dissabte, 29 de març de 2008

Gestió de cues i DNI electrònic

Un terme molt de moda per resoldre, en principi, un concepte que no suporto: fer cua. Si cal, pagaria molts diners (si en tingués), per no haver de fer-la: potser precisament és això la gestió de cues.

Un dia feiner qualsevol camino cap a la feina. Per sort tenint en compte que és al matí i jo als matins gairebé no existeixo, només he de caminar una travessia i mitja. En el trajecte des de la sortida del tren fins a la feina, em trobo tres cues:

a) cua per apuntar-se als cursos que organitza la Casa Elizalde
b) cua per obtenir els certificats d'antecedents penals
c) cua per obtenir no sé exactament què al Consolat d'Itàlia

No sé si ho he dit ja, però odio fer cues. Recentment vaig haver d'anar a renovar el DNI i em van dir que ja només feien el DNI electrònic. Juraria que l'últim cop que havia renovat el DNI anava al carrer Enric Granados i no hi havia pas cues. L'últim cop (i d'això sí que n'estic segura) que vaig renovar el passaport, vaig anar al carrer Balmes i no, no hi havia gaire cues.

Però el DNI electrònic és tota una altra cosa: com que s'ha de personalitzar el carnet i s'han de generar no sé quines claus, cal esperar-se ben bé un quart d'hora perquè una màquina decideixi generar les claus en el xip de la targeta.

El cas és que la gestió de les cues per al DNI —almenys a la Comissaria de Plaça Espanya, que ara no és a Plaça Espanya perquè van tirar l'edifici a terra i l'estan reconstruint—, tot i que hi ha una maquineta expenedora de números, la fa un senyor policia (sense adjectius). Així que arribo i em diu: "Numérese" (com a l'acudit) "y luego ya repartiré los números" (que són els paperets que reparteix la maquineta expenedora).

Quan arribem a deu o quinze persones, ens hem d'anar numerant i ell ens va donant els paperets. Tecnologia puntera, eh? Més val prendre-s'ho amb ironia :-P

Al cap d'una estona d'esperar, i com que ja m'inquieta l'espera —us recordo que odio fer cues—, li demano al senyor policia si hi ha alguna manera de concertar una cita prèvia i, així, no haver de fer cua. Li comento que he vist a Internet que hi ha un telèfon on concertar-la i em contesta que "no haga caso, este teléfono no funciona todavía".

Així, doncs, em resigno a esperar una estona llarga fins obtenir el preuat DNI electrònic que em permetrà fer diverses transaccions administratives, com ara presentar la declaració de la renda o demanar el meu historial a la Seguretat Social. És clar que primer m'he de comprar un aparell lector de targetes digitals i es veu que costa uns diners! Quina contradicció!

A la comissaria: quatre funcionaris i unes vuit taules buides (és clar, els funcionaris no treballem a la tarda, però potser que es podrien plantejar de fer torns i que no es veiés tan buit, sobretot tenint en compte que es tracta d'un tràmit obligatori que no tinc cap interès a fer i el nombre de gent que hi passa a les tardes, que és quan hi pot anar la majoria de gent treballadora).

Després d'un parell d'hores, surto amb el meu DNI flamant: abans de sortir al carrer, però, m'aconsella el funcionari que canviï el codi per un de més fàcil que pugui recordar. Això ho fan unes maquinetes que hi ha a la sortida: per fortuna, allà no cal fer cua i sóc prou destra per saber canviar el codi a la primera (no vull imaginar-me, però, els meus pares havent de manegar aquella màquina que dóna instruccions, of course, en el llenguatge dels informàtics).

Més informació sobre el DNI (confusa i enganyosa, però l'oficial)
Foto: La Cola de JaviercitO

7 comentaris:

Striper ha dit...

Grrrr jo també odio las cuesi las motoritzades tipus ratonera encara mes.

Ferran ha dit...

No tenia ni idea que havien canviat el DNI. També t'has de fer una foto biomètrica d'aquestes infernals, en que no pots somriure ni lleugerament?

Xavi ha dit...

A mi, el que em fa gràcia és allò que posa a les cues dels súpers de que: Si té més de tres persones davant, digui-ho i posarem una altra caixa en marxa. No sé si serveix d'alguna cosa. També allò de caixa de menys de 10 articles. Al final, són les més lentes.

Per cert, que això del DNI electrònic, com a mínim em fa respecte. Poc a poc anirem veient quins avantatges i quins inconvenients té.

nur ha dit...

striper: cues motoritzades? vols dir embussos i caravanes de trànsit?

ferran: sí, noi, fa anys que anaven anunciant el DNI electrònic i, per fi, ja el tenim. Nah, la foto és de les convencionals, de les de sempre: només que tu te la fas en color i al DNI apareix en blanc i negra (tecnologia puntera, as usual).

xavi: respecte? Inconvenients: no sé, ja ens tenen fitxats des de fa anys. Jo crec que tinc el DNI des dels 14: compta! Avantatges en té, només t'has de gastar els calers en un aparellet per poder fer tràmits i estalviar-te algunes cues presencials :)

David ha dit...

Doncs espero que el pròxim cop que vagi a renovar-lo, sigui per una colla d'anys i no hagi de tornar a perdre el temps fent cues. Jo, cada cop que el vaig a fer, a lloret, en tinc per més de dues o tres hores anant bé.

Jaume Puig ha dit...

Jo tinc que renovar-me el DNI el mes de maig i ja tremolo per les cues. L'any passat amb el passaport vaig perdre tot un matí. Però pel que he entès tu vas sortir amb el DNI a la boca el mateix dia que vas entrar. Jo he pensat de fer servir el passaport fins que arreglin aixó de les cues del DNI.

nur ha dit...

David: em temo que, com l'altre, només és per deu anys. Doncs així a Lloret trigues el mateix que a la Pl. Espanya a Barcelona. Com a mínim és més a la vora. Quina mandra, que diria en ferran!

Jaume Puig: doncs ja et pots anar fent a la ideam sí. Això sí, vaig sortir amb el DNI a la boca, fitxada i amb el codi canviat i tot. Abans encara havies de tornar un altre cop a recollir-lo. Anem millorant; poc, però anem millorant.