Torna de viatge. Ha estat uns dies fora de la ciutat mirant d’agafar forces per sobreviure la resta del que queda del curs. Abans de tombar la cantonada del seu carrer, ja està treient les claus de la bossa: no suporta buscar les claus a la porta de casa i, per això, les rebusca amb prou antelació per no haver d’aturar-s’hi.
Continua recorrent el carrer i quan arriba al seu edifici se n’adona, oh, que el seu edifici ja no existeix. En comptes de l’edifici hi ha un solar ple de runa: possiblement devien haver buidat l’interior de l’edifici perquè el cert és que només s’hi veu pedra i runes, fins i tot comença a haver-hi males herbes. Cap objecte d’un llar, cap objecte que pugui formar part de la vida d’algú. I pensa que si no haguessin netejat l’edifici hi hauria d’haver algun senyal de vida: una antena, restes d’un sofà blau, potser la porta d’una nevera o una rentadora, un quadre, potser el marc d'una fienstra… alguna peça que hom podria trobar a la casa d'algú.
No sap cap on mirar, què fer ni a qui preguntar. El carrer és fosc, alguns llums del carrer són apagats: potser la bombeta és fosa, potser un altre senyal d’estalvi del govern municipal. De sobte, sent una veu que la crida: Mariaaaaaaaaaa, Mariaaaaaaaaaaaaa… Aixeca el cap i s’adona que és la veïna de dalt que la saluda des de l’edifici del costat, que encara és dret i que no ha patit, de moment, cap canvi.
La veïna li anuncia que baixarà a explicar-li la nova situació. I és que l’ajuntament ha decidit derribar l’edifici on vivien: no s’esqueia amb la nova arquitectura urbanística dictada en l’Ordre 3/2010 de reordenació urbanística del municipi. Aixa que, l’ajuntament, fent ús de les seves atribucions, ha decidit enderrocar el seu edifici i tornar-lo a construir seguint les noves directrius i pautes urbanístiques.
I quan el tornaran a edificar? Li pregunta a la veïna.
- Doncs, em temo que haurem d’esperar uns anys, que un edifici no es torna a construir pim pam. Els funcionaris que ens van visitar abans d’enderrocar-lo van comentar que, com a mínim, ens féssim a la idea que serien uns dos anys.
No creu que sigui posible, però ho és: de moment, necessitarà buscar un pis on deixar les maletes i on dormir, necessitarà un altre advocat, necessitarà un perit que valori el preu del pis que han decidit enderrocar. Sent com el cap fa voltes i no s’imagina com pot canviar la vida en els dos dies que tot just fa que ha estat fora.
1 comentari:
Està bé. Però no sé m'ha donat la sensació que comença sent surrealista i acaba tristament realista. Com si m'haguès trobat amb una situació semblat algun cop. Per cert, una possible errada, s'hauria de canviar "objecte d’un llar" per "objecte d’una llar".
besitus
Publica un comentari a l'entrada