dijous, 6 d’agost de 2009

Viatget en helicòpter

Viatjar en helicòpter és un d’aquells desitjos que volia complir. No sóc precisament una dona aventurera, però, vés, tinc una llarga llista de coses que no sé si mai arribaré a realitzar, però sí que voldria. Tinc la ferma intenció, entre d’altres coses, d’anar en globus, viatjar al Japó, tirar-me en paracaigudes (amb un monitor al costat, perquè, ho reconec, sóc una poruga -i, sí, sí, com la Ferrusola-).

Aquest diumenge vaig aconseguir esborrar de la llista de grans desitjos pendents el viatge en helicòpter. El dia que en vaig fer 44 una persona molt propera em va regalar un bitllet per compartir aquest moment amb ell i va ser tot un plaer assaborir-ho plegats: això i anar amb moto, que cada dia m’agrada més.

Després d’una estona d’esperar a l’heliport la sortida de l’helicòpter i d’instruir-nos sobre què havíem de fer per entrar a l’helicòpter, oh, sorpresa, em fan asseure al costat del pilot des d’on les vistes, és clar, eren molt millors que al seient de darrere. Va ser genial!

El trajecte, organitzat per l’empresa Cathelicopters (a veure si traduïm el web al català!) i que té una durada de deu minuts (i un preu relativament assequible que trobareu al seu web) fa el següent recorregut: heliport (que és al port de Barcelona), port, torres Mapfre, Vila Olímpica, Fòrum, Sagrada Família, Eixample, Diagonal, Camp Nou, Anella Olímpica i, de nou, a l’heliport. No ens en vam adonar que ja tornàvem a ser a l’heliport, però crec que ens haurien d’haver filmat les cares al·lucinades que devíem fer durant tot el trajecte.

El que més em va emocionar va ser veure els quadrets del meu estimat Eixample, el barri on vaig créixer i que, malgrat tot, sempre m’ha agradat. Els quadradets, els patis interiors, reconèixer l’Hospital Clínic i altres edificis i carrers, veure tot el llarg de l’avinguda Diagonal i la torre Agbar sota els teus peus i que no havia vist mai des de dalt o, si més no, no n’era conscient...

En fi, un viatge molt recomanable atès per uns professionals excel·lents: hostessa, pilot, instructor... Un tracte perfecte per un personal cordial i molt educat. Si us heu de fer un regal, no ho dubteu... aneu-hi :-)

14 comentaris:

Francesca ha dit...

Molt bona idea, em sembla que la copiaré per algun amic intrèpid!... i tu dius que ets poruga?! :)

Ferran ha dit...

Wow! Realment ha de ser genial, però... tu, poruga?? La Francesca també s'ha sorprès, i no m'estranya! Jo sí que sóc poruc, així que potser m'hauré de conformar amb les fotos del teu post...

Joana ha dit...

Moltes felicitats Nur per l'anversari!
I el regal bufff segur que vas xalar molt!

Laprí | David ha dit...

Uohjó, està genial, quina sort Nur. Jo no m'he fet mai cap llistat de coses per fer, tot i que en això de viatjar al Japó coincideixo amb tu. Ara, fer un vol en helicòpter deu ser una meravella, tenir sota els teus peus una ciutat com Barcelona, o què carai, qualsevol altre lloc, veure-ho des d'una vista diferent a la normal. El que més s'assembla a això és quan he viatjat en avió, i aquest entra a l'aeroport pel nord, i és clar, es veu Barcelona bastant bé, però no és comparable a un viatge en helicòpter on tens totes les vistes possibles, que no una mini-finestra d'avió.

Sara Maria ha dit...

Quin regal més bó!! Jo tinc vertigen, però també vaig pujar en helicòpter, després de mesos de concienciar-me que ho havia de fer, fa molts anys... Però la por em va deixar sense poder quasi fotos... I això que vàrem volar sobre les catarates d'Iguazú... Impressionant!

nur ha dit...

Francesca, Ferran: de debò que no fa gens de por. És com anar en un avió però pots veure els edificis, els carrers, etc. de molt a la vora. Em va encantar. Potser us proposo que la propera cita, en comptes de japonès, anem en helicòpter (cal un mínim de 4 persones i amb la Matty ja fem 4) :)

Joana: gràcies i, i tant! vaig xalar molt. Per cert, m'encanta xalar, és una paraula que per aquí no fem servir gaire i que és ben maca.

Laprí: és clar que des de l'avió no pots veure les coses amb tant de detall com amb l'helicòpter, que vola molt més baix. És una passada. Anem a buscar en Xinxan (o com s'escrigui)? Adéu, adéu :P

Sara Maria: ostres, doncs veure les cascades d'iguazú des d'un helicòpter deu ser bestial. Pel que fa a les fotos, em sembla que és un moment per gaudir de les vistes. Ara penso que ens vam obsessionar massa amb les fotos i calia també assaborir el moment :)

Laprí | David ha dit...

Ei, sí, anem a buscar al Shin-Chan, que jo sé on viu, a Kasukabe, que en Google Earth es veu molt bé xD

nur ha dit...

Laprí: hahaha, ostres ho buscaré i, fet, tan aviat com puguem, ens n'anem a Kasukabe :)

mar ha dit...

un bon regal!
felicitats per l'atreviment!
m'ha agradat arribar aquí saltant d'un lloc a un altre...
tornaré!

Spock ha dit...

Ostres, aquesta és també una de les meves asignatures pendents, així que m'apunto la web!

Una abraçada voladora

nur ha dit...

mar: gràcies i benvinguda seràs :) i sí, va ser un molt bon regal!

Spock: quant venem tants exemplars de la novel·la que escriguem que estiguem superforrats de diners fem un viatget en helicòpter, però fins a suècia :P

DooMMasteR ha dit...

Caram! Quin regal més bo!
Les fotos espectaculars!

Xavi ha dit...

quina canya no? Dona valenta tú, ja ho diuen. Felicitats pels 44, un petonàs.

nur ha dit...

DooMMasteR: sí, senyor, un gran regal :)

Xavi: gràcies, home, però, nah, no crec que sigui molt valenta :)