diumenge, 13 d’abril del 2008

Donar sang

Fa molts anys que sóc donant de sang: els primers cops que hi vaig anar, el Banc de Sang de l'Hospital Clínic es desplaçava periòdicament al lloc on treballava, perquè hi havia un gran nombre de treballadors, i els qui ho volíem féiem cua per donar sang.

Crec que ja fa més d'un any es va crear el Banc de Sang i Teixits, l'empresa pública que gestiona i administra les donacions, les transfusions i les anàlisis de sang i plasma sanguinis, entre d'altres temes, i que engloba diversos hospitals de tot el territori.

El Banc de Sang i Teixits, de manera itinerant, va fent campanyes de donació de sang i al web es pot trobar el calendari de llocs on es fan aquestes campanyes de recollida de sang.

Si no sou propensos als marejos o els desmais a causa de la sang (o teniu qualsevol altre motiu per no poder donar), no costa gaire desplaçar-se a un lloc proper de casa i donar una mica de sang que pot fer bé a algú.

En principi, pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys pesi més de 50 quilos, tot i que hi ha altres factors que influeixen per no poder donar-ne.

Amb una vegada, no n'hi ha prou, que deia el lema!

13 comentaris:

Striper ha dit...

Jo tambe soc un donat asidu desde fa molts amys, crec que ja paso bastant de les 100 donacions. Crec que es un semsill gest molt solidari.

quim ha dit...

Recordo quan em vaig oferir com a donant per a una transfusió que li havien de fer a un amic dels més oncles No vaig poder fer-ho finalment perquè per aquell temps jo anava a acupuntura i es prenien moltíssimes precaucions pel tema SIDA. Qualsevol cosa relacionada amb agulles feia que estiguessis descartat, per si les mosques. Em va saber greu no fer-ho, i això que sóc d'aquells que miren a un altre cantó quan em treuen sang per a una anàlisi.

David JB ha dit...

Jo no puc donar sang, sóc propens a marejos i desmais, ja pateixo quan m'han de fer anàlisis, i m'ha passat més d'una vegada acabar o tombat per no caure al terra, o pràcticament al terra després de treure'm sang. Tot bé d'una època on em feien anàlisis gairebé cada setmana, i patia molt cada cop que hi anava, i ara veig impossible ni acostar-me a un autobús dels que posen per donar sang.

Què hi farem, sóc així.

Unknown ha dit...

Uf! Sé que és molt important donar sang, però em fa pànic.

Ferran Porta ha dit...

Per incrïble que pugui semblar, si més no fins fa quatre dies (potser encara avui dia, no ho sé) a Andorra no permeten els gais fer donació de sang.

Sense paraules.

David Caimel Rosell ha dit...

La veritat, és un acte que ens hauriem de mentalitzar a realitzar, si més no, d'una forma assídua. Jo sóc el primer que no ho compleix, amb la típica fòbia a les agulles. Res és més important que la vida de les persones. Ho intentaré.

nur ha dit...

striper: és un gest que a molta gent no ens costa res. 100 donacions és una moltíssim, eh? Jo no crec que n'hagi fet tantes, ni de molt!

quim: jo també miro cap a un altre cantó quan em punxen. Em fa angúnia veure no només com em claven una agulla, sinó quan li claven a algú altre (gairebé tanta com els coloms!), però és qüestió d'això... girar el cap i deixar-se fer.

laprí / Núria: jo, de vosaltres, no ho intentaria. Tot i que no hi hagi una causa que us ho impedeixi... millor que ho deixeu córrer. Ho dic de debó.

ferran: em consta que a Andorra són gairebé medievals, però això passa de mida. Ho trobo fortíssim!!!! Espero que això no continuï vigent!

A Andorra, per cert, fa anys vaig passar una nit terrorífica a casa d'uns andorrans d'aquests medievals de què parlo. Un dia que m'animi... explico la història!

david: Així m'agrada! Endavant! Quan hagis donat, et regalaran un suc, una pasteta i algun gadget que fan per a l'ocasió. Ahir em van regalar una planta de menta que creix en una petita caixeta de cartró. El que no saben és que a casa meva les plantes duren dos dies!

Ferran Porta ha dit...

Explica-la, explica-la! :)

nur ha dit...

ferran: un dia d'aquests en faig un post. O fins i tot escric un relat curt :P

Nah, no em facis cas, que no va ser per tant!

DooMMasteR ha dit...

A mi també m'has fet venir la curiositat XD

Anònim ha dit...

bona tarda! fa dies que volia passar per aquí i deixar-te una noteta i mira! ara aprofito, que tinc una estona!

Jo el problema que tinc a l'hora de donar sang és que sempre que he vist l'autobús ha donat la maleïda casualitat que estava en situació d'aquelles de "no pots donar"... els tatuatges i els viatges a països considerats "exòtics" sempre m'han enganxat malament... i entre pitos i flautes, ja no hi he pensat més... sé que no tinc excusa i que ho hauria de fer... aix aix aix!

nur ha dit...

DooM: nah, que sóc una exagerada, però vaja un dia ho explico. Ho prometo!

Núr: benvinguda i encantada, ja et vaig saludar a un altre bloc. Em fa gràcia el teu nick amb accent :)

És que tampoc cal ser donant a qualsevol preu, dona. Si no es pot no es pot i obligacions rutinàries i vida quotidiana en tenim tots: és normal que no ens en recordem.

Jo, si no vinguessin a la feina o al poble... em sembla que tampoc no en donaria mai. És difícil tenir-ho present :)

Anònim ha dit...

És deformació professional! hehehe!
Em passo el dia lluitant perquè la gent escrigui Núria amb accent, i posar-lo a "Núr" sembla que no li costa a ningú! hahahaha