena ha dit...

Del tot d'acord amb vosaltres! Vull afegir, des del punt de vista humà, que hauríem de practicar més la humilitat. Més d'una vegada els mateixos treballadors públics hem menyspreat la feina de l'altre pensant que la nostra és més costosa. O hem dit que "fulanet o fulaneta" tenen un barra! perquè no fan res. D'entrada cal dir tot el que heu dit tots vosaltres, que hi ha gent de tot, a tot arreu, però també ens cal aprendre a valorar més les persones i la seva professionalitat. Els treballadors públics som professionals, estem preparats, ens impliquem amb la feina i ens agrada treballar per a la ciutadania del nostre país.
Des del punt de vista de l'organització de l'administració vull dir que, massa sovint, els caps que ens ha tocat tenir no han sabut gestionar el "valor humà i professional" del personal que tenien al seu càrrec. Però també és cert que l'estructura administrativa és rígida i no es pot fer tot es voldria.

Per tant, les coses no són gens fàcils, però la rumorologia, que no es basa en informació objectiva sinó en allò que algú ha dit i uns altres han fet córrer, es pot combatre amb expressions de treballadors públics com els que aquí hem escrit.

Els professionals públics podem ser des de la persona que porta una llitera a la que gestiona una subvenció, des de la que despenja un telèfon després que una persona hagi hagut de passar per tres o quatre persones i respon amb amabilitat a la que acull els nostres fills el primer dia de classe. Si som capaços tots plegats, els treballadors públics i els que no ho són, de no criticar tant i encarregar-nos de fer millor la nostra feina no perdrem el temps barallant-nos entre nosaltres i buscarem alternatives cadascú en la mesura de les seves possibilitats.

Elena

vpamies ha dit...

Núr, felicitats per l'escrit! A tot arreu hi ha de tot, i tant I t'ho puc dir per experiència perquè he voltat més de mitja dotzena de Departaments... una opció per no acomodar-se ni avorrir-se.

Gatot, no sé a quina institució sense vicis has entrat, però si el gran mèrit d'aquesta nova institució és que feu feina per sobre de la vostra categoria professional (o sigui que he de pensar que esteu fent feina per a la qual no esteu qualificats) i cobrant molt per sota... prefereixo els vicis antics. ;-)

AlfredRussel ha dit...

M'hi afegisc: totalment d'acord amb el teu text, Nur, i amb la major part dels comentaris. Són vint anys, també, a l'administració pública --afegiria que al departament de medi ambient de la generalitat valenciana, però tampoc és cosa de fer-ho massa dramàtic-- i ja comença un a estar més que fart de sentir i de veure certes coses. Gràcies per dir-ho tan bé i tan clar. Salut!

El veí de dalt ha dit...

Amb el teu permís (o no), he fet apologia del teu post. ;-)

nur ha dit...

Àngela: gràcies :) Com tu dius, de vegades el cos, el nivell o la categoria no indiquen res. Passa de vegades que hi ha gent que tenen molt més interès persones que tenen nivells baixets que no pas altres que tenen nivells altíssims. Jo també conec alguns casos propers.

DooMMasteR: gràcies, estem envoltats d'uns tòpics que ens costarà canviat. Gràcies un altre cop, a tu, que ens entens :)

Eulàlia: gràcies, i dic jo, per què no hi haurà algun periodista que ho expliqui i no pas que continuïn amb la versió oficial que sempre han sentit (alguns periodistes han passat per l'Administració pública i han pogut observar el que nosaltres observem dia a dia!)

Joan: precisament per això m'he decidit a escriure aquest post, precisament per això el dia 14 de desembre seré a la plaça Sant Jaume, precisament per això... tantes coses! gràcies :)

Amàlia: potser sí que tot està entrelligat, però només puc parlar del que conec i el que conec és això. No vull arribar més enllà del que no conec. Gràcies per ser-hi, com sempre :)

Elena: tu i jo sabem que hi ha feines que aparentment semblen desagraïdes i, en canvi, hi ha gent que està més que satisfeta de complir una tasca que la majoria de la societat rebutjaria. És el cas dels funcionaris de presons: a mi em va sorprendre molt conèixer la feina que fan i sobretot la convicció que hi posen molts. Però, sí, és només un exemple dels milers de tasques que podem fer els funcionaris. Una bona puntualització que crec que calia: gràcies :)

vpamies: gràcies, i estem d'acord, tot i que en aquest error (o no) em sembla que solem caure més les persones que no les organitzacions. Quan et toca fer una feina, ja que la fas, potser vols fer-la bé i sovint t'hi impliques més del que tocaria (entenc que era això el que volia dir el gatot) :)

AlfredRussel: gràcies a tu per ser-hi i per explicar-nos-ho. I, sí, em temo que hi ha administracions i administracions...

El veí de dalt: caram, gràcies :) fes, fes, que s'estengui com una taca d'oli, a veure si algú se n'adona!

Jesús M. Tibau ha dit...

Som una diana molt fàcil, l'ase dels cops.
Durant molts anys, quan l'economia anava bé, ens han anat abaixat el sou contínuament, o pujant-lo per sota de l'IPC, que ve a ser el mateix, i com tu dius, els assumptes propies són com una mena de propina a canvi de perdre el poder adquisitiu.
I ara, que les coses van malament, doncs ens volen retallar més encara.
Quan les coses es posen així, intento recordar els anys dedicats a estudiar oposicions, els estius sense platja, etc, i la satisfacció personal de ser un dels elegits per mèrits propis.
Si, surto a esmorzar (no tots els dies), però jo veig els bars plens en aquella hora, i no són tots funcionaris.

Marquitus ha dit...

Uau!!!
És com una catarsi col·lectiva.
Jo "només" tinc tres triennis... i vaig estar deu anys sense que es convoqués cap plaça de la meva especialitat...
Ens venen retallades imminents (no sé fins a on les podrem aturar) però el que més em preocupa és la manca de projecte professional i la manca de coherència amb les actuacions entre tots els àmbits de l'administració.
Ara recordava les paraules d'un polític que justificava que no es rebaixi el sou dels polítics perquè si no s'ompliria de "mediocres"... caldria revisar el concepte de "mediocre" i comparar-ho amb la realitat actual... i si això no serviria d'explicació també per a dir que si es rebaixa el sou dels funcionaris també s'omplirà de "mediocres".
Per acabar, tot el que hem anat dient té pinta de manifest... i narrativa digital... no sé si estem subestimant el poder que pot arribar a tenir la xarxa més enllà dels "canals tradicionals" dels sindicats...
Salut a tots i totes!

viu i llegeix ha dit...

Barretada i genuflexió per aquest post.

Es funcionaris fem funcionar el pais, malgrat el govern ( o desgovern) del moment. Qué ha passat a Bèlgica que ha estat sense govern durant un any i mig? Res, el pais ha seguit funcionant.

Amàlia ha dit...

Nur, guapa,és clar que hi sóc“a mi manera!”logic.No puc donar un parar més objectiu perque és un tema que no em toca directament i el fet d’estar lluny fa que em sigui encara més difícil opinar d’una altra manera,però una cosa si et/us puc dir i és que amb totes les coses que esteu dient m’estic adonant d’una realitat i l’estic entenent molt millor.Es cert que els funcionarais solen ser vistos com els enxufats,els guapus,els que no tenen motius per queixar-se,....Jo,de funcionaris a Barcelona en conec algùn/a i puc dir que els que conec em semblen gent molt legal i molt lluny de ser uns enxufats,i tal....Demà miraré per internet Tv3 a veure que diuen....Que vagi molt bé la mani.Gràcies per compartir amb mi ¡.Salutacions a tots-es!

Anna ha dit...

Totalment d'acord en el que dius, sobre tot coneixent en directe la teva tasca sempre constant, viva i creativa, com la de tantes persones que serveixen als ciutadans des de l'Administració pública amb vocació i esforçant-se per oferir el millor servei en cada cas i situació.
En tots els sectors, ja siguin públics o privats hi ha de tot, perque la diversitat és gran com el nombre de persones, per això certament és un enorme error posar a tothom en el mateix sac i es precís que persones, amb dilatada experiència com tu, en deixeu constància. El teu post és magnífic i es pot convertir en una icona, perque crec que la gran majoria de persones d'aquest país el podem subscriure i fins i tot sentir-nos hi identificats! Un petó Nur

Joan Guasch ha dit...

Tens tot el meu suport. Estic casat amb una mestra i jo tinc un conveni laboral, però similar en algunes coses al dels funcionaris. M'he passat la vida fent entendre als companys de feina (els són privats, jo provinc d'una privatització d'un servei unicipal)què significa ser funcionari, els he parlat dels horaris de la meva companya (nits, dissabtes, diumenges preparant i gestionant). Al final m'han deixat tranquil perquè sempre els he etzibat que perquè no havien estudiat i fet oposicions. Per desgràcia, el nivell de la nostra societat està sota mínims, i més amb governs com l'actual que, de tan vulgars com són, es dediquen a bombardejar la cosa pública. La gent hi cau de quatre potes i no saben ni el que volen (com que molts ténen condicions dolentes, en comptes de voler millorar volen que tothom les tingui dolentes). La tropa mai no és dolenta, els dolents, en tot cas, són els que manen i no en saben. Però pinten bastos. Ens estem deixant destruïr co a societat, com a ciutadans, perquè hi ha massa persones que ja els va bé viure en el fang de la ignorància. Perdona el rotllo, però també em sublevo.

Anna Pi ha dit...

Bé... tot i que sóc funcionària, veig molt agosarat suposar que hi ha persones que no estudien en presentar-se a unes oposicions. També trobo agosarat donar a entendre que només els opositors perden el seu preciós temps estudiant. Hi ha molts sectors privats que donen molt valor a la formació permanent i a la promoció interna.
I deixeu-me afegir. Malauradament són molts els funcionaris que afavoreixen aquesta mala impressió que donem, i això no ens fa gens bé. Com a ex-treballadora del sector privat, haig de reconèixer que mai abans se m'havia exigit tant poc com des que treballo per l'administració pública. Tal i com diu un amic (també funcionari) formem part del col.lectiu dels sense empenta.
Ah! i alerta amb els errors ortogràfics. Fa lleig en una persona que fanfarroneja d'haver estudiat per unes oposicions...

Txisky ha dit...

Em trec el barret!. Porto 11 anys a la funció pública i les he vistes de tots els colors, però el teu escrit resumeix molt tot el que penso.

Qui critica als funcionaris que es presenti a unes oposicions i les aprovi, si té el que ha de tenir!.

Tovarich ha dit...

Nur, no sé quie tes...però Gràcies! Jo també estic a l'administració des del 84 i creu-me mai he portat "manguitos"...primer per a l'administració de l'estat i més tard per la Gene.... Avuia l'oficina del SOC hem atés a prop les 400 persones i amb el recursos minsos que tenim ho hem intentat fer be. Pero ja se sap..."tenim un lloc de treball fix" aixó és el que permet que estiguem a l'ull de tothom i siguem el primers a on claven les tisores...total ...som funcionàris!

Anònim ha dit...

Jo sempre dic el mateix a tothom... perquè no us presentàveu vosaltres també a les oposicions? són públiques sabeu? però, quan jo les vaig fer, al sector privat es cobrava molt més i no valia la pena... doncs ara, ajo y agua, que diuen els del costat.

Víctor de la Torre ha dit...

Magnífica entrada, pell de gallina per la teva sinceritat i autèntic sentiment. Sense estar-hi tant ficat, avui he escrit un article en defensa vostra, et convido a fer-ne una lectura! http://superviventcatala.blogspot.com/2011/12/els-funcionaris-tambe-tenen-honor.html

nur ha dit...

Jesús M. Tibau: gràcies. I tant, a mi també m'omple de satisfacció haver-m'ho guanyat honestament, malgrat els desànims que m'envoltaven. Quan vaig aprovar, em vaig convertir en una mena de mite a l'altra Administració on treballava. Tothom va pensar que si jo aprovava, ells també ho podien fer (sense esforços, és clar) :P

Marquitus: gràcies. Ostres, sí, jo sóc la primera sorpresa d'aquesta resposta massiva i positiva i és que potser portem massa temps callant i reprimint-nos i, vés, ara tot surt fora. Internet ens ho posa fàcil, però fins ara no n'havíem fet gaire ús (conec algun cas, però fora de to)

viu i llegeix: gràcies. Als teus peus també :)

Amàlia: gràcies i me n'alegro que ara ens entenguis millor. La mani ha anat molt bé: la plaça Sant Jaume estava a petar! :)

Anna: moltíssimes gràcies a tu. Quanta gent com tu ens cal a l'Administració!

Joan Guasch: gràcies per defensar-nos i gràcies per entendre'ns. Potser sí que cal que ens sublevem, jo cada dia veig més clar que calen canvis més dràstics que els que estem vivint.

Anna Pi: gràcies. Agosarat, no; em consta que molta gent que es presentava a les oposicions (almenys les que vaig fer jo) només havia llegit 20 dels 70 temes i esperaven estudiar el segon examen en dues setmanes. I la formació permanent crec que també s'hauria d'exigir al sector públic (de fet, se suposa que la formació és un mèrit que puntua quan has de concursar). Però a la formació que em referia és a la preparació de les oposicions, al temps dedicat a aprovar-les que no et cal en una empresa (on no oposites, clar). Els errors ortogràfics? on? com? quan? si me'ls dius... ara mateix els esmeno!

Txisky: gràcies. Me n'alegro que ho compartim. Volia trobar gent que pensés el mateix que jo i veig que més o menys ho he aconseguit :)

Tovarich: gràcies. sóc... una funcionària més. I t'entenc perfectament. Torno a treure el tema de l'atenció al ciutadà: no s'és prou conscient fins que un no ho viu.

Anònim: gràcies. Efectivament, així era. En canvi, pocs anys enrere, quan molts ja s'ensumaven la crisi que venia, es va girar la truita. Fixa't que unes oposicions com les de serveis penitenciaris, a les quals no es volia presentar pràcticament ningú, de cop i volta es van omplir de candidats (feina fixa i sou a final de mes! o no!)

Víctor de la Torre: gràcies. M'agrada que t'hagi agradat i ara mateix llegeixo del teu post :)

LES HERBES D`HORTA ha dit...

Jo no soc funcionària,però sempre he pensat que hi ha de tot com ha totes les porfesions,tambè es veritat que si no fos per el funcionariat,jo crec que la mitad de les administracions no funcionariam , ja que vosaltres feu el traball sensa mira el color politic, nomès traballam i fem la vostra feïna.
Isabel.

Anònim ha dit...

Sóc una funcionaria que treballa a l'Administració fa gairabé trenta anys... si, si... trenta anys i no crec tenir cap dels vicis dels tant parlan, com no sigui sortir de la feina més tard, fer una feina superior al meu sou, preocupar-me per la feina "com si el negoci fos meu" (com em diu la família), etc.

Si a l'Administració hi ha gent amb vicis es perquè no tothom fa la feina que li toca, com diuen els nostres amics de les espanyes, "El ojo del amo, engorda el caballo".

Sr. Rajoy, no es preocupi, amb la part del meu sou que no cobraré i que em guanyo cada dia, pot seguir mantenint l'aeroport de Ciutat Real, un dels que té més tràfic d'Europa, no?.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord. El problema afegit que tenim nosaltres, els treballadors públics, que no tenen els de l'empresa privada, és que el nostre "Patrono" és qui fa les normes i les lleis i les fa a la seva conveniència.

YO POR MI HIJA MA TO ha dit...

Ara el 20% de la paga extra pel 2012....
Cap dret,
cap privilegi,

Visca Xina,
Visca Hondures,

Addenda: On collons estava ahir la gent¡¡¡

Anònim ha dit...

He llegit atentamente tant el post com els comentaris... i si, esta molt ve la visio sesgada que dones, i dins de l`administració hi han molts sectors, desde sanitat, a educaccio passant per funcionari judicial, etc etc etc... tu has estudiat 1 any 80 temes, jo he estudiat 8 anys carrera y 2 masters, jo cobro un mica mes del minim i tinc que estar cada dia demostrant que tinc el potencial per estar en una empresa... d`altre banda, si be es cert que feu funcionar la maquinaria del estat...no genereu ingresos ... i per desgracia el govern tampoc optimitza els recursos humans de que es disposa, un pais amb el 38% de la poblacio sense generar treballant per l`estat...no funciona, ni pot funcionar...no crec que la plaça de funcionari hagi de ser de per vida. Al marge d`aixo...teniu tot el dret del mon a lluitar per les vostres condicions laborals... ja m`agradaria a mi poder treballar fins les 15h i oblidarme de la feina els caps de setmana o tenir un mes de vacances ... No espereu comprensio cega per part dels que com jo ... ens deixem la salud cada dia.

Una abraçada

susanna ha dit...

Anonim,

jo tinc 2 carreres i 3 oposicions. i entenc perfectament la teva postura, però el que està clar és que els treballadors (de la pública i de la privada)no som els culpables de la situació de crisi i en pagarem les conseqüències. Mentre, els responsables miren com ens anem culpant uns als altres i ells segueixen fent de les seves. Seria bo no permetre que divideixin als treballadors. Jo també em deixo la salut cada dia treballant i comptes amb tota la meva comprensió i suport.

nur ha dit...

LES HERBES D'HORTA: gràcies. Efectivament, a tot arreu trobaràs gent amb empenta i gent que s'hi arrepenja. No és un vici de la pública ni de la privada: és un vici de les persones.

Anònim: gràcies. És una mica el que em passa a mi; és com si fos la meva segona casa i, a més de treballar-hi, vull que estigui neta, decent, bonica (almenys en la mesura que jo ho pugui fer) :)

Anònim: gràcies. Bé, les lleis les fa el Parlament i no a la conveniència del Govern, sinó a proposta i les lleis són votades per tot l'arc parlamentari.

YO POR MI HIJA MATO: gràcies. Visca la Xina! Addenda: jo penso el mateix. Hi havia poca gent a la manifestació, m'esperava que la Via Laietana estigués plena a vessar i... ben lluny d'això :(

Anònim: gràcies. Vaig poder estudiar les oposicions després d'estudiar una carrera (6 anys) i un postgrau (1 any): només aleshores vaig decidir preparar-les. Fa anys que no plego abans de les 7. Jo sí que espero comprensió (no cega, òbviament) perquè entenc molt bé el que tu expliques. Ara mira d'entendre'm tu a mi. Gràcies :)

susanna: gràcies! i, efectivament, no som els treballadors (ni els públics ni els privats) no som les persones que cobrem una nòmina a final de mes els qui hem portat el món a una crisi; per tant, no hauríem d'enfrontar-nos, sinó que hauríem d'anar plegats. Un luxe tenir-te aquí, susanna :*

Laprí | David ha dit...

Bé, com ja saps jo he intentar accedir en alguna ocasió a una plaça de funcionari amb oposicions i no he tingut sort. La meva intenció en cap moment era la de, en cas d'haver obtingut una plaça, haver fet el ronso després. No ho he fet en cap feina que he tingut, no ho hauria fet en aquesta. Jo et conec una mica i sé que la teva feina t'agrada molt. I la veritat és que últimament rebeu per tot arreu, avui mateix, per exemple, amb el tema de la paga doble. En fi, que espero que les coses millorin una mica perquè ja s'està posant tot molt malament. Una abraçada :)

Anònim ha dit...

Nur, ja t'ho vaig dir en el seu moment, que em semblava fantàstic el post i que havies posat en paraules allò que molts i moltes pensem.
Jo també he fet apologia del teu blog i l'he reenviat perquè la gent no es quedi amb la visió esbiaixada que estan donant els mitjans de comunicació i els polítics sobre els funcionaris/es. Jo fa uns quants anys que treballo a l'Administració Pública, però encara sóc interina i mai he tingut l'oportunitat de presentar-me a unes opos de la meva especialitat perquè mai les han convocat (i això que des del 2002 que s'està dient). Sóc la primera que em molesta que la gent no faci la feina, però tan em molestava a la fleca on vaig començar, com a la comunitat terapèutica on vaig treballar després i em molesta ara treballant com a educadora. "Impresentables" n'hi ha a tot arreu, però com sempre "paguem justos per pecadors". De totes maneres, penso que en aquesta situació no és el moment de tirar-nos retrets entre nosaltres, ni entre els diferents teballadors/es dels diferents sectors, ara és el moment de mantenir-nos units/es i senyalar amb el dit els culpables de tot això: polítics i bancs.
Nur, volem llegir més coses teves!!!!

Isabel ha dit...

Hola a tothom,
Veig que tots penseu el mateix que jo. Fa 35 anys que sóc funcionària i no he fet més que treballar com una mula. Ja ni em dol que riguin dels funcionaris, jo sé el pa que s'hi dóna. Amb els anys que porto com a tècnic mitjà, segueixo cobrant 1800 euros des de fa una pila de temps.
Això no em desanima, però. M'agrada solucionar problemes i atendre la gent. Ells sí que m'ho agraeixen.
El que m'empipa és la inversió de la piràmide del personal: molt bla, bla, bla dels polítics, però hi ha més caps que puces i no hi ha ni conserges per fer la feina de base.

Susanna ha dit...

Què puc afegir després de tot el que ja heu dit?

Potser que sóc funcionària INTERINA des de fa 10 anys i que no s'han convocat en tot aquest temps oposicions del meu cos?

Que he fet dos anys de coordinadora del meu equip, assumint la responsabilitat que això comporta però sense cap remuneració?

Que enguany, i malgrat que no vull tornar a patir tot el que vaig patir els dos anys anteriors, hauré de tornar a ser-ho, perquè canvien el 75 % de la plantilla perquè no han aprovat les oposicions i ningú altre tindrà prou experiència per fer-ho?

I el que no vulgui entendre que no som privilegiats, que el bombin.

Susanna

nur ha dit...

Laprí | David: ei, quants dies sense veure't per aquí :) Jo també sé, perquè et conec, que si mai aprovessis unes oposicions pencaries com el que més! Gràcies pel teu suport :)

Anònim: gràcies, tot i que m'imagino qui ets. Efectivament, defensar la nostra dignitat no era per a mi un motiu per enfrontar-nos a d'altres col·lectius. Simplement volia expressar aquest malestar que porto dins des de fa temps i que penso que no hauríem de tenir si la població, en general, conegués més el que s'està fent a l'Administració.

Isabel: gràcies! efectivament, és una mancança la desaparició de segons quins nivells de l'Administració i, en canvi, la proliferació de segons quins altres perquè a l'Administració cal fer feines de molts tipus i nivells diferents. L'exemple més clar són les presons: una presó és, de fet, com una ciutat, ja que hi ha gent que hi viu totes les hores del dia, totes els dies de la setmana i totes les setmanes de l'any. Us imagineu quants tipus diferents de treballadors cal contractar per atendre la població penitenciària que viu en una "ciutat"?

Susanna: gràcies i Déu n'hi do la teva situació. Sabem que no és una excepció i això hauria de quedar clar per a aquelles persones que treballen al sector privat i estic segura que majoritàriament es creuen que això no passa. Ànims!

Anònim ha dit...

Una descripció escrita impecable del que penso.

Em sento molt orgullosa de ser funcionària.

Vaig estar dos anys preparant les oposicions. Els amic/gues van deixar de trucar.... però vaig aprovar.

M'agrada sentir que faig una feina útil pel meu país. Ara em pregunto realment volen que conitnuem fent la feina??

Anònim ha dit...

Com diu aquell: Algú ho havia de dir, estic totalment d'acord.
Encara diria més, quants anys he tengut el sou congelat metre els altres s'omplien les butxaques i ara qui paga els plats trecats, els funcionaris que ara ens retallen els sous.

Conxi ha dit...

Jo, també signo aquest escrit. Quina casualitat als que tenen els nivells 30 i dietes i dinars pagats amb la tarja dels Departament els molesta que posem reivindicacions als nostres espais. Quin pais de "pandereta"

nur ha dit...

Anònim: gràcies. Jo vaig dedicar-hi un any, vaig tenir sort (a banda d'estudiar intensament, està clar). I penso exactament el mateix que tu: m'agrada pensar que serveixo la ciutadania, però darrerament l'horitzó és fosc.

Anònim: gràcies. Efectivament, és el que deia al post en referència als nostres sous: mentre guanyàvem dies de permís (que ara ens retallen sense miraments) la resta del món veia com s'incrementava el seu sou mentre el nostre seguia congelat. I ara?

Conxi: gràcies. De moment, aquí no hem rebut cap queixa de cap nivell 30 :)

Jesús ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jesús ha dit...

Genial l'article, Nur, i les posteriors aportacions...
jo t'enllaço quelcom vaig escriure fa unes setmanetes sobre el tema...

http://jesuspalomarbaget.wordpress.com/2011/12/15/en-defensa-propia-i-qui-som-els-interins/

Salut!

Anònim ha dit...

Jo també vaig aprovar fa uns anys unes oposicions i vaig entrar del carrer, com deient el meus companys. Vaig estudiar molt, sobretot als viatges de metro per anar a la feina i compaginar amb la meva casa i 3 fills. No em van regalar res.

Quan vaig arribar al meu lloc de treball anava decidida a no agafar mals vicis i de moment crec que ho he aconseguit. Durant aquests anys he vist de tot i companys de tota mena. El que és veritat que hi ha molta gent que fa la seva feina amb seriositat i això és el que intento fomentar i fer cada dia.