divendres, 28 de març del 2008

Sweeney Todd

M'agrada Johny Depp, així que, tot i la cruesa de la pel·lícula, vaig anar a veure Sweeney Todd, the Demon Barber of Fleet Street: bona pel·lícula, bonica escena i magnífica cançó la que interpreten en Johny Depp i Alan Rickman. I també excel·lent paper d'una actriu que m'agrada força: Helena Bonham Carter (tornaré a mirar Una habitación con vistas - A room with a view)


7 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Un tipus alegre, el senyor Todd. Jo la vaig veure la setmana passada, i lamento no compartir el vostre entusiasme, excepció feta de la magnífica feina de la senyoreta Bonham. Trobo que fa temps, des de aquella gloriosa "Ed Wood", que el senyor Burton s'ha esgarriat.

PD. No us prengueu seriosament res del que jo pugui escriure.

Ferran Porta ha dit...

Quan la cosa s'ha començat a posar lletja... ho he hagut de fer, no hauria pogut veure-ho.

Com acaba el vídeo? :-)

Bon cap de setmana, Núria.

nur ha dit...

Senyor dersu_: Un tipus alegre? Voleu dir que hem vist la mateixa pel·lícula? I, home, no és la millor pel·lícula de la història, però per passar l'estona... no està pas mal :)

ferran: jo tampoc puc veure aquestes escenes que imagines i que no surten al vídeo que he posat, que em fan aiuix. Sóc molt sensible, jo, nen :P

De fet, durant una estona, vaig mirar més el meu acompanyant que no pas la pantalla del cinema.

Bon cap de setmana, ferran i bon cap de setmana també per a vós, senyor dersu_ :)

David Caimel Rosell ha dit...

Bona pel·lícula, com ens té acostumat el duet Tim Burton-Johnny Depp. És més aviat un musical, on prenen protagonisme les degollades i les interpretacions musicals. Cal remarcar que, els guions de'n Burton son força peculiars :P
Jo, la vaig mirar sencera, tot i que de sang, no en va faltar.

nur ha dit...

Prenc nota del duet, tot i que em sembla que ja he vist alguna pel·li d'aquest duet (Eduardo Manostijeras, no?).

Tu és que ets un tio dur, dav :)

dErsu_ ha dit...

Oh, feia broma, feia broma, tot i que per moments, potser sí que el senyor Todd feia evident un plaer que naixia d'una viva satisfacció, en fer anar els estris, com si diguéssim.

Jo no coneixia la història, doncs no sóc aficionat al musical, però tot plegat m'ha recordat molt a la història del Comte de Montecristo, amb els horrors de la venjança.

nur ha dit...

Senyor dersu_: devia ser l'orgull de fer la feina ben feta :P

Jo coneixia l'història d'oïdes, però no havia vist mai cap musical.