Amb en q ens petàvem de riure al tren mentre la gent ens mirava, però no sols ens petàvem de riure sinó que després ho escrivíem al bloc i encara ens petàvem més de riure quan llegíem el que havia escrit l'altre. En fi, un bloc entranyable per recordar i també per riure i molt recordant moments i gent que vam conéixer i que, a més de fer-nos riure, ens va ensenyar coses sobre els trens que desconeixíem completament.
Com que a Internet els escrits romanen fins que algú decideix esborrar-los, doncs, el Converses del tren es mantindrà mentre no l'esborrin els senyors de Blog.cat. Si us agrada... que rigueu de gust :)
(Post dedicat a en q, està clar) :)
3 comentaris:
Quins records! Un dels primers blocs als que em vaig enganxar de mala manera :D
Fèieu un tàndem perfecte, tu i en Q :-)
Gran bloc, Núria! I grans històries les que hi explicàveu. De les que he llegit, la que m'ha agradat més és la dels post-its. Em sembla una molt bona manera de protestar. T'imagines que aconseguíssim empaperar trens sencers amb post-its? Seria, com a mínim, original, no?
Un vot perquè torni el 'Converses del tren'!
Dúnia
DooMMasteR: i jo al del teu i al d'en Laprí. Vaig aprendre moltes coses de vosaltres i les que em queden per aprendre. Sí que féiem un bon tàndem, sí: vam riure molt!
Dúnia: gràcies. Veuràs que he afegit un post per aquí al costat per seguir consells gastronòmics de ben a prop :) Això dels postits em continua semblant una bona idea, però a la gent li agraden propostes més radicals (no pagar, trencar coses...) i aquesta em semblava original. Jo vaig arribar a posar uns quants postits en el trajecte Barcelona-Ocata, però devien ser els únics! A veure si convenço la Cris i em secunda demà! :P
Publica un comentari a l'entrada