diumenge, 30 de novembre del 2008

Fe-mi-ni-ci-di

Mujer contra mujer EseLoko
CC BY-NC 2.0

Aclariment previ
: escric la parauleta en qüestió separant les síl·labes perquè no vull que aquest post passi a engrossir la freqüència d'ús d'un mot (ara mateix 8.790 resultats a Google, inclosa la Viquipèdia) que m'exaspera, però que em serveix de motiu per expressar algunes idees.

Fa uns dies llegia al Facebook que un conegut polític català viatjava a Mèxic per estudiar el tema dels fe-mi-ni-ci-dis que s'hi han produït darrerament. Em vaig quedar perplexa davant la pantalla preguntant-me durant cinc segons l'origen de la paraula quan, de sobte, recordo un mot semblant (homicidi) i penso en el corrent irracionalment feminista, falsament progressista i innecessàriament protector de totes les femelles d'aquest món (el suposadament civilitzat, és clar).

No entraré a fer una valoració filològica del terme sobre la possible errònia derivació del mot (que, possiblement, hauria de ser ginecidi) ni la qüestió legal: si realment s'ha de considerar un homicidi o un assassinat, ja que hauríem d'analitzar les circumstàncies del fet luctuós.

M'irrita l'aparició del terme, però encara m'irrita més sentir-lo un altre cop al cap d'uns dies en un reportatge a TV3, la nostra, a propòsit d'uns altres assassinats/homicidis de dones que s'han produït darrerament a Guatemala.

I la taca d'oli ja ha començat: que aparegui als diaris o ho sentim en una conversa al bar és qüestió de dies. Així de ràpid s'expandeixen les bestieses. (A posteriori descobreixo que el terme fa temps que s'està forjant, tot i que les persones properes a qui he comentat aquesta descoberta no l'han sentit mai: i no es tracta de persones poc llegides precisament).

No m'agraden els organismes que es dediquen a la protegir aquelles persones que no sé per què necessitem una especial protecció per assolir la igualtat "de gènere". Aquesta igualtat de què tant s'omplen la boca els polítics i les polítiques ha d'arribar per altres vies diferents dels instituts de dones, les bases de dades de dones expertes (argh! Sort que no sóc experta en res!) o l'ús indiscriminat de pocasoltades com la que ara comento. I no enllaçaré des d'aquí als màxims exponents d'aquests organismes que detesto les sigles dels quals són ICD i MI (m'hi nego!).

Per sort, moltes amigues estan fartes, com jo, d'aquest fals discurs progre d'igualtat, paritat de gènere, les dobles formes lingüístiques on sempre podem trobar despistades, de l'oblit que el plural masculí inclou els dos gèneres i això no és discriminació sinó economia del llenguatge. Estem fartes de la protecció del sexe dèbil sense (no ens equivoquéssim!) utilitzar el terme, òbviament. Com si ens calgués una ajuda extra respecte de la resta de persones humanes!

D'ara en endavant, digueu-me, si us plau, en record d'aquell programa (quin gran programa!) del Miquel Calzada, persona humana. O nur, si us va millor :)

13 comentaris:

Spock ha dit...

Estic escrivint aquest comentari dret, per tal de subscriure paraula per laraula, el que expresses aquí. Tanta hipocresia, tanta paraula cursi per no dir les coses com s'han de dir, aquest invent de paraulotes (no em negareu que aquesta no sigui realment envitricollada), comença a fer fàstic. en comptes de fets, som políticament correctes, sostenibles i bioderadables... i anar fent, que les paraules no costen res, i els fets sí.

Per sort, aquest mot, que no pronuncio per allò de les entrades de Google, no crec que trionfi: és massa llarga perquè es faci popular!

Una abraçada sense embuts!

Striper ha dit...

en volem instalar tyant en lo correcte, que la majoria de la vegades s'obliden de la realitat o el que es pitjor la desconeixen.

Ferran Porta ha dit...

Benvolguda persona humana Nur,
com saps, la meva opinió respecte al tema que comentes no pot ser més coincident amb la teva. Em sembla que donar vacances als chachi-bio-igualitaris que cogovernen la capital i el país és, de debò, imprescindible.
Quant/quanta cretí/cretina "sueltu"/"suelta", senyor/senyora!

nur ha dit...

Benvolguts benvolguts, Santi, Striper i Ferran

M'alegra que tots tres, sota el risc de ser acusats de mascles masclistes, us pronuncieu en el mateix sentit que jo. Si els/les feministes progres us ataquen, tranquils, jo, la persona humana nur, us defensaré :)

dErsu_ ha dit...

Jo, si se'm permet, aniré més enllà en la incorrecció i diré que d'una dona (en tant que dona) només m'interessa el seu cos, ja sigui com a font de plaer físic o de contemplació estètica. Per la resta, només alguna persona humana, independentment del que tingui, o deixi de tenir, entre les cames.

Sara Maria ha dit...

Ja saps que estic completament d'acord amb tot el que dius!! Sols ho poso per què consti.

DooMMasteR ha dit...

La millor manera de que tots siguem iguals és vivint igual! Homes, dones, homosexuals...

Una abraçada Nur!

Anònim ha dit...

Molt bo el monòleg d'en Quim Monzó. No era la meva època però sembla que el programa Persones Humanes era un gran programa.

David JB ha dit...

No s'ha de ser tan tiquismiquis... o tiquismiques. És necessari diferenciar avui dia entre la gent i la genta, perquè sinó ens i ans fem un i una embolic/a. Oi/a Nur? :P

nur ha dit...

Senyor dERsu_: tot i que comprenc la vostra incorrecció, potser al final m'expulsen de tots els clubs de dones (i fins i tot de l'administració!). En realitat, jo penso el mateix (dels homes, clar)! Se us saluda :)

Sara Maria: doncs si canvies de lloc de treball, calça't! Ja en parlarem :)

DooMMasteR: fins i tot m'atreviria a dir negres, blancs, socialistes, convergents... Una abraçada, nen :)

Victor Xaubet: definitivament, em sembla que ha estat el millor programa de la Teletres, que deia la meva àvia :)

Laprí: ui, jo no sóc gens tiquismiquis. Si a mi em deixessin... jo simplificaria les coses d'una manera. Però tu em sembla que hauràs d'estudiar tot aquesta tonteria del llenguatge sense discriminació de "gènere" (que diuen ells/elles) :P

Núr ha dit...

No havia sentit mai aquest terme i em sembla una animanalada. D'altra banda, fa uns quants dies vaig sentir una cosa semblant pel que feia a la llei de violència contra les dones que jo no havia tingut en compte: aquesta llei només preveu el fet que un home maltracti físicament una dona; no preveu el cas que una dona maltracti un home, ni tampoc que un home maltracti un home, ni que una dona maltracti una dona. Quan es fan les coses ja es podrien pensar una mica millor abans de fer-les, no?

David Caimel Rosell ha dit...

La veritat, no entenc l'ús d'aquesta paraula. Em sembla una coartada per la gent que vol ser més igualitari, però que aconsegueix l'efecte contrari. Si el que es vol és minimitzar les diferències, el que es necessita és dividir menys.

nur ha dit...

Núr: això de la llei que comentes, em sembla que finalment es van veure obligats/ades a introduir una esmena a la llei perquè cal protegir el més dèbil que sovint és una dona, però de vegades és un home. Si no m'equivoco, finalment, ho van canviar.

David: si es volen reduir o eliminar les diferències (bé, més que les diferències, la discriminació), la millor cosa és no fer-ho notar constantment i sobretot no inventar paraules absurdes!