Diumenge al migdia: amb un amic passegem pel poble anant a buscar un restaurant on dinar. Un rètol enganxat en un arbre ens fa petar de riure una bona estona i continuar rient cada cop que ho recordem (val, de vegades una té el riure fluix) abans de seure a taula.
El rètol, d'uns pobres amos que han perdut el gat, no conté cap foto del gatet, que potser seria el factor que més ens ajudaria a localitzar-lo. En canvi, diu "És negre, primet, amb una taqueta blanca al pit, els ulls color mel, molt grocs i preciosos. Es diu Willow (es pronuncia Güilou)"!
Compte, que si veieu el gatet i li dieu [vilov] o [villov] o [güillov], el gatet potser no us farà ni cas i pensareu que no és el gatet que estem buscant! Que és això de no saber pronunciar en correcte anglès? El pobre gatet podria perdre els seus amos estimats per culpa de la vostra pèssima fonètica!
En fi, si voleu, rieu; si no, deixem-ho córrer. El cas és que ens va fer riure una bona estona :)
Serveixi el meu post irònic, però, perquè el Fede recuperi en Willow/Güilou. Sort, Fede! :)
5 comentaris:
Jajaja, devia ser un gat fugisser de mena. I segur que torna a aparéixer. Els gats ja les tenen aquestes coses... Atxum! Ostres! No recordava que tinc alèrgia als gats.
Una abraçada... anava a posar animal però em sembla una mica bèstia!
Jo crec que mes que dades objectives el descrubien con el veien ells.
Anda el Güilou, com mola el gatet, a sobre és de raça el bitxo, que li has de dir d'una forma concreta.
Normal que riguessis tanta estona.
Amb aquest nom, no m'extranya que fotés el camp!! :P
Per cert, bona peli....willow :P
spock: ostres, sí, ja no recordava la teva al·lèrgia. Jo també penso que deu ser a caseta :)
striper: i tant que no! és la seva descripció, clar :)
laprí: si l'estimen tant, com és que no li van fer mai cap foto, em preguntava jo? Sí, va ser tronxant :)
david: pobra criatura, a sobre que li posen aquest nom... va i fuig a la serra de sant mateu! doncs... no l'he vista, però ho apunto :)
Publica un comentari a l'entrada