dilluns, 10 de novembre de 2008

L'aventura nostra de cada dia

A risc de trepitjar-li el tema del post a un blocaire amic que em va dir no fa gaire que escriuria un post sobre el tema, em sento obligada, després del que acabo de viure, a escriure aquest post ben ordenadet cronològicament:

20.25 Arribo a l'estació de Plaça Catalunya on hi ha anunciat el tren de les 20.23 cap a Mataró. És clar que també hi ha anunciat el de les 20.05 que ara mateix no recordo cap on anava.

20.35 Arriba un tren amb destinació Mataró, segons totes les indicacions lluminoses i de la megafonia. Diverses persones pugem al tren i, oh fortuna, seiem còmodament (val, era un dir). Uns deu minuts després continuem al mateix lloc on èrem: el tren es va omplint de gent. I tot i que continuem asseguts, els qui entren ja no troben espai on seure.

20.40 La megafonia ens anuncia que hem de baixar del tren perquè "hi ha hagut un accident a Plaça Catalunya", estació on precisament estem esperant que marxi el tren. Baixem a l'andana on ja hi ha una gran multitud de maresmencs esperant el tren i veiem uns senyors amb armilla groc fluorescent que van comprovant una per una que les portes funcionin, mentre, com sempre en aquestes ocasions, fem amistats amb qui compartir experiències semblants.

20.50 La megafonia ens indica que podem tornar a pujar al tren: ha estat una falsa alarma o el tren ja ha estat arreglat o l'accident s'ha resolt favorablement. No sabrem mai què va passar. Tothom puja al tren: per sort, recuperem els seients perduts. Sona l'horrorosa sirena que ens indica que es tancaran les portes i marxarem direcció Mataró. Però res, es tanquen les portes i el tren no avança.

21.00 Finalment el tren arrenca i en arribar a Arc de Triomf ens fan desallotjar el tren un altre cop. Tothom baixa del tren, però un grup d'insubmisos, entre els quals m'incloc, decidim quedar-nos asseguts al tren esperant que ens desallotgin per la força. Oh, sorpresa, no només no ens desallotgen, sinó que el tren es posa en marxa direcció Clot i a mig cami la megafonia ens torna a indicar que "per un accident a la Plaça Catalunya, cal que desallotgem al tren". No sabem on anirem a parar, però el tren s'omple de rialles i germanor, tots especulem sobre la possible arribada a l'estació de França, al Clot o bé directament a Mataró.

21.05 El viatge és una autèntica paranoia. Arribem al Clot, el tren s'atura, pugen altres companys i se sorprenen que el tren vagi tan buit. Els expliquem la història i encara flipen. El tren, doncs, continua el seu trajecte habitual.

21.07 El tren inicia la seva marxa direcció Mataró sense cap problema. Tots els viatgers que hem decidit fer-nos insubmisos del desallotjament riem, perquè és millor riure que no plorar, però la situació és realment patètica.

21.25 Després d'una hora donant tombs i pujant i baixant del tren arribo a casa. Em compadeixo dels pobres viatgers que han fet cas la megafonia i s'han quedat a l'Arc de Triomf esperant un nou tren que, de ben segur, anava a reventar i en el qual han hagut d'anar drets i com a sardines. Per vosaltres: aquest post! Ho sento, companys: avui he tingut —en certa manera— una mica més de sort.

22.08 Ai, què farem quan de debó ens arribin les competències? I quan passi un temps i tot continuï igual? No voldria ser agorera, però.... temps al temps!

13 comentaris:

Striper ha dit...

Jo molts cops he pensat que als mateixos treballadors de renfe ja els hi va be que funcioni malament.

Sara Maria ha dit...

Molt bona crònic cronològica!! Es vergonyós... Aquest país nostre!! Jo aquest matí no podia sortir del carrer de casa per anar a agafar els ferrocarrils catalans per anar a treballar: estaven filmant una pel·lícula a les Rambles i havien tallat el pas!! A més d'un veí li ha passat semblantment. A més, anaven amb males maneres!

Ferran ha dit...

Però a veure, Núria estimada, els qui sou patidors habituals de la RENFE... ¿com és que no us organitzeu per fer una cassolada diària, DIÀRIA!, allà on considereu que pot fer més mal als "responsables" d'aquesta vergonya? I en paral·lel a això, ¿com és que no us organitzeu per fer un escrit a les més altes instàncies, per donar a conèixer què està passant?

Estic tan indignat que no em fa ni gràcia, el que expliques.

Assumpta ha dit...

M'apunto a la cassolada: NO SUPORTO RENFE!! RENFE CACA!!

Sóc habitual dels Mitja distància (Reus-Barcelona i Barcelona-Reus) i estic fins els nassos!!

quim ha dit...

Em dic 'quim' i agafo la RENFE...

Només vull dir que que agafo el tren cada dia, des de fa uns vint anys.

He dinat dels bocates que portaven els estudiants quan s'aturava el tren a l'antiga estació de Poble Nou

He anat al casament de grans amigues a les quals vaig conèixer en moltes aturades provocades per la catenària

He intervingut en l'elaboració d'un blog que transcriu curioses converses del tren

He anat en un vagó incendiat

Sé com esclata un vidre de la finestreta quan li tiren una pedra

He cantat i ballat en el vagó

He fet fotos

He olorat diferents fragràncies

He llegit el Código da Vinci i altres novel·les gràcies a que tinc el costum de llegir el llibre de la persona qui tinc al costat

... i el que vull dir és això:

NO als músics d'acordió, si us plau.

nur ha dit...

striper: jo crec que molts cops ho provoquen precisament els treballadors (no sé si per fotre, per provocar-nos... jo que sé).

sara maria: merci :) jo fa uns dies vaig haver d'anar a recollir uns bitllets a les màquines expenedores de Passeig de Gràcia. Curiosament, hi havia vaga de "ventanilla" i no funcionava cap màquina. Casual?

ferran estimat: no, no fem res. em temo que si jo convoqués una cassolada diària, em carregaria jo soleta tot el meu parament de la llar, però ningú no s'hi apuntaria. Fa temps vaig fer una convocatòria-protesta de penjar post-its pels trens i estacions de Catalunya: algú em va dir que n'havia vist un a Ocata, però mai sabré si era veritat o només m'ho va dir per fer-me contenta.

assumpta: doncs tu hauries de ser de les que convoqués aquestes macromanifestacionsvaguesqueixes, perquè Déu n'hi do l'últim any com us ha funcionat.

quim: genial! Ni els millors moments del Converses del tren vas descriure-ho millor :) Tal com van les coses, un dia d'aquests haurem de ressuscitar-lo!

DooMMasteR ha dit...

No ha canviat res... Tot segueix exactament igual que abans :-(

Spock ha dit...

bé, les competències encara no han arribat... però jo he viscut jornades literalment apocalíptiques a l'estació de Provença, dels Catalans.

així i tot, toco fusta,que, almenys de moment, la línia de girona funciona raonablement bé; és clar que ja amenacen amb les obres de l'AVE...

Magnífic post, com sempre!

Una abraçada insubmisa

Laprí | David ha dit...

Jo he sigut testimoni també alguna vegada de coses d'aquestes a Madrid, de fet aquí passa més del que et puguis imaginar, però aquí perquè als trens posen una destinació que no correspon amb el que posa a l'estació, i és clar, molta gent no sap si aquell tren va o no va on vol anar.

I no sé de què serviran les competències de la gestió, si els trens seguiran portant la línia de color pantone 2425, color corporatiu de renfe, i la infraestructura seguirà tenyit amb el verd fosc d'adif.

Petons nur :D

David ha dit...

No saps fins a quin punt em sento identificat...també vaig estar una colla d'anys amb un lligam forçat amb la RENFE i l'experiència va ser tant "gratificant" que no l'he tornat a agafar des que vaig acabar la carrera!!!
Santa paciència, nur!!!

nur ha dit...

doommaster: doncs sí, igual, igual, cap canvi :(

spock: ui, ja et dic jo que ve una mala època per anar a totes les destinacions cap al nord de barcelona que surtin pel túnel del clot i, si no, ja m'ho diràs :)

Laprí: però segur que allà és excepcional i aquí hem arribat al punt d'aborregar-nos i considerar normal una cosa que ens hauria d'encendre la sang!

david: quina sort la teva perquè una carrera té una durada limitada. Ara que em sembla que sí que l'has tornat a agafar, eh? Que un dia ens vam creuar a Montgat (o era Montgat Nord?) :-P

Gatot_X ha dit...

encara hi ha qui es creu les veus aquestes gravades?
:D

petons i llepades megafòniques!

nur ha dit...

Gatot_X: doncs sembla que sí i em nego a riure de tota la pobra gent que es va quedar esperant el tren aquell dia a l'Arc de Triomf!