divendres, 14 de març del 2008

Repensar la vida laboral

Taula feinaFa molts, potser massa anys, que treballo a l’Administració. Amb els anys una s’acostuma a certes mancances, a llocs poc llustrosos i sap que mai no gaudirà de tecnologies punteres.

Avui, però, he fet una visita al món empresarial. He passejat per les oficines d’una macroempresa i he quedat fascinada per la netedat, les comoditats, els somriures amables i les salutacions de la gent que treballava un divendres a la tarda (divendres a la tarda!). Fins i tot el guàrdia de seguretat que m’ha fet una targeta per poder accedir a l’edifici m’ha semblat que era d’una altra dimensió i que em feia una rialla sincera.

Tampoc diria que fos una oficina luxosa, potser perquè el lloc que he visitat és un espai que comparteixen els treballadors que normalment volten pel món o treballen des de casa seva. Simplement era una oficina neta, amb unes cadires ergonòmiques, boniques; amb una distribució pràctica i unes vistes de la ciutat que m’ha fet ràbia no poder retratar.

Potser sí que em deixo enlluernar fàcilment, però fa temps que em volta per cap la idea d’un canvi professional, fa temps que penso seriosament en la qüestió del teletreball, impensable en una administració on hauríem de fitxar quatre —o més— cops al dia, on un complement anomenat “productivitat” (i també conegut com a bufanda) es reparteix linealment entre tots els treballadors, facin la seva feina o no i tant si la fan bé com malament i on darrerament una de les paraules que més sento és incidències (en plural, sí).

Ja sé que tampoc no deu ser el paradís, però començaré, de moment, a revisar el meu currículum i acabaré aquí les meves crítiques.

12 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Núria, no sé quant de temps portes a la mateixa feina. Penso que arriba un moment en que un canvi és imprescindible. Difícil, segur, perquè què hi ha més segur que una nòmina a final de mes? Però si sents que potser ha arribat el moment d'explorar noves opcions, no deixis d'intentar trobar la manera com fer-ho. Ànims!

quim ha dit...

Hi ha moments que fan repensar, sobretot quan portes una temporadeta en què tot va adquirint un to perillosament uniforme, monocolor i te n'adones que una boirina de color de puré de llenties se't va calant al cos i se't va presentant com un mur on s'estabellen l'entussiasme per fer coses noves i també la motivació.

Precisament, avui he anat a un seminari a la UPC. El retrobament amb un antic (i amic) professor meu del master i el curs de doctorat, l'exposició i la posterior xerrada m'han fet retornar als temps en què tot era tan estimulant... M'he sentit com si tornés amb els meus, després de viure en una antiga colònia on no t'entenen ni tampoc fan gaire per entendre't. Després d'aquest moment fugaç he hagut de tornar al món de les gominoles.

quim ha dit...

Per cert, em deixava el més important. Per descomptat, el meu rotllo era per dir que t'entenc perfectament, i que tens tot el meu soport i ànims

Striper ha dit...

Jo també treballo a l'administracio i doncs aixo es l'administracio,amb les seves glories i les seves penes.

dErsu_ ha dit...

Professional liberal. Feu-vos professional liberal i ja ens explicareu.

Xavi ha dit...

Estic d'acord a,bel que diu en Ferran. És una forma de pensar en positiu. Jo personalment, cada cop ho tinc més clar: les coses positives venen arran dels canvis. Seguint inèrcies, rerament es pot evolucionar.

DooMMasteR ha dit...

D'una cosa pots estar segura... Allà on hi vagis continuarà perseguint-te el mateix model d'ordinador!! XDDD

Per què a tot arreu tenen aquest model de HP, per què? XDD

Unknown ha dit...

Núria, sembla un tòpic, però t'entenc perfectament. És bo fer-se aquests plantejaments de tant en tant i si surt una bona oportunitat, per què no provar-ho? A l'Administració hi ha l'avantatge que es poden demanar permisos i excedències.
Una abraçada!

David Caimel Rosell ha dit...

A la feina és on passem la major part del dia i, sens dubte, és on tenim hipotecada una part de la nostra qualitat de vida. Si no estem bé a la feina, irremediablement es reflecteix a la vida quotidiana.
Sempre s'ha d'intentar trobar un equilibri...però ningú ha dit que sigui fàcil.
Facis el que facis, segur que estarà bé.

nur ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris :)

Javier ha dit...

¿Macroempresa?. ¿Sonrisas agradables?... ¡¡ Soñabas !!

nur ha dit...

Javier: vaya, quizá es que teníamos una visión diferente del mismo lugar. ¿O quizá estuvimos en sitios diferentes? Si hasta el lavabo parecía de otro mundo! :-P