divendres, 9 de maig del 2008

Viatge a l'AVE 03192: vola AVE! (2/2)

20.20 Arribem a les delícies. Pugen i baixen viatgers. En una altra via hi ha un tren que solc agafar sovint als matins per anar cap a la feina, tot i que repetidament anunciïn que no s'hi pot pujar amb bitllet de rodalies (digueu-me infractora i incívica).
Delicias, amb un sostre alt i una gran vidrera, és una estació àmplia, clara, espaiosa. Si m'hi pogués aturar, la miraria més detingudament. Que diferent de l'atapeïda, fosca i llòbrega Barcelona Sants!

20.30 El tren avança de nou. De seguida sortim de l'estació i no hi ha cap túnel. Comença a fer-se fosc.

20.45 M'aixeco a prendre un cafè calentó, tot i saber que en pagaré el gust i les ganes, o sigui un euro i mig. A la cafeteria em discuteixo (poc) amb un individu que pretén colar-se: el deixo parlant sol, però no permeto que se'm coli, trepitjant fort! Mentre prenc el meu cafè amb llet, fullejo la revista Paisajes on trobo un interessant, però breu, article sobre la gènesi de Facebook a la universitat de Harvard.

21.00 Acabat el cafè amb llet, torno al meu seient. El tren no corre, sinó que vola. S'està fent fosc, però s'entreveuen núvols negres i una espessa boira a la meseta castellana. Ara tothom mira El ultimátum de Bourne, tot i que deu estar a punt d'acabar. Algú dóna cops, més que teclejar, a un ordinador.

L'espessa boira envaeix les petites valls que s'entrelluquen a no gaire distància. S'acaba la pel·lícula. Passem per Medinaceli i plou. Els arbres i el terra són ben molls. L'herba torna a ser abundant i ben verda. Uns núvols foscols ho embolcallen tot: em sembla que trona.

En poc més de mitja hora som a Atocha. Segons en David-Laprí, hi arribarem abans: contràriament al que ens té acostumats a les rodalies, Renfe preveu més temps del realment necessari per a l'AVE.

El company de seient du una cartera Cyclops, marró, lletja i es diu José Manuel o, almenys, això diuen uns mails que du impresos dins de la cartera tan lletja. L'obre, la tanca, la torna a obrir... A l'altra banda del passadís, una sevillana truca a l'Encarna, la seva assessora informàtica perquè el portàtil no li deixa escriure. Quan intenta teclejar, se li selecciona tot el text i així no hi ha manera d'escriure. Ja ha reiniciat l'ordinador dos cops, però res de res. Em retinc: m'aixecaria i miraria de resoldre-ho, com si jo sabés alguna cosa d'informàtica.

El tren va ara a 298 km/h (wow!): vola! És espectacular. No sóc conscient que hagi passat molta estona des que he pujat al tren. Abans el mateix trajecte es recorria en més de set hores.
Miro el cel buscant la llum velazquiana de Castella, però tot i que és més clar que uns quilòmetres enrere, no la puc trobar. Petits núvols negres i la foscor de la nit que s'acosta tenyeixen el cel.

Passem Guadalajara i el tren tampoc no s'atura: té pressa, vol arribar a destinació.

En José Manuel tanca els ulls i es fa l'adormit, però no dorm, jo ho sé. Mou les parpelles d'una manera que, si dormís, no faria.

Blackberries, pda, ps, mòbils de tecnologia puntera, portàtils... Tothom porta el seu aparellet, més o menys sofisticat, per estar ben comunicat en tot moment, no fos cas que ens avorríssim. He vist pocs llibres, diaris o revistes, coses que predominen als avions, on, és clar, no es poden connectar els aparellets citats.

21.30 Una immensa lluminària anuncia que Madrid és ben a la vora: creuaments de carreteres, milers de fanals. El tren va disminuint la velocitat i la temperatura exterior, per sort, puja una mica: ara fan 16 graus centígrads. De nou, túnels: curtets, però abundosos. I ara sí, ja és fosc. La multitud de fanals fan més pregona l'arribada de la nit.

21.40 Ens acostem a Atocha: milers de vies, milers de vagons de mercaderies, Renfe Integria, garatges per a trens, per a milers de trens. L'AVE va disminuint la velocitat fins gairebé aturar-se. A la vora d'Atocha hi ha deu o dotze trens AVE aparcats i ens n'anem creuant més i més. Tot són AVE!

L'entrada a Madrid és molt més lenta que la sortida de Barcelona, però tot apunta que arribem abans de temps. La patètica megafonia ens anuncia en un més que dubtós català l'arribada a les 21.45. Arribem, doncs, a Atocha a les 21.47, amb 10 minuts d'antelació!

M'ha encantat el viatge: en un no res he aparegut al centre de Madrid mirant el paisatge i escrivint aquestes línies al llarg de les dues hores i tres quarts que ha durat el trajecte. És genial! En Laprí em contesta: Sí que és genial l'AVE, sí :)

11 comentaris:

Xavi ha dit...

Relat del viatge amb un punt d'ironia. M'ha agradat, m'ha encatat, he tingut la sort de viatjar amb tu!!!
M'agraden els relats de viatges... has pensat a dedicar-t'hi?

David JB ha dit...

Sí que és genial. Jo quan tu arribaves a Madrid estaria per la província de Toledo venint de Màlaga. I a l'entrada d'Atocha sempre va més lent perquè moltes vegades hi ha embús, ja que l'estació està ultrapetada, no hi entren més trens.

Al meu tren de Màlaga crec que no va arribar en cap moment als 300 km/h, s'hi va acostar, als 290 o així em sembla recordar, això a l'anada que era un Siemens el tren, que a la tornada era un pato el tren i aquest no diu la velocitat a la que vas.

David JB ha dit...

Per cert que acabo de mirar un bitllet que tinc per tornar de Barcelona el 25 de juny, i és també al tren 03192, uohjó.

DooMMasteR ha dit...

Ep! Que vagi bé per Madrid! :-)

Sara Maria ha dit...

Molt béee, m'he sentit al teu costat. Promet això de l'AVE.

Fina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fina ha dit...

M'has fet venir ganes d'anar a Madrid i tot. Quin detall, una història milimetrada ...

Escolta, no t'haurà fitxat la Renfe no?. :-)

David Caimel Rosell ha dit...

Sí que és veloç aquest AVE sí. Llàstima que hagi arribat amb tants i tants anys de retard i que serveixi, per patiment de tots els catalans que l'usen, per tapar les misèries del desastrós RODALIES. Esperem que l'AVE sigui el camí a seguir per la Generalitat per sorprèn-nos amb les noves RODALIES.
En tot cas, bon viatge de tornada, nur :)

Ferran Porta ha dit...

Molt bò el relat, Núria. Jo també m'he sentit, mentre llegia, com si estigués viatjant amb tu en aquest tren!

El que em farà il·lusió, francament, serà el dia que l'AVE, el TGV, l'ICE o el tren ràpid que sigui ens dugui cap al nord d'Europa.

Ferran Porta ha dit...

Per cert, espero que aquests dies hagin anat de conya.

nur ha dit...

xavi: caram, celebro que t'hagi agradat i no he pensat dedicar-me als relats de viatges, però sí als relats en general (el problema és que no m'hi poso) :(

laprí: doncs et podria haver esperat a atocha, perquè vaig ser-hi una estoneta fins que va arribar el tren direcció collado villalba :)

doommaster: gràcies, va anar molt bé (tret de les pluges torrencials, que allà tampoc no són tan necessàries) :)

sara maria: doncs sí, a mi em va agradar molt viatjar-hi. És clar que jo m'il·lusiono molt fàcilment
:)

fina: em temo que no em deixaria pervertir per la Renfe! però l'AVE sí que em va agradar. El fotut és quan tornes a Rodalies (Catalunya, clar)! :(

david: mirem de confiar-hi, si no... què ens queda? El cas és que ha arribat tard i malament, però ha arribat i és un gust anar de barna a madrid en dues hores i mitja :)

ferran: bé, no dic que no, però potser em fa més il·lusió perquè el cas és que jo vaig sovint a madrid i més aviat poc cap al nord.

Digue'm pràctica, però, d'altra banda, t'asseguro que el tren anava ple de gent de negocis que deuen fer el trajecte sovint (i abans el feien en avió) i que aprofiten el viatja per continuar treballant.

No sé si les destinacions nòrdiques tindrien la mateixa utilitat.