divendres, 18 d’abril de 2008

Moments musicals

Darrerament estic obsessionada amb quatre cançons que us recomano escoltar i espero que us agradin. Jo les duc gravades a l'MP3 i les vaig escoltant per tot arreu :)

Manu Guix - El cavall del vent (quina descoberta!)




Timbaland - Apologize (feat. One Republic) (sensibilitat a tope)



Sheryl Crow - Love is free (molt, molt bon rotllet i marxeta)



Adele (bonic nom) - Chasing pavements

6 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres bona eleccio musical,no m'estranya que las escoltis tots els dias.

Laprí | David ha dit...

Faig la crítica una a una mentre les escolto, per tant, si sóc molt criticón, és perquè m'ha sortit la vena ultra-crítica.

A 22:32 escoltant Manu Guix - El cavall del vent:
Per tu és una descoberta, per mi és una més, i què fa trencant un piano? Doncs sembla antic el piano, això de trencar coses ho fan algunes empreses per motivar i desestressar els seus treballadors... en fi, la cançó no és que m'hagi encantat, li dono un 6.

A 22:36 escoltant Timbaland - Apologize (feat. One Republic):
Vale, aquesta ja la coneixia, no sé d'on, però ja la coneixia, i moltes gràcies perquè la buscava per posar-la com a futurible cançó de vídeo de trens i no en sabia el nom, ja saps, l'escolto a la tele, en els anuncis d'aquests que diuen "envia apologize al 7777..." i és clar, no m'entero de res més. Li dono un 9.

A 22:39 escoltant Sheryl Crow - Love is free:
M'ha fet moure el peu mentre sonava, només per això li dono un 7,5

A 22:43 escoltant Adele - Chasing pavements:
Osti tu, em va rallar la primera vegada que vaig veure el vídeo d'aquesta cançó, allà els dos paios fent coses però que en realitat estaven així d'un accident... en fi, un 7 li dono a la cançó.

A les 22:45 ja se m'ha descarregat de la mula la 2ª cançó, sí que és ràpida quan vol la condenada.

Espero que les meves crítiques siguin del teu agrado :)

Anònim ha dit...

Hola nur,
El Manu Guix si trenca un piano fa el mateix que el Carles Santos :)
Has escoltat Conxita?? Com a dona catalana potser t'agrada...no sé...
M'encanta el títol del teu blog,
na

nur ha dit...

striper: gràcies :) però em sembla que molta gent ja hauria avorrit totes les cançons si les haguessin sentit tants cops com jo. Sóc una mica obsessiva, musicalment parlant :)

laprí: ui, sí que estàs criticón, sí. Per sort coincidim bastant en la valoració: la meva predilecta és Apologize i després Love is free. Però m'agraden les teves crítiques, sí. de tot s'aprén :)

na: benvinguda al bloc i gràcies. El mèrit del títol és absolutament d'en J. V. Foix (un dia igual venen a reclamar-me'n els drets d'autor!), però a mi també m'encanta.

No he escoltat Conxita, però tenint en compte els teus coneixements musicals... m'ho apunto. Miraré d'escoltar-la. El Manu Guix no el coneixia de res: simplement he escoltat la cançó a la ràdio i m'ha agradat força :)

David ha dit...

La música ens fa canviar l'estat d'ànim i, pel que sembla, aquestes t'alegren els dies :)

nur ha dit...

david: la música, a més d'amansar les feres, efectivament ens canvia l'estat d'ànim i de moltes maneres diferents. Bon dia :)