dissabte, 11 d’agost del 2012

Animalons

Em solen agradar la majoria d'animalons, de bestioletes domèstiques. Segur que en més d'un post ja he comentat la meva por irracional als coloms (els ocells, en general): ho reconec, deu ser una mena de malaltia psicòlogica, però em fan por, molta por. La resta d'animalons que freqüenten la majoria dels espais on visc no em fan por, més aviat al contrari: m'encantaria tenir, per exemple, un gos a casa i gaudir de la seva companyia :)

Aquest matí, però, he contemplat una escena al tren que no és el primer cop que veig i que no m'agrada gens ni mica. Un nen que no devia tenir ni 10 anys mirava de recórrer el passadís del tren segurament buscant un seient per seure o bé un lavabo on fer pipí. Davant meu una noia ben arregladeta (conjuntada d'arracades, samarreta i fins i tot color d'ungles dels peus: rosa!) duia un gos d'aquells lletjots, però petit. El noiet, en veure el gos, s'ha fet enrere esperant que la noia apartés el gos, però, res, ni per casualitat aquella noia ha fet cap esforç perquè el pobre noi tirés endavant.

Finalment, el noiet, veient la seva impossibilitat de superar la por i l'esforç nul que feia la noia per amagar el gos perquè ell pogués passar, ha fet enrere. M'he encarat a la noia i li he dit que si no s'adonava que al noi li feien por els gossos i que l'apartés una mica perquè pogués passar, però s'ha posat farruca i m'ha contestat malament.

He decidit que per moltes lliçons que mirés de donar-li no m'entendria, així que he tornat a concentrar-me en la meva lectura i la meva música.

En primer lloc, desconec si ha canviat la normativa respecte dels animals públics en els transports públics, però la veritat és que aquesta situació no és el primer cop que em passa i que m'irrita. Fins on jo sé, diria que només poden viatjar en transport públic els gossos pigalls (absolutament necessaris) i, en tot cas, poden acompanyar les persones que no ho necessiten altres animalons degudament protegits (un ocell, en una gàbia; gatets en una mena de caixeta de plàstic habilitada a l'efecte de transportar-los i els gossos, en tot cas, amb morrió per evitar el perill que mosseguin algú).

I, efectivament, la llei deu haver canviat perquè cada cop més veig gossos i gats sens cap mena de morrió ni caixeta viatjant en metro o tren i molestant persones que hi viatgen, llepant a gent a qui no els agrada i compte que facin mala cara, que els animals també tenen drets!

A mi no em fan por, reconec que m'agraden, però entenc molt bé les persones que tenen por precisament per la meva por irracional als coloms. No podríeu prendre una petita mesura per no molestar els altres? Cal que una criatura hagi de retrocedir perquè hi ha un gos que l'espanta?

Pocs mesos enrere, ja vaig tenir una agra discussió amb una persona coneguda a Twitter. I és que sembla, a més, que els amos dels animalons gaudeixin de portar-los al transport públic de manera que predomini el dret de l'animaló (o, més ben dit, del propietari de l'animaló) per sobre de qualsevol altra persona que viatgi al tren. Odio que es maltractin els animals, odio que es facin servir per experiments i es facin patir inútilment, odio les curses de braus, però em sembla que, per sobre d'això, hi ha el dret de les persones i el respecte a les pors: sobretot de les criatures!!!

Sovint tinc mals pensaments i penso que adoptaré una rata, un escarabat o una serp i també aniré a lluir-la pel tren. Suposo que tindran el mateix dret de passejar lliurement que els vostres gossos, oi?

Bé, si algú ho sap, em pot confirmar que ha canviat la legislació? Si no, la propera vegada, ho denuncio!!





Sobre les imatges

Perro español de aguas y pastor alemán (c) Óscar Fernández Alonso CC BY-NC-SA
Gat (felis domesticus) (c) Ferran Turmo Gort CC BY-NC-SA
Cute Dog Puppy (c) epSos.de CC BY
Escarabajo rinoceronte (c) Gustavo (iufr7b) CC BY-NC-SA

6 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Jo no ho sé, malauradament, però el que és segur és que no haurien d'haver canviat les normes d'educació, aquelles que advoquen pel respecte als altres, aquelles que es basen en "la meva llibertat acaba on comença la teva". Si tothom fos com cal, no caldrien regulacions. Llàstima.

Yáiza ha dit...

Estic amb el Ferran: amb legislació o sense, hi hauria d'haver certes coses lògiques i de respecte humà. Jo també m'he trobat algun cop que no he pogut seure al tren perque dos seients quedaven inutilitzats per la presència d'un d'aquells gossots enormes. No, tampoc no em fan por, però d'entrada no podia accedir als seients, i d'una altra banda crec que tinc dret a viatjar sense que un gos em babegi els peus.
Però bé, jo quan viatjo en tren sóc molt sensible! Algun cop he demanat a un altre passatger que siusplau, baixés la música del seu reproductor, perquè l'estava sentint tot el vagó. O m'he queixat d'algú que parla per telèfon com si la veu hagués d'arribar per via directa al seu interlocutor. També em molesten els nadons que ploren i xisclen desconsoladament durant tot el trajecte, i els nens que marranegen i fan rabietes mentre sons pares passen olímpicament.

Dec ser jo, que sóc perapunyetes...

Ferran Porta ha dit...

Yáiza, no estàs sola: t'acompanyo en el teu perepunyetisme ;)

nur ha dit...

Nois: quan siguem grans, aïllem-nos, perquè som ànimes bessones. Yáiza, comparteixo gairebé totes les perepunyeteries i encara en podria incloure alguna més, però això dels animals em fa una ràbia especial.

Ferran: avui he pensat en tu. Pujo al tren i una allau de gent germànica (o a mi m'ha semblat que parlaven alemany, vaja) m'empeny cap a dins del vagó i a veure qui aconsegueix seure. Seuen i comencen a parlar cridant. Qualsevol diria que això és així quan són al seu país. Ho sento, però #alguhohaviadedir :P

Ferran Porta ha dit...

Ei, que jo no en tinc la culpa, eh? Si és que quan surten de casa es tornen bojos!

DooMMasteR ha dit...

La educació és una cosa que s'ha perdut completament... Per què t'han de contestar malament? Per què coi no pot apartar el gos?

De vegades em sembla que son més sensibles els gossos que viatgen que les persones que els porten. Només has de mirar-los les cares (als dos)

I no vull generalitzar, que hi ha de tot, però casos com aquests em fan posar de mala llet...