dimarts, 20 de novembre del 2007

Ja 10 anys a Internet


Motivada per encetar una nova vida, però sobretot motivada per estudiar una carrera que feia temps que volia cursar, fa més de deu anys vaig accedir a una universitat puntera aleshores que em va obrir les portes a un nou entorn, completament desconegut per mi, que em va deixar fascinada.

Encara és ara que em fascinen noves eines, em sorprenen nous recursos i, darrere de tot això, em fascinen les persones: ments pensadores, creatives, artístiques, acollidores, innovadores...


Del mIRC de l'any 97 a la missatgeria instantània, el web 2.0, les xarxes socials, les TIC, els móns virtuals... hi ha hagut una evolució que, al final, assumim sovint com gairebé imperceptible. El ritme vertiginós de canvis és, però, notori en tots els sentits, tot i que algú estigui poc o gens vinculat amb l'entorn Internet (però mira la tele o llegeix el diari).


Al cap del temps, van minvar les meves inquietuds per la carrera que tant m'havia interessat i vaig percebre que aquella universitat no era tan puntera com havia cregut (o no explotava prou els recursos que l'e-learning ofereix avui dia i també aleshores).


El meu interès es va centrar a anar descobrint els petits, però poderosos, canvis que s'han anat esdevenint en aquest màgic i sorprenent nou món que és Internet i, sigui dit de passada, em declaro con una dona de lletres (pures que déiem a l'institut).


En qüestió de mesos va esdevenir no només un interès, sinó el tema central de la monòtona i rutinària feina: una senyora evolució en un món sotmès a pocs canvis. Tinc, doncs, la sort de poder treballar cada dia en un entorn que m'atreu, em captiva i m'absorveix força.


En fi, ens veiem a Second Life :P (i no, no treballo a Linden Labs!)

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també vaig passar per la UOC, tot i que només per un postgrau, i també me'n vaig endur la sensació que eren menys "modernets" del que semblava. Clar que l'altra opció, la UNED, estaven -i segueixen, pel que m'han dit- al Pleistocè.

A mi, les noves tecnologies em fascinen. En sé poc, però em costa de creure que es puguin fer totes les coses que es poden fer!

A sus pies, señora abogada! :-)

Anònim ha dit...

PS: Com a suggeriment, què tal canviar l'hora del Blogspot, perquè quan algú posteja surti l'hora nostra? (són les 9.30 :-)

Anònim ha dit...

Em sembla que ja ho he dit, no sé si en un comentari en aquest mateix bloc... estic convençut que el que ha significat i encara ha de significar la irrupció de la informàtica i sobretot d'Internet, ha estat la revolució més important de la humanitat. Una revolució incruenta (potser la única), però que ha provocat un canvi tan radical en la manera de treballar, d'estudiar, de comunicar-nos, de cercar informació... en fi, de viure, que encara no sabem cap a on ens porta. La història ens ho dirà, i hem de saber aprofitar les eines que se'ns presenten. Hem trencat barreres, ens teletransportem, si no en cos, sí en esperit (o en esència, tant se val), amb la més absoluta tranquil·litat....

I no m'enrotllo més perquè sembla que el post que he de fer (Estrella Galícia forever!), el perpetri al teu bloc!

Una abraçada i.... feliç aniversari internauta!

David Caimel Rosell ha dit...

Després de tots els comentaris que heu redactat, després del relat principal, crec que ja només em queda, per culminar-ho, donar les gràcies a aquesta tecnologia que, sense voler-ho però, també sense evitar-ho, ens ha fet coincidir a tots aquí i fa creuar les nostres vides com dos cotxes que es creuen per una carretera de procedències dispars i amb destins, a priori, desconeguts.

nur ha dit...

ferran: no sóc advocada, no, que no vaig acabar la carrera (ni em temo que ja no l'acabaré)! Doncs a mi m'han parlat molt bé de la UNED, tot i que no sigui una universitat puntera. El que tinc clar és que no torno a una presencial (m'agrada disposar dels meus horaris i no dels que em manin).

Miraré de canviar l'hora, sí. Sóc novata a Can Blogspot :P

Spock: sí, potser ja havia escrit un altre post reflexionant sobre aquest tema fa temps a Can Bloc.cat. I recordo haver parlat amb tu d'això algun altre cop, sí: mira que ens hem creuat cops a ls vida i, finalment, ens havíem de conéixer aquí. Que curiós, oi? Una abraçada :)

dav: precisament el que m'agrada d'aquest entorn és la possibilitat de modificar nosaltres mateixos el destí: on volem anar, a qui volem conéixer... Ens creuem, sí, però amb un petit esforç podem sortir de la màquina. :)

nur ha dit...

Au, ja tenim l'horari andorrà :P

David JB ha dit...

Fa 10 anys ja existia això? Cony, el que descobreix un, jeje

No, no, ja sé que és antic això d'internet, però és que jo sóc molt nou (tampoc estic dient que tu siguis antiga xDDD), a casa meva les coses modernes no van entrar fins fa relativament poc.

Vagi bé.

Anònim ha dit...

David: ostres, tu vols enfonsar-me, eh? No, jo no sóc antiga i Internet té molt més que 10 anys: qui pul·lula per aquí des de fa 10 anys sóc jo; hi ha gent que encara en deu portar molts més!

L'entrada d'Internet a la majoria de llars catalanes (i alcorconines també) és més recent que no pas fa 10 anys! Benvingut a aquí també! :)

Anònim ha dit...

Oblidar-te de la presencial és una excel·lent idea si vols preservar la teva salut. Ho dic per pròpia experiència!
Coincideixo amb l'opinió que internet posa al nostre abast els verbs "conèixer" i "compartir" fins a uns nivells insospitats.

Anònim ha dit...

Ho tinc clar, Ferran: vaig fer un postgrau que m'obligava a creuar tota Barcelona, perdre un munt d'hores desplaçant-me pel món i per tornar al Maresme. Vaig decidir que només faria cursets de curta durada en presencial: mai més un curs d'un any!

Però el rotllo UOC em va fer molta peneta: esperem que vagi a millor!

I sobre compartir... et convidaria a una jornada el 5 de desembre, però em temo que et cau una mica malament :P

Anònim ha dit...

Hehe... doncs sí, em temo que seré encara una mica lluny, el dia 5. Però vaja, que visca les tecnologies, de totes formes! :)