dissabte, 16 de febrer de 2008

Reeducació alimentària (o Bye, bye Naturhouse)

Aviat farà un any vaig decidir emprendre una creuada contra els quilets que havia guanyat des que havia deixat de fumar. En aquest temps no he assolit el meu objectiu ni l'objectiu, encara més exigent, dels diversos dietistes que m'han acompanyat al llarg del procés.

Però no m'amoina: ara em torno boja per un grapat de cireres, em deleixo per menjar una poma ben dolça (i no només per les verde doncella que ara, per sort, costen molt menys de trobar), m'encanta la sopa de verdures que he anat fent a la meva mida i adaptant al meu gust. Tot i això no han deixat d'agradar-me el fuet, el bon pernilet, els llardons o sortir alguna nit i prendre unes quantes cerveses en bona companyia.

I és que la botiga que he visitat gairebé cada dissabte des de fa un any basa la seva tasca en la reeducació alimentària més que en la qüestió de quilets i sobrepés. I això, sí senyors, ho han aconseguit.

Avui al matí he anat a acomiadar-me educadament, convençuda (ja ho veurem) que mantindré aquest costum de menjar més sanament, sense oblidar que de tant en tant convé atipar-se d'un cocidito madrileño o una escudella com els de les fotos i més quan estan fets amb tot l'amor del món.

Tinc un amic que diu que ara pertanyo a una secta i un altre amic que en comptes de dir-ne Naturhouse en diu Masturhouse (lleig, lleig, perquè us asseguro que fer dieta no provoca cap plaer i és molt més dur —no em cansaré de dir-ho— que deixar de fumar!), però tot plegat em fa riure, i això també és molt i molt important, oi?

A partir d'ara, doncs, dieta mediterrània i variada, sense excessos ni privacions. Visca, visca!

Tancament

Tanco el post agraint-li a la Núria el premi 'Arte y pico' que m'honora que m'hagi concedit, ja que fa un bloc que cada dia m'agrada més i que, a més, pel mateix preu té precioses melodies de fons (ara mateix sona una boníssima versió de cece & bebe winans and Aretha Franklin del You've got a friend). Aquest cop, però, em temo que trencaré la cadena. Enhorabona i gràcies, companya empordanesa :)

15 comentaris:

quim ha dit...

Vaja, quin nom de classe de poma més bonic: verde doncella. Bon profit has fet de l'experiència 'Masturhouse': t'has reeducat alimentàriament i, a sobre et fa riure. Què més es pot demanar?

Uns surten i altres entren. Com jo, que des del dimarts m'he convertit en un Danacolman. I avui, aquest migdia, després dels macarrons he hagut de dir que no em posessin nata a les maduixes. Aaaaarrgghhhh. Déu meu!! A veure si això amb el temps també em farà riure

Xavi ha dit...

Felicitats!!! És important l'equilibri cos-ment. Jo intento portar una dieta més o menys equiligrada, i fugir dels fregits de self-service i de la pastisseria industrial. El que no he aconseguit, és un espai per fer exercici físic (l'altra part important). El gimnàs, m'agobia i Barcelona, no em motiva per fer caminades. :-(

Ferran ha dit...

Sembla que has aconseguit una mena de nirvana entre la gula desenfrenada i el recloure's en un camps de verdures; bingo! No crec que sigui bò per l'ànima cap megarègim alimentici que un hagi de fer a contracor.
Bon profit... i bona setmana!

nur ha dit...

quim: són les meves pomes predilectes. Mira de trobar-ne i veuràs que no és fàcil. Uf, el Naturhouse m'ha tret, a part de riures, diners i quilets i crec que he adquirit un mal caràcter (arran de passar gana) que, per sort, als blocs es dissimula bé :P

xavi: Jo no diria tant, això de l'equilibri cos-ment... em sembla que estic a anys llum de conseguir-lo.

Doncs agafa el tren, baixa a Sant Adrià de Besós i camina cap al Maresme. Veuràs que hi ha paisatges preciosos :)

ferran: jo crec que faig una biografia novel·lada, perquè això de l'equilibri i el nirvana... como que no, eh? Però, vaja, sí que n'estic contenta, sobretot d'haver deixat de fumar i de tenir la voluntat suficient de, al cap de poc temps, posar-me a fer dieta :)

Bona setmana i bonica crònica la d'ahir :)

Núria ha dit...

Si t'has tret quilets rai! Jo fa temps que ho provo i no me'n surto. I no és que no m'agradi sopa de verdura,... moltes vegades és la mandra de preparar-la.

DooMMasteR ha dit...

Trobo que fas molt bé. Una dieta equlibrada sense renunciar a algun caprici és lo millor.

Una abraçada!

nur ha dit...

núria: sí, per sort, me n'he tret uns quants (no tots els que volia, però).

I a mi em passava com a tu: em podia la mandra i un tros de fuet a pa amb tomàquet sempre era la millor solució (quan no eren cotxinades del tipus llardons o gominoles!). Ara ja tinc el costum d'arribar i fer el sopar: no és que la meva cuina hagi millorat, però, vaja, si més no una sopeta de verdures, una amanida o una truita a la francesa sí que faig :)

DooMMasteR: gràcies i, sí, sí que faig bé. Sempre és millor ser mesurat :)

Striper ha dit...

Jo també vull deixar de fumar encara que despres em tingui que posar a dieta, el sexe no el treun pas oi?

nur ha dit...

striper: benvingut. Doncs deixar de fumar és més fàcil del que em pensava, sincerament. I, quan fas dieta, el sexe no només no te'l treuen sinó que te'l recomanen: cremes moltes calories.

No fa gaire vaig saber de l'existència d'un llibre que es diu Cómo adelgazar follando on es detallen les calories que es cremen en diverses situacions. També conegut com "La dieta del cucurucho" :P

Striper ha dit...

Nur lo quees deixar de fumar si em poso ili foto .... ho deixopero al pocs temps i torno,en quant al sexe intentare perdre calories el que pasa que a vegades despres de una sesio si es al mati o la tarda m'entra gana ves tu.Lo de la dieta del cucurucho ja ne sentit parlar.Gracies per visitarme.

nur ha dit...

striper: gràcies a tu per escriure en aquest bloc :)

Si t'entra la gana, fes com jo: menja cireres o maduixes o un plat de bledes amb patates :P

Gatot ha dit...

i que no es tracta de reeducar-nos constantment?

potser la darrera gràcia -la que s'aprèn amb els anys- és la de tenir la certesa que som uns maleducats (menjant, follant, llegint, o escoltant!).

I la penúltima gràcia, és decidir la manera de reeducar-nos i aprendre a desaprendre!

petons i llepades reeducades però cuineres!

nur ha dit...

Gatot: sí, senyor. Amb tot plegat, anem descobrint les addiccions que tenim i com costa abandonar-les si volem ser bons, conservar-nos millor o el que sigui.

Ahir vaig recordar una addicció que també em va costar deixar: mossegar-me les ungles.

Amb tot això, a més, també descobreixo que sóc una dona voluntariosa, eh?

Petons, Gatot :*

Dav ha dit...

Jo, des que estic gairebé obligat a menjar a la feina, tinc una dieta verda, espinacs, broquil, patates, fesols tendres, fesols menuts, bledes...tot un seguit de productes sortits de terra que fan, si més no, que mantingui la meva tant conseguida corba de la felicitat :P

Menja el que t'agrada i que sigui sà. Si tu et sents bé amb tu mateixa, la gent del voltant ho notarà.

Bon cap de setmana i bon apetite :)

nur ha dit...

Dav: merci beaucoup :)

Menjar a la feina no t'obliga a menjar verd, eh? També et pots endur macarrons o pernilet o gominoles per dinar :P

I, sí, em sento millor que temps enrere, molt millor: ja no em costa pujar escales, ni m'ofego quan camino ràpid. Estic millor ara que quan en tenia 30, coi!

Ah, i no em crec això de la corba de la felicitat. És més, sense la corba també es pot ser ben feliç :)

Bon cap de setmana per a tu també :*