dimarts, 18 de setembre de 2012

Converses del tren

Converses del tren

Potser perquè aquests dies hi ha força animació a Rodalies o potser perquè el darrer post he rebut dos comentaris de dues persones que vaig conéixer arran del bloc de què ara us parlaré, però avui he recuperat un bloc que vaig escriure durant un parell d'anys amb una de les persones més cultes i amb més sentit de l'humor que he conegut: li direm en q (que jo crec que és el que camina pel caminet de la capçalera del bloc).

Amb en q ens petàvem de riure al tren mentre la gent ens mirava, però no sols ens petàvem de riure sinó que després ho escrivíem al bloc i encara ens petàvem més de riure quan llegíem el que havia escrit l'altre. En fi, un bloc entranyable per recordar i també per riure i molt recordant moments i gent que vam conéixer i que, a més de fer-nos riure, ens va ensenyar coses sobre els trens que desconeixíem completament.

Com que a Internet els escrits romanen fins que algú decideix esborrar-los, doncs, el Converses del tren es mantindrà mentre no l'esborrin els senyors de Blog.cat. Si us agrada... que rigueu de gust :)




(Post dedicat a en q, està clar) :)

3 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Quins records! Un dels primers blocs als que em vaig enganxar de mala manera :D

Fèieu un tàndem perfecte, tu i en Q :-)

Dúnia ha dit...

Gran bloc, Núria! I grans històries les que hi explicàveu. De les que he llegit, la que m'ha agradat més és la dels post-its. Em sembla una molt bona manera de protestar. T'imagines que aconseguíssim empaperar trens sencers amb post-its? Seria, com a mínim, original, no?

Un vot perquè torni el 'Converses del tren'!

Dúnia

nur ha dit...

DooMMasteR: i jo al del teu i al d'en Laprí. Vaig aprendre moltes coses de vosaltres i les que em queden per aprendre. Sí que féiem un bon tàndem, sí: vam riure molt!

Dúnia: gràcies. Veuràs que he afegit un post per aquí al costat per seguir consells gastronòmics de ben a prop :) Això dels postits em continua semblant una bona idea, però a la gent li agraden propostes més radicals (no pagar, trencar coses...) i aquesta em semblava original. Jo vaig arribar a posar uns quants postits en el trajecte Barcelona-Ocata, però devien ser els únics! A veure si convenço la Cris i em secunda demà! :P