dimarts, 1 de març del 2011

Excuses de mal pagador

Avui he assistit a una sessió sobre innovació en formació: dos ponents han decidit, tot i que ningú els ho havia plantejat, canviar d'idioma (català a castellà, of course) al·legant que hi havia entre el públic gent que no els entenia. No em consta que ningú del públic hagi manifestat aquest desconeixement.

Curiós, però les presentacions que han fet els dos ponents ja venien escrites en castellà. O sigui que la qüestió era prèvia a la posada en escena. Per què aquesta necessitat de justificar-nos? Parleu en castellà perquè us sentiu més còmodes, perquè no voleu fer-ho en català, perquè no sé quin motiu podreu tenir (algun que ara mateix no se m'acut), però no presenteu excuses de mal pagador que ningú no us ha demanat ni poseu a terceres persones com a element a protegir.

Només em faltava haver sentit la paraula i-n-d-e-f-e-n-s-i-ó, aquella en la qual s'escuden molts que simplement no volen que s'utilitzi el català en actes tan transcendents com són els judicis.

En fi, és trist que a aquestes alçades haguem veure com es justifica l'injustificable que és que els mateixos ponents ja havien triat una opció lingüística abans d'acudir al lloc on es feia la sessió i on segurament els han demanat que facin la seva exposició en català.

8 comentaris:

mar ha dit...

què trist oi?

així no anirem enlloc!
potser hauríem de fer accions més contundents per tal de no perdonar aquestes excuses barates...

Unknown ha dit...

L'estratagema d'inventar-se que hi ha gent que no els compren a la sala, no em sembla una mala notícia. Vol dir que "està mal vist" confessar que no gosen fer-ho en català.

Jo la propera vegada els diria que hi ha traducció simultània i que no cal que pateixin...

ddriver ha dit...

eiiiiiiiiiiii felicitats mediatica!!

DooMMasteR ha dit...

Un "aplaus!!"

Joan ha dit...

Però habitualment callem. Ningú protesta, s'aixeca i marxa. Prudència, de vegades, és sinònim d'innocència?

nur ha dit...

Fa molta ràbia. Segur que tots us hi heu trobat, però quan formes part de l'organització de l'acte i el ponent ja ha etzibat aquella frase... què has de fer? muntar un pitote públic quan el que vols és que l'acte surti bé?

Si hi hagués estat d'assistent, potser sí que hauria marxat, us ho ben juro! I això que l'acte va ser ben interessant (curiós, tret de la ponència d'aquest home que va dir que parlava en castellà perquè entre el públic hi havia una (una sola) persona que no l'entenia). Grrrrr

Ferran Porta ha dit...

És un posicionament polític com un altre, el d'aquests dos ponents. Un posicionament lleig, dit sia de pas, especialment per la forma com va anar la cosa, pel que expliques.

Són coses que sempre passaran, al nostre país, però si més no ara cada cop més persones les "detecten" i "denuncien".

nur ha dit...

Ferran: no, no és un posicionament polític, és una enganyifa. Si fos un posicionament polític no haurien de posar una excusa per canviar d'idioma; simplement ho farien i ja està. Tots dos ponents van adduir que, com que entre el públic hi havia bla bla bla, ho feien en castellà; però està clar que la presentació la duien en castellà. I si no hi hagués hagut cap castellanoparlant monolingüe? Et penses que el vam buscar?

Argh!