dissabte, 10 de setembre del 2011

Regal virtual (Trio el 10: per molts anys, Ferran)

Com ell mateix diu, el 10 de setembre és una data històrica, assenyalada als calendaris, és la revetlla de diversos esdeveniments històrics que van passar l'endemà, força funestos, d'altra banda. Així que, trio el 10 i celebro un aniversari: el del Ferran, aquell que habita a l'In varietate concordia i a qui, després de llegir periòdicament i amb emoció al Quina mandra!, vaig conèixer personalment un dia al Laie tot prenent un te.

Sovint coneixes algú i no et desperta cap interès, però de vegades passa que veus i xerres amb algú una estona i no saps per què te n'adones que aquella és una relació que ha de durar. I, de moment, així és. Ja n'hem passades d'uns quants colors: moments durs i tristos, moments alegres i emocionants, viatges cap a Berlín i passejos pel Maresme, però sobretot la sensació d'una amistat d'aquelles que es van enfortint al llarg del temps, d'una connexió que no es fàcil establir amb moltes persones (tot i que després de la màgia berlinesa ja res no és igual!).

A més, a través d'en Ferran, ja fa uns anyets també vaig conèixer la Marta amb qui vam connectar rapidíssimament. I també aviat farà un any vaig assistir a la I Trobada Blocaire fora de Catalunya on vaig iniciar el contacte amb unes quantes persones amb qui, des d'aleshores, compartim la màgia berlinesa.

I aquí estem els berlinesos, per desitjar-te un feliç aniversari i que en siguin molts i molts i molts més. I, ja de passada, per fer el pallasset una estona i robar alguna rialla si algú és arriba fins al final del vídeo col·laboratiu que hem elaborat (autèntic treball en xarxa!)



Imatge: Tetera (c) Daniel Villar Onrubia CC BY-NC-SA

14 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Sou una meravella, i tu, per antiguitat (ep, antiguitat de coneixença, vull dir, huhu...) una meravella elevada al cub :)

A hores d'ara ja no queda espai per a somriures i més somriures. Des de la mitjanit passejo per uns quants blogs dels berlinesos, i ja no me'n queda. Però si me'n queda per dir-te, també a tu, moltes, moltíssimes gràcies, és genial!!! :-))

Rita ha dit...

Preciós, Nur!
Petons!

Lluïsa ha dit...

Sí que té alguna cosa especial aquest xiquet...

mar ha dit...

És que hi ha persones de les que (no saps perquè... o si?) te n'enamores a primera vista!
hihihi...
molts petons guapa!
sou genials!
gràcies per ser-hi!

mar ha dit...

per cert, jo també he 'desvirtualitzat' blocaires al laie...
què és la seu oficial desvirtualitzadors?
;)

més petons!

nur ha dit...

Ferran: oh, m'has dit antiga!:p Me n'alegro que somriguis. Saps no ho faig bé, però m'agrada una mica fer de pallassa (deu ser genètic)? Per molts anys, Ferranet!

Rita: Gràcies i molts petonets.

Lluïsa: i tots ens en vam adonar quan el vam trobar allà a Berlín, oi? Petonets1

Mar: i tant que sí, hi ha moltes sensacions que són a primera vista, com un sisè sentit! Ostres, jo només hi he anat un cop, però, potser sí que estaria bé declarar-lo seu desvirtualitzadora: és un lloc bonic i ara l'han reformat, caldrà visitar-lo de nou :)

nur ha dit...

Ah, ara canvio el títol del post, que em vaig equivocar :)

DooMMasteR ha dit...

M'encanta, m'encanta i m'encanta!

Ferran Porta ha dit...

Antiga? mai! Et dic meravellosa al cub, això sí ;-)

Smuacks, fins... aviat!

kika ha dit...

quina crack estàs feta! directora, realitzadora, muntadora, editora, ... què fariem sense tu! t'ha quedat xul·líssim! moltes gràcies!

nur ha dit...

DooM: m'encanta que t'encanti :)

Ferran: tens raó, en realitat... m'encanta ser antiga en l'historial :)

kika: també m'encanta tot això que em dius, però sense la matèria primera, poca cosa hauria fet jo. sou genials tots els actors de la peli :)

Unknown ha dit...

La màgia Berlinesa... quina gran troballa no vam tenir, oi??
En Ferran és especial, sens dubte!

nur ha dit...

I el cas és que perdura: a Molins de Rei, a Barcelona... fins i tot al CEJFE! Et vam trobar a faltar, Eulàlia :)

zel ha dit...

Quin detallàs, jollons, Ferran!!!! Apa, si et cau la baba!