dilluns, 29 de novembre de 2010

Easyquè? De l'absència d'educació i de les males maneres d'Easyjet

Aquest cap de setmana he estat a Berlín (ah, no ho havia dit encara? Sí, sí, a la I TBfC). Fa mesos que vaig comprar el bitllet a un preu més que assequible, però el preu econòmic no els dóna pas dret a incomplir un seguit d'obligacions que els comprometen amb el client i, sobretot, no els dóna dret a tractar l'usuari com un animaló de ramat.

Viatge d'anada: Barcelona-Berlín. Circumstàncies: retard d'una hora sense cap mena d'explicació, mentre esperem i esperem al finger no hi ha cap avió aturat, el que sí hi ha a l'inici de la cua són dues hostesses antipàtiques, malcarades i amb ganes d'etzibar-nos males paraules esbroncant-nos perquè a més de la maleta duem una bossa de mà. Algunes passatgeres aconsegueixen superar l'entrada amb la bossa de mà penjada del coll; altres, com jo, hem de muntar el numeret abans d'accedir a l'avió, obrint la maleta, mostrant a tothom qui passa la intimitat de la nostra maleta, per poder encabir-hi la bossa de mà.

Però, oh, curiós, quan, per fi (amb una hora de retard, insisteixo), aconseguim fer cap a l'avió un hostessa-home (això deu ser molt políticament incorrecte, però desconec quin és l'equivalent masculí d'hostessa) ens indica que posem les maletes als compartiments i les bosses de mà sota els seients de davant. Les bosses de què? Si l'he haguda d'encabir com he pogut dins la maleta!

Sí, d'acord, ens ho havien avisat, però quina molèstia serà aquesta bossa de mà que, finalment, trec de la maleta i amago sota el seient del davant? La Francesca decideix que presentarà una denúncia per tot això i tots els que viatgem amb ella (els de Berlín, que diu l'Eulàlia) decidim que la secundarem. T'esperem, Francesca!

Encara és millor la tornada: atenció!

Viatge de tornada: Berlín Schönefeld-Barcelona. El retard ja era d'esperar, però les informacions són contradictòries, ja que 40 minuts de cop i volta esdevenen "a few minutes" (i què entendran aquesta gent per few minutes? perquè, per a mi, evidentment, no són 40 minuts!). M'han escorcollat a l'entrada, em fan treure l'ordinador de la maleta, passen la maleta dos o tres cops, fem una cua, dues cues, tres cues, esperem els few minutes i, finalment, arribem a una sala d'espera plena de gom a gom.

Drets a la sala d'espera, en un segon es produeix una transformació de la sala: és el sálvese quien pueda o, amb perdó, allò de "marica l'últim". De cop i volta, obren les portes cap a l'avió perquè tothom, sense el seient numerat, aconsegueixi el millor seient. I, au, marica l'últim, tothom a córrer. Curiosament, una hostessa dona ens demana que, si us plau, no correm. Res, només estem a 4 o 5 graus sota zero, sense abric (ja que a la sala d'espera feia molta calor) i ara ens hem de barallar per aconseguir un seient en condicions. I, com diu en Ferran, després ens queixem que a Catalunya tot va malament.

Apilonats dins de l'avió ens adonem que ja no hi ha ni un forat per posar les maletes i, finalment, les hem de deixar a un altre hostessa home perquè les baixi a la bodega de l'avió. Sento com l'hostessa home diu que la política de la companyia (Easyquè) és very generous quant a l'equipatge que es pot pujar a l'avió. Coi, si seguim les normes que ells ens indiquen: facturar la maleta significa, a més de pagar una picossada extra, haver d'esperar que surti durant una bona estona quan no significa perdre-la pel camí.

Aconseguit el seient, lliurada la maleta, amb quasi una hora de retard, l'hostessa home anuncia que una persona de la tripulació està malalta i que haurem d'esperar 10 minuts que arribi una altra persona per substituir-la. 10 minuts? Que ha de venir de casa? Que s'ha de dutxar, vestir, fer la manicura? Tot plegat, incomprensible. Al cap de, és clar, més de deu minuts, arriba un altre hostessa home i tot el passatge aplaudeix: plas, plas, plas.

Al cap d'uns 20 minuts ens enlairem i, finalment, amb més d'una hora i mitja de retard arribem a Barcelona on rebem la notícia que Convergència i Unió ha arrassat en les eleccions. Au, un parell de trens i a casa, que no queda res!


Easyjet: mai més. A partir d'ara, una companyia menys on triar viatges en avió. Si cal, pagaré més, però aquest tracte i aquesta manca d'educació no la penso consentir més. I torno a insistir, esperem la Francesca per fer denúncia!

Oh, just quan acabo aquest post, el Barça ha guanyat 5-0 el Reial Madrit. Visca, bones notícies!

16 comentaris:

kika ha dit...

tot això va passar? jo no me'n vaig adonar de res d'això. tot ho recordo perfecte! :-)

nur ha dit...

#alguhohaviadedir, kika :)

Ferran ha dit...

Vaja tela, Núria, vaja tela... És ben bé qüestió de veure què es prioritza: preus molt competitius (si no factures, no menges i no pixes, gairebé) o un servei com cal.

D'acord, la pròxima pillem bitllets amb... amb... Air Portugal? ;)

ps: això de l'hostesso home m'ha fet riure molt, hihi...

nur ha dit...

Doncs, no us perdeu el que diu el DIEC sobre hostessa

Llegiu l'accepció núm. 2, que és la que toca!

Ferran ha dit...

Voto per "hostessa-home" normatiu. M'agrada!

Francesca ha dit...

Ostres!... em venen ganes de quedar-me a viure aquí, només de pensar en la tornada!

El cel de Berlín és d'un preciós gris plom que es pinta de tots colors amb el reflex de les llumenetes de colors dels mercats de Nadal... què maco és tot quan el cap no et roda... denúncia? en aquests no penso en res d'això... però segurament "l'amabilitat" de les hostesses d'Easyjet, amb les que tant rebé em vaig entendre a l'anada, em farà baixar del núbol i tornar a pensar en denunciar, penjar cartells i fer una pancarta... ;-)

Bon dia des de Berlín, companys!!!!

DooMMasteR ha dit...

Va ser com surrealista veritat? Tinc una teoria conspirativa,que és que el president d'Easyjet i el de la Renfe son familia. És que això de viatjar com a borregos em resulta familiar ;-)

En fi, Nur! Mai més (espero!)

Petons plens de records berlinesos!

mar ha dit...

Nur.. corroboro que tot el que dius, és ben cert...
Només afegiria que una de les hostesses antipàtiques, malcarades i amb ganes d'etzibar-nos males paraules de l'entrada a l'avió a Barcelona, es va disculpar perquè se'm va dirigir en un to de veu fora del que seria l'educació i bones maneres i li vaig demanar que es tranquil·litzés ja que simplement no entenia perquè revisaven el bitllet dues vegades i... curiosament... es va disculpar!

Jo, com la kika (em sembla), m'ho vaig prendre tot plegat com una oportunitat per compartir més conversa, riures, aventures i complicitats amb els altres blocaires. Crec que he estat en un núvol tot el cap de setmana! I encara em costa aterrar!

Tot i que si ens posem d'acord en fer una denúncia conjunta, m'hi apunto! (hi ha coses que no tenen perquè passar!)

Petons!

Sara Maria ha dit...

Sort que la trobada va anar d'allò més bé!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Doncs a mi m'agrada, directametn "hostesso" i si no és normatiu....bé blog, tampoc no ho és, ni post, ni postejar. En aquests temes em torno revolucionària ;)

Al marge, si va tenir tela, la història de les maletes-bosses de mà... DoMM em penso que tens raó i son família jajaja

Rita ha dit...

DoMM jo hi afegiria que a més deuen ser del Madriz!!! :P

Doncs molt acollits precisament no ho vam estar no...

Encara que fos amb aquests brètols d'easy jet, no repetirieu??? :-)

Joan ha dit...

Ep! Què passa aquí? Les queixes són meves, meves i només meves!
#Mode Gollum: off

D'acord, hoste sona horrible, però és el que hi ha. El que no podem fer és eliminar totes les paraules del diccionari que no ens agradin. Sempre podeu dir 'assistent de vol' que queda més liofilitzat i enllaunat.
#Mode Lingüista Torracollons: off

Apa, una abraçada, que m'he quedat sense modes rondinetes.

Lluïsa ha dit...

La gent que té una feina de cara al públic, hauria de pensar com li agradaria que el tractessin, per fer el mateix amb la gent que ha d'atendre.

nur ha dit...

Ferran: doncs a mi també m'agrada. Votem, votem, el dia que sigui membre de l'IEC (ecs!), ho proposo :P

Francesca: quina enveja fas! ja t'ho he dit en un altre lloc, però avui t'hem trobat a faltar :)

DooMMasteR: doncs a mi no m'estranyaria que tinguessis raó, perquè la mala educació era força semblant a la que caracteritza els treballadors de la Renfe! Seran parents? :P

mar: caram, quina sorpresa, algú demanant perdó. Potser és que els vas fer por tu a elles! :)

Sara Maria: va anar molt i molt bé. T'esperem a la propera, eh? I a veure si així fem aquella sortida fotogràfica que tenim pendent! :)

Eulàlia: doncs sí, hostesso també té el seu què, no està malament. Vinga, l'acceptem com a sinònim complementari d'hostessa home :)

Rita: jo, si pot ser, m'inclinaria per qualsevol altra companyia (Iberia inclosa), però, vaja, si cal, repetiria Easyjet, perquè l'important és la gent, la destinació, les converses, els dinarets... i no els mitjans :)

Joan: discrepo! serà políticament correcte, però el DIEC és políticament incorrecte i la professió que tots hem entès només apareix com un substantiu femení. Literalment diu:

2 f. [PR] [LC] Dona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés i especialment en les companyies aèries.

Per tant, no preveu la possibilitat que algú del sexe masculí desenvolupi aquestes tasques i l'única opció que ens deixa és afegir-li el mot "home" perquè quedi clar que aquell noi tan simpàtic i agradable era un hostessa home i no una hostessa simplement.
#Mode Lingüista Torracollons: off

Estic convençuda que a rondinetes i a torracollons et guanyo de molt (l'experiència és un grau) :P

Lluïsa: no hi puc estar més d'acord. I encara afegiria que les empreses haurien de seleccionar personal educat i cordial per al tracte amb els clients (vamos, digo yo, no?)

Buf, buf!

sànset i utnoa ha dit...

Jo -que sóc un paio positiu de mena- en vaig treure una més que bona conclusió: Easyjet va posar a prova les meves pors a volar. I de quina manera les va posar a prova! I vaig aconseguir superar la teràpia de xoc! (notis el fi cinisme)

*Sànset*

nur ha dit...

Val a dir que tot el que ens va fer Easyjet amb la que estan muntant els controladors des d'ahir a la tarda... era una broma, d'acord :)