diumenge, 26 de juliol de 2009

Parlant la gent s'entén (una nova llei de mediació)

La mediació és una forma alternativa de resolució de conflictes per evitar un procés judicial, amb tots els tràmits i la dilació que això comporta. Quan jo era petita, el meu pare repetia sovint una frase que em va quedar gravada al cap i que hauríem de recordar molts cops: Parlant, la gent s'entén. Tot i que de vegades calgui la intervenció d'aquesta tercera persona, el mediador o la mediadora, facilita el diàleg: parlant la gent s'entén i quantes batalles judicials podríem estalviar-nos si creguéssim més en aquesta figura.

La persona que fa de mediador no té interès per cap de les dues parts i la seva única missió és conduir el diàleg i mirar que les parts arribin a una solució pactada entre les parts que han demanat la mediació.

L'any 2001 es va aprovar a Catalunya una llei puntera aleshores: la Llei 1/2001 de mediació familiar que ha continuat vigent fins ara. La setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei de mediació que amplia els àmbits on pot actuar un mediador i ara no afecta només l'àmbit familiar, sinó també les relacions comunitàries i veïnals, per exemple.

El mateix any vaig participar en un xat a Vilaweb en què la consellera que hi havia aleshores explicava què significava allò de la mediació i que a mi em va sorprendre tant. La veritat és que va ser una estona interessant en què, a més d'aprendre què era allò de la mediació, vaig veure per on havien de començar a canviar les coses. Les coses, però, no han canviat com imaginava, tot i que l'evolució d'Internet ens ofereixi moltes més possibilitats.

Durant aquests anys, per motius laborals, he tingut un estret contacte amb el Centre de Mediació Familiar de Catalunya i he conegut diverses mediadores (curiosament són majoritàriament dones) que tenen un encant especial i de les quals he après moltes coses. Gràcies, Anna i Núria.

En fi, si pot ser, que no hi haguem d'arribar mai, però si algun cop ens trobem en alguna situació que sembla que no té una sortida raonada, abans de visitar advocats i procuradors (a l'infern de dos en dos), acudiu a la mediació. Bé, és només el meu consell :)

5 comentaris:

Laprí | David ha dit...

Bé dona, molt bona eina, però com dius, espero que no calgui arribar fins aquest extrem per demanar l'ajut d'un mediador.

Vinga, que vagi bé nur :D

Spock ha dit...

La veritat és que si les mediadores (o els mediadors) són persones tranquil·les i neutres,moltes coses es podrien resoldre, sí. Ja ho va inventar fa molts anys el Michael ende a Momo, ho recordeu?

Però, quina formació tenen aquestes persones? Són juristes, psicòlegs, sociòlegs...? La veritat és que m'encurioseix i, pensant-hi bé, es podria extrapolar a molts vessants de la vida quotidiana: allò que feia el mossèn dels pobles, però sense penitència.

Una abraçada!

Xavi ha dit...

Tú vas aprendre d'aquestes mediadores i nosaltres hem aprés de tú. No és maco que tots aprenguem? Gràcies Núr!
Ara vinc amb la meva utopia, que no m'abandona mai. No seria bo, que tots portessim a dintre un mediador en essància?

nur ha dit...

Laprí: doncs sí, millor no haver de recórrer-hi :)

Spock: doncs són llicenciats en dret o en psicologia, si no m'erro. Però em temo que més que una llicenciatura cal una manera especial de ser. Estic segura que tu mateix podries ser mediador i resulta que ets filòleg!

Xavi: sí, fora bo que nosaltres mateixos ens en sortíssim, però com que sembla que això no és possible abans d'arribar al gran acte protocol·lari que és un judici trobo que està molt bé la mediació :)

DooMMasteR ha dit...

M'agradat molt l'article, Nur. La gent deuria de visitar primer un mediador en comptes de deixar-se els estalvis en advocats i desitjant la ruina de l'altre...