diumenge, 14 de desembre del 2008

Exorcismes

Com si d'un exorcisme es tractés, m'envaeix una passió d'ordre, trenco papers de fa anys: buido un armari massa ple de coses i sobretot de papers (apunts d'una carrera que vaig començar fa 10 anys i vaig abandonar fa cinc, la meva primera nòmina, el primer rebut de la hipoteca, declaracions de la renda des de l'any 95...)

Trencar papers no ha d'implicar necessàriament que tanquem una etapa, fer canvis a la casa tampoc no ho ha de comportar necessàriament, però alguna cosa que surt de dins i unes quantes circumstàncies que m'envolten em fan convéncer-me que, efectivament, és així. Us passa el mateix quan feu endreça d'armaris?

No lluitaré contra els nous temps, com no lluito contra els canvis: sovint són bons i cal que l'aire nou entri per la finestra. Per cert, tots els papers feien olor de tabac: ara que fa més de dos anys que no fumo ho he percebut intensament. M'ha semblat curiós notar l'olor del tabac als papers, factures, rebuts...

El nou temps m'omple ara mateix d'energia, com una bona tassa de cafè.

No vull deixar de recomanar-vos que passegeu per Tiana un dia feiner. Quin plaer! Tiana, municipi del Maresme, està entre Serralada Litoral, des del turó d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest i cap a la costa trobem Montgat.


7 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades guardem coses i paper que ja ni son ni de una etapa, que volguem recordar. Bonica Tiana.

Ferran Porta ha dit...

M'ha encantat aquest escrit, Núria, perquè penso que a la vida hi ha etapes, i que de tant en tant (la freqüència és cosa del que senti cadascú) és bò deixar-se portar pel que sentim i buidar armaris, llençar papers o canviar mobles de lloc, per dir alguna cosa.

Possiblement siguis en una nova etapa, i "l'exorcisme" de la neteja n'és només una conseqüència.

Sara Maria ha dit...

Tens tota la raó, és com fer un exorcisme... Curiós això de l'olor de tabac dels papers.
Tiana, Teià... Aquestes poblacions del Maresme, tant properes a Barcelona, són un encant.

David Caimel Rosell ha dit...

Els canvis sempre son necessaris i venen a nosaltres tots sols.
Tiana, desconeguda per mi, apuntada queda.

nur ha dit...

Striper: home, jo vull recordar totes les etapes, el que no vull és acumular papers i records sense sentit a casa. Sí que és bonic Tiana, sí :)

Ferran: Gràcies. Sí, segurament fa temps que l'he iniciada. De vegades, quan redecores és precisament perquè els canvis ja han començat.

Sara Maria: estic tan contenta de viure al Maresme. És tota una sort passejar-se per aquí sense haver de fer grans excursions :)

David: bé, hi ha canvis que venen sols i altres que venen acompanyats de la nostra voluntat. Si no moguéssim peça, segurament no passarien i, si no, que t'ho preguntin a tu :)

DooMMasteR ha dit...

Trencar papers vells és una mica com fer net :-)
M'apunto aquest passeig per Tiana... No sabia que era tan maca!

Núr ha dit...

Això de fer neteja i llançar totes aquelles coses que no faig servir... Ma mare sempre em diu que guardo massa coses i potser té raó... Cal que guardi les nòmines de la feina en què vaig treballar als 17?? Els apunts de la carrera, potser també els hauria de llançar... o almenys els de l'institut!!! hahaha

Ostres, i això que dius de la pudor de tabac... déu ni do!! :S