dimecres, 9 de març de 2011

El despiste inglés

Distinguido señor Isidoro Álvarez, presidente de El Corte Inglés,

Es para mi una gran satisfacción comunicarle que hoy he recibido una misiva de su empresa, firmada por usted, en la que me felicitan muy sinceramente por el día de mi cumpleaños y me desean, además, que el mismo transcurra felizmente en compañía de los seres más queridos.

Sin embargo, hoy no es mi cumpleaños y, curiosamente, llevan usted y su empresa felicitándome la fecha exacta de mi cumpleaños desde hace más de veinte años. ¿Se han dañado sus bases de datos? ¿Han decidido substituir la fecha de mi cumpleaños por el día de la Mujer Trabajadora? Si es así, por favor, no me feliciten.

De otro lado, y si es posible para ahondar en mi gran satisfacción, les ruego que tengan a bien felicitarme en mi propia lengua, que es el catalán.

Aprovecho la oportunidad para enviarle un afectuoso saludo y recordarle que mi cumpleaños es el 3 de julio, así que los 46 tendrán que esperar.

nur
presidenta de este blog

12 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Oh, felicitats, felicitats... en el dia del vostre nou aniversari.

nur ha dit...

Gràcies, gràcies, Senyor dErsu_ :)

Joana ha dit...

S'han avançat...com la primavera. No els ho tinguis en compte. fEina feta :) Ah! això sí són bilingües no? doncs en català.
Felicitats wapa!!!:)

Joan ha dit...

Que recargolats que sou, ostres. Mira que demanar que et parlin en la teva llengua...

P.S.: Acabo de llegir que l'Iniesta (ja era hora!) ha escrit al facebook en català i diu que aviat es llençarà les rodes de premsa. Si algun dia ho fa el Messi...

Spock ha dit...

Jajaja, és boníssima aquesta... però jo hauria reclamat el regal, ja que hi som.

nur ha dit...

Joana: gràcies :) està bé, no els ho tindré en compte. Esperaré, però, que el 3 de juliol em tornin a felicitar :)

Joan: visca l'Iniesta! sí que som raros, sí, però, vés, què hi hem de fer?

Spock: el regal? això sí que no m'ho han fet mai! per cert, està més a la vora del teu aniversari que no pas del meu :)

Sara Maria ha dit...

:D

sànset i utnoa ha dit...

Felicitats doncs (avançades, clar)

*Sànset*

Amàlia ha dit...

Deesprés d'haver donat un tomb pel blog,veient unes fotos en el FLICKR -(terme que acabo d'aprendre i espero escriure bé)-de la Nur ballant sardanes,deixo un comentari al respecte.
Per a tots vosaltres, d'una catalana, "trilingue":
"La sardana em posa la pell de gallina i els ulls humits....No ho hagués dit mai que la tenora em pogués provocar aquest efecte.
La llengua, és un dels vincles més forts i profunds que té el ser humà. L'idioma et determina, et fa, et construiex, et dona personalitat.
Canviar d'idioma és aprendre a ser d'una altre manera,és afegir una altra cultura,un altre vincle....Es crear un altre jo dintre del que ja ets: (la meva fantasia em porta a imaginar un cos amb dos caps,un sol cos i dos caps, una mena di Visconte Dimezzato ...).
La llengua és història, també cultura.Vol dir comunicar.
Cada llengua comunica a la seva manera, cada llengua comunica coses diferents.LLengua i gestos,llengua i sons,sons i mùsica, la mùsica com a nodriment de l'ànima; l'ànima i el cos, el cos i la vida,la vida i el coneixement, el coneixement i el saber, el saber i la comunicació....
Quan substituïm la nostra llengua,substituïm també una part de nosaltres.La deixem al marge per un temps i per tant, ens deixem al marge per un temps. El seu lloc vé ocupat per un idioma diferent i nosaltres ens omplim de percepcions diferents. A cada so s'uniex una sensació.Sons nous, sensacions noves…..Es una experiència sens dubte enriquidora.
Però de tant en tant arriba la necessitat de tornar al centre, al propi centre .I quan això passa,la manera de retrobar aquesta mena d’equil.libri és a través de l’OM.I aquestes vibracions sanadores es troben en els propis sons,en la pròpia expressió, en la pròpia llengua, preciosa de debò,d’una bellesa que normalment no sabem veure".

L'AMALIA de BADALONA,d'avis ANDALUSOS i que ara viu a TORINO...

Aris ha dit...

jua jua jua...de debó s'han equivocat? per que mira que el Corti Ingles es com Deu i la Guàrdia Civil, que no s'equivoca mai...

nur ha dit...

Sara Maria: :)
sànset: gràcies, gràcies, llàstima no haver-lo celebrat. Deu tenir el seu què celebrar l'aniversari dos cops cada any :)
Amàlia: benvinguda i benvolguda amiga torinesa. Petonets i gràcies per passar per aquí. M'agrada que vinguis i m'agrada llegir-te en obert i tanca. Malgrat el que dius, jo et veig igual en andalús i en italià i fins i tot quan fem aquells mix tan interessants italúscat! Que vam riure a Torí, eh? :)
Aris: benvingut! :) I, sí, sí que l'he rebuda. Palabrita del niño Jesús. Ho trobo divertidíssim! :)

Ferran ha dit...

:-)