La tranquil·litat: d'infusions i de llibres

Mentre tota la casa fa olor de gessamí i assaboreixo un Rooibos Gracia Blend  (literalment una barreja que combina el sabor afruitat del Rooibos África, una infusió altament mineralitzant sense teïna, amb la carícia de la vainilla, flors i fruites), gaudeixo al mateix temps del plaer de la lectura. Una de les poques coses positives que trobo de la tardor (no sé si ho he dit prou cops, però odio la tardor!) precisament és el retorn de les infusions que, a l’estiu, sincerament, no em venen tant de gust com quan ja no fa la xafogor d’un parell de setmanes enrere.

La veritat és que feia temps que no aconseguia trobar el moment per llegir còmodament estirada al sofà i l’he trobat, en primer lloc, perquè sóc de vacances (que ja toquen a la seva fi) i, en segon lloc, perquè he trobat un parell de llibres que incitaven a enganxar-s’hi.

El primer: Allò que vaig estimar, una novel·la de Siri Hustvedt que m’ha agradat llegir i que m’ha conduït a fer moltes reflexions especialment pel que fa a les relacions paternofilials i sobre com es pot tòrcer la vida d’una persona arran de determinades circumstàncies familiars. Siri Hustvedt descriu la trajectòria personal d’un crític d’art, Leo, fascinat per l’obra d’un artista, Bill i totes les interaccions que es produeixen entre les seves dues famílies. L’escenari, Nova York –sobretot el Soho-, i, de refiló, París, i el rerefons artístic de la novel·la són imants que contribueixen a estirar-nos al final de la novel·la.

I darrere d’una gran dona (Siri Hustvedt), hi ha un gran home: Paul Auster que “diuen que diuen” és qui inspira les seves novel·les.

Més info sobre el llibre 


Per cert, Angle Editorial és l’editorial que ha publicat diversos llibres d’una altra novel•lista que m’encanta i que entusiasma a la meva mare: Lluïsa Forrellad.

El segon: La mecànica del cor, una novel·la fantàstica francesa, escrita per Mathias Malzieu i que m’ha recomanat i deixat la meva amiga Iol i que narra les peripècies de Jack, un noiet fill d’una prostituta d’Edimburg, que en nèixer és operat del cor per Madeleine, qui li posa un cor de fusta al qual haurà de donar corda i haurà d’anar revisant de tant en tant. Madeleine l’afilla i li explica el significat de la mecànica del seu particular del cor, una mecànica, però, que també és aplicable als cors que no són de fusta.

I encara una altra cosa: curiosa la vida de l’autor Mathias Malzieu que passa de voler emular John McEnroe a guitarrista, tocar en un grup anomenat Dionysos i, posteriorment, s’inclina pel món de la literatura. Biografia a la Wikipedia