Ferran: sí, realment, els colors del cel, del mar, les postes de sol és el millor del viatge! Jo també espero que l'energia em duri un temps: demà començo a gastar-la, snif!
Rita: Gràcies. Realment era difícil que les fotos no sortissin bé, perquè allò és preciós. Hi ha racons que són com el paradís. Abraçada ben gran, nena :)
Xavi: doncs sí, em sembla que, de tant en tant, quan estigui estressada, cansada, destrossada... retornaré a les imatges a veure si em recarreguen les piles!
Núria, quines fotos! semblen postals! parlant de... moltes gràcies! amb aquesta llum segur que has carregat molta energia. Els nens i jo he fet un fifty-fifty: primer el verd de l'Ariège i després el blau de la Mediterrània al Baix Camp :) I ara que ja sóc a casa espero carregar les piles.
Ostres Nùria, que maca Grècia!.Tens raó: quines ganes d'anar cap allà!,tot i que de moment sembla que no podrà ser i haurem de cambiar destinació...Complimenti per les fotos, són de debò precioses. La sensibilitat dels crancs nena! i la teva,certo...Un petonàs!!
Perdoneu!!! mare meva, he escrit "cambiar"enlloc de "canviar".M'heu d'entendre!(si voleu, és clar) porto empanada entre l'italià,el castellà i el català;aquest tercer,deesgraciadament,l'estic practicant molt poc o no res i em sap molt greu....Em fa vergonya! us demano disculpes per l'error.
Amàlia: la sensibilitat dels crancs sembla que cada dia es posa més de manifest. Ja ho saps, les flors, els paisatges preciosos, les llunes plenes! I Grècia... pot esperar, però ja m'explicaràs on aneu, eh? Ah, quan vulguis practicar català, ja saps on som! Petonets, mali :)
11 comentaris:
Per favor, quins blaus més blaus i quins blancs més blancs. Però què bonic! Espero que l'energia et duri setmanes i més setmanes, Núria.
Quina meravella, Nur. Molt boniques!!!!
Ommmmmmm.
Ben mirat, lesimatges relaxen.
Ferran: sí, realment, els colors del cel, del mar, les postes de sol és el millor del viatge! Jo també espero que l'energia em duri un temps: demà començo a gastar-la, snif!
Rita: Gràcies. Realment era difícil que les fotos no sortissin bé, perquè allò és preciós. Hi ha racons que són com el paradís. Abraçada ben gran, nena :)
Xavi: doncs sí, em sembla que, de tant en tant, quan estigui estressada, cansada, destrossada... retornaré a les imatges a veure si em recarreguen les piles!
Ai, goig de vacances.
Joan: i tant! i que ràpid passen i es van oblidant :(
Núria, quines fotos! semblen postals! parlant de... moltes gràcies! amb aquesta llum segur que has carregat molta energia.
Els nens i jo he fet un fifty-fifty: primer el verd de l'Ariège i després el blau de la Mediterrània al Baix Camp :)
I ara que ja sóc a casa espero carregar les piles.
Isabel: te la devia i em va fer il·lu enviar-te la postal, vés! :)
Doncs també has fet un bon viatget: a mi m'agrada molt França. Tinc ganes de tornar-hi, a veure si fem una escapadeta.
I, sí, també es carreguen les piles estant tranquil·lament a casa: i tant! :)
Ostres Nùria, que maca Grècia!.Tens raó: quines ganes d'anar cap allà!,tot i que de moment sembla que no podrà ser i haurem de cambiar destinació...Complimenti per les fotos, són de debò precioses. La sensibilitat dels crancs nena! i la teva,certo...Un petonàs!!
Perdoneu!!! mare meva, he escrit "cambiar"enlloc de "canviar".M'heu d'entendre!(si voleu, és clar) porto empanada entre l'italià,el castellà i el català;aquest tercer,deesgraciadament,l'estic practicant molt poc o no res i em sap molt greu....Em fa vergonya! us demano disculpes per l'error.
Amàlia: la sensibilitat dels crancs sembla que cada dia es posa més de manifest. Ja ho saps, les flors, els paisatges preciosos, les llunes plenes! I Grècia... pot esperar, però ja m'explicaràs on aneu, eh? Ah, quan vulguis practicar català, ja saps on som! Petonets, mali :)
Publica un comentari a l'entrada