dimarts, 13 de maig de 2008

Hasta luego, Majadahonda!

Majadahonda és un municipi del nord de Madrid, a només 16 km, i que té 63.545 habitants. Al costat de Majadahonda hi ha Las Rozas, un municipi que potser és més conegut.


Les dues coses que més m'han cridat l'atenció i que envejo d'aquesta ciutat, que ja fa 7 anys que conec i força, són el sistema de reciclatge de les escombraries i la quantitat de mitjans de transport que té per arribar a la gran ciutat, Madrid. També la quantitat d'arbres i flors que planta al mateix ajuntament, però és que Majadahonda és una ciutat de residència de la classe alta que vé i va a Madrid, plena d'urbanitzacions pijas, pistes de tennis i pàdel, però també de sudamericans que venen a treballar per a la classe alta.

En 7 anys el centre de la ciutat no ha canviat gaire, però jo hi he viscut moltes coses: moments preciosos i inoblidables, moments durs... fins i tot vaig estar a punt de venir a viure-hi. Ara ha arribat el moment de dir-li adéu: tot i que estic segura que hi tornaré un moment o un altre, ja no serà el meu lloc de residència quan vingui a la capital. Qui m'allotja a casa seva canvia de ciutat: ara ens traslladem a Villanueva del Pardillo, una ciutat dormitori, una mica més lluny de Madrid (a 26 km) que té uns quants habitants menys: gairebé 15.000.

Si mai us perdeu a Majadahonda, us puc fer moltes recomanacions, ja que hi he passejat moltíssim, sobretot per la gran via, hi he menjat molt bé (a Casa Pedro, a Ars Vivendi, al Faro Vidio...) i he anat sovint de festa a l'únic bar decent de la ciutat: the famous Boot Hill (I cito de Google Earth Community: "Boot Hill is a rock music bar with friendly atmosphere situated in Majadahonda (Madrid, Spain). It has a pool table and offers a broad selection of local and international beers. It serves fine sandwiches, hamburgers, onion rings and the like. One of the best rock bars in town.").

Ara, però, toca acomiadar-se d'aquesta ciutat: per a mi ha estat com una segona casa durant molts anys. El mal temps ens acompanya al llarg de tots els dies, han estat uns dies grisos i lletjots, estranys per aquestes alçades de l'any i és que els adéus mai no són bonics. Adéu, Majadahonda, adéu.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Desconec aquesta ciutat pero si un dia i vaig et demanare consell.

Laprí | David ha dit...

Bé, Villanueva del Pardillo tampoc no està tan lluny de Majadahonda.

Jo és que, vale, no he anat mai a Majadahonda, però sí a Las Rozas i a Pozuelo, i no sóc molt fan d'aquesta zona. Lo meu és més Getafe, Leganés, Móstoles. Després en un nivell encara més baix estaria Villaverde, on tampoc no acostumo a anar de visites.

Per cert, en un símil amb Barcelona, quina ciutat s'assemblaria més a Majadahonda d'allà? Jo Alcorcón amb la que més l'assemblo és amb Cornellà. No em preguntis per què, no sé.

DooMMasteR ha dit...

Caram amb Majadahondano sabia que era tant de classe alta :-)

Continues de vacances? Espero que les estiguis gaudint.

Jaume Puig ha dit...

Una de les dues coses que més t'agraden de Majadahonda és el sistema de reciclatge d'escombraries. No podies ser més finament irònica. ;-)

Jo em pensava que eres del Masnou. I ara, resulta que estàs a punt de fer-te "Villanovesapardillera". Ja m'havien avisat de la gent del Maresme, però no m'ho prenia seriosament ;-)

nur ha dit...

striper: doncs no és res de l'altre món, però, vés a mi m'agrada. Al final una s'encarinya fins i tot de les ciutats :)

laprí: doncs per a mi Majadahonda, salvant les distàncies, és Sant Cugat del Vallès. I que consti que dec haver estat més cops a Alcorcón que no pas a Sant Cugat. No et pensis tu ara que jo sóc una pija!

doommaster: uf, Majadahonda és el pijerío del pijerío. Hi ha una "urba" on el Beckam es volia comprar la casa quan va arribar a aquell país que "olía a ajo". :P

jaume puig: home, jo sóc d'una ciutat propera; no sóc pas maresmenca de naixement, però ja fa tants que hi resideixo (i prèviament hi estiuejava) que ja em sento com una autèntica maresmenca.

I, déu nos en guard, jo no me'n vaig pas a viure a la capital del regne, eh? Que de visita, sí; però a viure-hi... em moriria d'enyorança!

Ah, et prometo que estic admirada del sistema de reciclatge d'escombraries i no és cap ironia. Ja el voldria jo per al Maresme!!!!

Núria ha dit...

No conec la ciutat, però per les paraules de comiat, en guardaràs records bons i dolents, però al capdavall, records. I, segur que ben aviat brillarà un sol preciós en qualsevol altre indret.

Ferran ha dit...

Dóna, però segur que algun dia hi podràs tornar, ni que sigui per fer un tomb per aquests carrers que, pel que expliques, et coneixes tan bé... oi?

nur ha dit...

Núria: en realitat, la ciutat no té res d'especial, són els moments que hi he passat. El sol brillarà preciós allà on hi hagi la companyia que tants bons moments m'ha fet passar aquí, és clar :)

Ferran: i tant que hi tornaré, però no serà el mateix perquè no hi residiré. No sé, deu ser que estic molt bleda. Però ara toca conéixer un lloc nou :)

David ha dit...

Les despedides són sempre difícils, tot i que crec que, en el teu cas, és només un "fins ara". És tota una sort poder disfrutar de dues "cases". Jo ja tinc feina amb una!!!
Espero hi puguis tornar aviat i tornar-la a gaudir.