Sí, deu ser amor de tieta, però que el meu nebot dibuixi com el seu pare i no pas com jo és tot un consol :)
Ara sembla que s'hi ha aficionat i no para la seva producció pictòrica i escriptora.
El papa i la mama
Autoretrat
La meva caseta nova
Ai, l'enyoro! Snif
18 comentaris:
Jo també soc tieta, i per triplicat!! Fins i tot l'altre dia vaig penjar un relat al meu bloc de la segona neboda, la del mig... Són un encant!! M'encanta tenir nebots!!
Molt bonic , jo no soc tiet Snif.
Salutacions des d'Ocata
Realment dibuixa millor que jo a la seva edat (i a la meva, per què enganyar-nos). Això no m'ha sorprès. Lo de la 'meva caseta nova' sí que m'ha sorprès. Has comprat una nova casa amb cavall i tot i t'hi has mudat?
sara maria: és un dels plaers inesperats més grans de la meva vida i ho dic de debó. Poc em pensava jo que em pogués estimar tant aquella coseta petitona abans de néixer :)
striper: doncs sí... és un luxe ser tieta (tot són avantatges) :)
gregorio luri: salutacions des d'Ocata també. Us he llegit en un llibre que em va regalar el senyor alcalde fa molts i molt anys :)
quim: exageres, però, vaja, jo també penso que no li faltarà gaire per passar-me en l'habilitat pictòrica (per sort). I, no, qui s'ha comprat una caseta nova (sense cavalls) són els papes d'en vic; jo continuo al mateix lloc de sempre :)
Què "munic" és ser tiet! Què me'n dieu, dels retrobaments amb els nebots, quan aquests et salten al coll i t'abracen com si fossis el seu Winnie de Pooh?? (o com s'escrigui, que no ho sé :-)
Küssen, tieta!
És que els patufos, per poc que t'hi acostis, donen una alegria i una energia vital increïble!
Una abraçada dibuixada
És maco tenir el dibuix d'un nen a prop. Inspira tendresa. Jo en tinc un a la paret de la meva cambra fet per la filla de la meva cosina.
Per cert, quan el nebodet faci un dibuix de la tieta (és a dir, de tú mateixa), escanèja'l i penja'l al bloc també. :p
ferran: Ai, no, el meu nebot és molt esquerp (res d'abraçades ni petons), però les seves rialles sinceres quan em veu... no tenen preu! :) Küssen, tiet Ferran :*
Spock: hala, has posat la foto "seductora" per tot arreu, eh? :) Tu també tens una patufa que val un imperi, que és guapa perquè sí :)
xavi: ho faré, t'ho prometo. Dibuix de la tieta nuri, dibuix al bloc :)
Jo estic esperant....no tinc germans....ho tinc magre! En tot cas, està fet tot un artista :) Jo, quan era petit, també dibuixava una caseta com aquella...i ja em veus ara, en un pis i hipotecat!!! :P
Què maco!!
Jo el meu nebot el tinc massa lluny com per veure'l cada dos per tres, però és genial quan puc estar alguna vegada amb ell. L'altre dia li vaig felicitar, que va complir 3 anys.
Que vagi bé Nur
david: bé, no tens germans, però un nebot o pseudonebot no necessàriament ha de ser fill del teu germà i, si no, ja m'ho diràs en uns anys :)
I també m'explicaràs en uns anys si no tens aquella caseta que dibuixaves. Jo estic segura que sí :)
David/laprí: sí que és genial. Ostres, ja ha fet 3 anys! Al·lucino com no te n'adones i ja han passat 3 anys (o 4 que té el meu nebot) .)
Que mono! I Ja dibuixa millor que jo! :D
Jo tampoc tinc nebots, i crec que trigaré a tenir...
Ai, DooMMasteR, i molt millor que jo! Que en ma vida no he sabut dibuixar i una de les poques coses que he suspès al llarg dels meus estudis és precisament Dibuix! :)
Nur, em vas inspirar i l'altre dia vaig penjar un relat de la meva neboda al bloc.
http://unracodelmon.blogspot.com/2008/10/un-relat-de-la-meva-neboda.html
Mmmmm... Els nebots!
Quins dibuixos!
sara maria: ja l'he llegit i comentat :)
tondo rotondo: gràcies i benvingut :) Ara també tinc un cotxe de color lila, amb carretera inclosa, on s'hi pot llegir "nur" (que em va costar que ho escrivís!) :)
Que buniket!! :)
Publica un comentari a l'entrada