dilluns, 24 de novembre del 2008

Obres i finestres

Cada cop que un decideix de fer obres a casa, per petites que siguin, em sembla que es treuen les ganes de tornar-ne a fer. Fa ja dos anys, vaig canviar un bany rònec i que queia a trossos per un de més mono i modernet:

Ara feia temps que havia d'iniciar una nova etapa de reformes canviant les finestres de la casa. Eren totes de fusta: ben maques, però requereixen una dedicació (decapar, rascar, envernissar cada any,) que em temo que jo no tinc. Així que ara són ben blanquetes de PVC, amb doble vidre, per aïllar-me ben bé de les temperatures i també del soroll del carrer:

Les obres del bany, inicialment, havien de durar una setmana. I en van durar dues, perquè la cosa es va complicar (es van carregar una canonada, van posar el vàter on els va semblar...). El canvi de finestres era cosa fàcil: amb un dia i una mica més ja ho tenim fet. Al final han estat tres dies sencers i encara no he entès què van fer un d'aquests tres dies en què no vaig notar cap canvi.

El resultat final, per sort, és l'esperat: tinc unes finestres la mar de maques que em protegiran de les inclemències del temps que ara mateix s'acosten :)

En fi, la recomanació és que si no és imprescindible... no us feu fer obres a casa. Ara, això sí, negocieu a la baixa el preu de la cosa a fer que en època de crisi la rebaixa que us poden aplicar és generosa!

La continuació a casa meva haurà d'esperar: necessito tornar a mentalitzar-me de fer obres per petites que siguin i necessito una rehabilitació econòmica, clar!

6 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Completament d'acord!! A mi em tocaria pintar i fer el bany nou... Però em fa tanta mandraaaaa!

Striper ha dit...

Ah quina mandrta ja fiic prou reformes a la feina.

Ferran Porta ha dit...

Doncs sí, amiga Núria, mandra és la paraula quan es parla d'obres a casa : brutícia, pols, retards, diners... a banda de la il·lusió per la novetat, quan s'hagin acabat, les obres són una creu !

Núr ha dit...

Nur, quina enveja les teves finestres! I no fotem, amb aquest post! Jo demà he d'agafar vacances perquè em vinguin a fer reparacions a casa (aixetes i altres detalls) i perquè em vingui el fuster a la tarda a fer un pressupost per la meva finestra de fusta! El problema és que el meu pis és de lloguer i pots comptar que l'amo es voldrà gastar gaires diners a canviar la finestra! Segurament em canviaran una mica el marc que estigui en pitjors condicions i avall... Per això espero que no trigaran gaire!

Nena... quines finestres més xules! :D

Spock ha dit...

Però el resultat, de vegades ens fa oblidar les emprenyades i aquells juraments als quals jo en sóc aficionat, rotllo: "Així caigui la casa a trossos... mai més!", rubricat amb un esternut produït per la pols...

Segur que a hores d'ara ja estàs pensant en les properes!

Una abraçada reformada (que no reformista)

nur ha dit...

Sara Maria: sí que fa mandra. Fa anys que les havia de canviar perquè se sent molt soroll, entra el fred, però... em resistia. Ara ja està fet i feina feta, no hi ha destorb :)

Striper: jo a la feina el que tinc són trasllats. Cada dos anys, periòdicament, m'envien a una altre lloc. S'acosta, s'acosta!

Ferran: Quina mandra, oi? :) Però sí, ara fa molta il·lu mirar-les, són tan boniques :)

Núr: ei, que les finestres de fusta són superxules (i cares, això sí), però necessiten molt de manteniment i em temo que no vaig néixer per fer bricolatge jo :)

Spock: home, tant com pensar en les properes... tot plegat costa un dineral. Però, sí, ara em fa molta il·lusió anar mirant les finestres i, sobretot, les mosquiteres per evitar que els coloms entrin a casa meva quan obro les finestres :P