divendres, 9 de maig del 2008

Viatge a l'AVE 03192: vola AVE! (1/2)

Al mòdic preu de 162 euros, vaig aconseguir fa uns dies un bitllet per estrenar l'AVE anant a Madrid i tornant-ne. Com que em feia il·lusió i l'estada em surt barata, vaig decidir adquirir-lo.

La primera cita: 8 de maig a les 19 hores a Barcelona Sants. El tren té prevista la seva arribada a Puerta de Atocha les 21,57 hores; és a dir que el trajecte dura 2 hores i 57 minuts.

Després de veure com transcorre la cua de gent que espera a accedir a la via on hi ha el nostre AVE 03192, seure al vagó 5, al meu seient 13A, el tren surt puntualment a les 19 hores. Al túnel el tren va lent, molt lent. La megafonia anuncia la pel·lícula que ens ensenyaran, però només se senten les veus de gent que conversa per mòbil. L'hostessa, que llegeix en un pèssim anglès i un pitjor català, ens informa que la cafeteria és al vagó del costat, el número 4.

El túnel és llarg i el tren va guanyant velocitat. Quan sortim del túnel, ja som a l'Hospitalet de Llobregat, just davant de l'hotel Hesperia Tower, aquell hotel tan modern.
Se sent cridar un senyor que, amb accent castís, diu: Ya vuelvo para el foro (es va perdre el passadís i la derrota del Barça per fer negocis amb catalans).

Corre, corre, cada vegada més ràpid. Vola AVE!

Un altre túnel: passem pel costat de l'estació del Prat de Llobregat. Sortim del túnel a la vora de Cornellà i passem per sobre del riu Llobregat. Encara es veuen, de lluny, el Tibidabo i la torre de Collserola. Avancem paral·lels al riu Llobregat. Cada cop més ràpid, més veloç.

Un altre túnel i tot són vinyes: Vilafranca del Penedès. Recordo que el darrer cop que vaig anar a Madrid en Altaria aquest trajecte era interminable. Fins que el tren no arribava al Camp de Tarragona, havia passat una eternitat. En realitat, la meitat de temps del recorregut la dedicava a anar des de l'estació de Barcelona Sants fins al Camp de Tarragona. Travessem molts, moltíssims túnels: ningú no m'havia dit que n'hi ha tants. Túnel, vinyes, túnel, vinyes...

19.30 Passem de llarg per l'estació de Camp de Tarragona i el tren sembla que accelera encara més. Ens endinsem a les muntanyes i un altre cop una multitud de túnels un darrere l'altre, amb petites pauses.

Grans extensions d'herba que sorprenen: potser aquí plou més que al Maresme! El tren alenteix la seva marxa o potser és que ja m'he acostumat al ritme incansable i ara la velocitat em sembla poca. Em sembla que ens acostem a Lleida, però ara torna a córrer més que abans. Enfila, tira, tira, tot el tren es mou i fa bandades. Els conductors hauran d'aprendre a conduir més suaument (o no): a mi ja m'agrada així.

19.45 Passem per Lleida sense aturar-nos-hi. Es veu La Seu, de lluny, però el tren continua el seu trajecte: endavant, endavant. Sorprén veure, després de la ciutat, tanta herba en aquests moments d'escassetat d'aigua: grans extensions verdes on no es veu el final. Només alguns petits arbres adornen el paisatge.

19.55 Ja es divisen els Monegros. Sempre m'ha semblat un paisatge inhòspit, però curiós. Des de fa uns anys, em recorda sempre la pel·lícula de Bigas Luna Jamón, jamón (espectacular Javier Bardem!).


Terra seca, absència d'herbes ni de qualsevol cosa d'origen vegetal: només rocs i pedres. O herbotes resseques, mig moribundes. Segurament que aquí tampoc no plou gaire.

20.15 La megafonia, amb uns sorollets estranys, anuncia que ens acostem a Saragossa. De lluny, el Pilar. De lluny, tota la ciutat. I, sí, ja som a Saragossa. Una hora i quart des de Barcelona. Un altre llarg túnel ens condueix a l'estació de Za-ra-go-za!



NOTA: Post inusualment llarg i que he decidit fraccionar en dues publicacions

4 comentaris:

Striper ha dit...

Ostre bon viatge,una mica carillo.

David JB ha dit...

Ja veus, si és car, però i el que mola, jeje. Bé, a mi em surt més barat, però perquè vaig buscar la tarifa web, sinó ni boig. Hi ha molts túnels, sí, es nota que per on passa hi ha moltes muntanyes, la serralada litoral, la prelitoral, després arribant a les terres de Lleida i els Monegros, doncs no sé si hi haurà algun túnel, però bastants menys, després de Saragossa sí n'hi ha, sobre tot després de Calatayud i fins arribar a Guadalajara, on ja n'hi ha menys... però potser m'estic avançant i això ho expliques a la segona part que encara no he llegit. Vaig a llegir-la doncs.

David Caimel Rosell ha dit...

Just acabar de llegir la primera part, ja tinc ganes de començar a llegir la segona :P

nur ha dit...

striper: doncs sí, això de la tarifa web està reservat per a gent que pugui viatjar en qualsevol moment i que tingui molt temps per buscar-les!

laprí: sí que va molar, molt i molt! i tens raó en això dels túnels, un cop que comença la plana... s'acaben els túnels :)

david: au, doncs, a llegir la segona :P