dissabte, 28 de maig del 2011

Indignació: ens hem de moure ja!

No sóc una indignada, perquè cada dia, de bon matí, he anat a treballar i cada dia, al vespre, he dormit sobre el meu còmode matalàs. No, no sóc una indignada, però m’hi sento propera: comparteixo bona part del seu ideari i, sobretot, ens uneix la convicció que cal canviar aquesta societat, que cal canviar la manera de fer política, que cal la canviar el món.

Ja no podem continuar aturats contemplant com persones imputades en processos penals es presenten a llistes electorals, com persones que podrien ser nomenades com a representants del poble estan imputats en processos penals. Fan fàstic tanta corrupció i tantes corrupteles. Aquesta democràcia, tal com la coneixem ara, s’ha esgotat, ha arribat als seus límits i ha esdevingut, en certa manera, una perversió: la legislació, les normes es fan a la mida dels qui les dicten i per als seus propis interessos i no pas amb la ciutadania al punt de mira. (si teniu una estona, escolteu les explicacions de l'Arcadi Oliveres en aquests dos vídeos: part 1 i part 2)

Si ens permetessin votar sobre els sous de diputats i senadors: creieu que cobrarien el mateix que cobren? Viatjarien en primera tants cops com els vingui bé? Crec que ha arribat el moment del canvi, de la democràcia 2.0, del govern 2.0; el moment en què la transparencia, que la justicia social, que la solidaritat ens amarin d’una vegada i que tot això sigui real.


Ahir, la noia de la fotografia que hi ha més avall escombrava la plaça Catalunya perquè no es repetissin actes com el que va passar al matí (indignant, un altre cop!): una intervenció que, com tots ens imaginàvem, podia desencadenar la situació que després es va desencadenar. I és que els nervis, la crispació, tot i l'ànim pacífic, acaba desembocant en situacions com la d'ahir en què vam esdevenir la riota del món mundial. I, sí senyors, només era una demostració de força per molt que ens vulguin donar una altra versió.

Em va semblar tan simbòlic: ens amenacen, doncs escombrem, però seguim a #acampadabcn


I també a #acampadamsn :)

7 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

"No sóc una indignada, perquè cada dia, de bon matí, he anat a treballar i cada dia, al vespre, he dormit sobre el meu còmode matalàs".

Al meu modest entendre, t'equivoques Nur: tens tot el dret a sentir-te indignada, tan indignada com qualsevol altre. Això no va (només) de feina.sí, feina.no; això va de molt més: de democràcia real, de política per la gent i no contra la gent, de prou corrupció, de no més banquers repugnants ni grans empreses que impulsen EROs mentre acomiaden centenars de treballadors...

Indignat, Nur, indignat perque això també va amb tu.

nur ha dit...

Estimat Ferranet: no sóc una indignada, però ho estic, d'indignada i me'n sento.

Era potser una metàfora, ja que ells ho posen tot dormint a terra a plaça Catalunya i altres espais arreu de Catalunya des de fa ja un parell de setmanes i nosaltres continuem dormint còmodes a caseta. Res més que això.

I és clar que n'estic d'indignada! Grrrrr (ho has sentit?)

zel ha dit...

Sí que som indignades, Nur, jo també he anat a treballar cada dia, seria indignant que deixés els nens sense mestra, i Barcelona em cau molt lluny, tinc família a qui atendre, però el cor i el cap manen sobre tot, així que la meva indignació i acampada l'he fet com he pogut, al blog, la qual cosa és el que em puc permetre de fer sense molestar ningú, sense greuges.

I sí, ens hem de moure ja, tots i totes, pel futur. Una forta abraçada. Et tenia un xic perduda, el blog fa molt el boig i perdo coses, però per sort t'he retrobat a can ferran.

Spock ha dit...

I tant que estem tots indignats, i tant! I el teu post és magnífic pels arguments i per la documentació que aportes. Potser encara no sigui massa tard per canviar les coses, ni que sigui una mica!

Una abraçada!

nur ha dit...

zel, Spock: doncs sí, jo també sóc indignada i estic indignada!

zel: Sí que feia temps que no et veia per aquí, però vaja jo tampoc no sé si tinc el bloc actiu a estones :)

Spock: jo espero que aquesta sigui l'oportunitat precisament per canviar-les. Com li deia a algú fa una estona, potser és ara o mai. Ja ho veurem :)

Ferran Porta ha dit...

Entesos, et compro l'argument. Ara sí ho he sentit ;)

nur ha dit...

Ferran: :)