divendres, 21 de març del 2008

Dia Mundial de la Poesia

Llegeixo al bloc de la Núria Aupí que avui és el Dia Mundial de la Poesia. L’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes i el Centre Unesco de Catalunya van convocar per primera vegada actes de celebració oficial de la data. El poeta valencià Josep Piera ha cedit el seu poema inèdit “La poesia” expressament per a aquesta acció: el poema es pot consultar en diverses llengües (ara som multilingües, visca!) al web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Personalment, per celebrar el Dia de la Poesia he triat un haikú de Joan-Salvat Papasseit del Poema de la rosa als llavis que en certa manera va marcar part de la meva vida i que encara duc gravada al cap.



Com explicava fa uns dies amb La plaça del diamant, també al Poema de la rosa als llavis —lectura obligatòria de COU per a la selectivitat de lletres pures que vaig fer— hi tinc un paperet que fa de marca des de fa anys amb un contingut històric.

Botons de foc és un haikú on s'estableix una contraposició entre els homes i els déus que representen allò que l'home aspira a ser en realitat, és una escena que condensa en un instant una gran càrrega significativa. L'amor es presenta com una fiblada i ens provoca una sensació dolorosa i també com un sentiment inassolible per als homes, exclusiu dels déus.

Més informació sobre el Botons de foc a la tesi doctoral de Jordi Mas López "Els haikús de Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit" (vegeu pàgina 146 en endavant).

14 comentaris:

quim ha dit...

No sabia que avui fós el Dia Mundial de la Poesia. És curiós, aquest en Josep Piera em sona de la trobada de joves poetes catalans a Elx fa, fa... coi, més de vint anys? Mare meva.

Interessant la tesi doctoral de la qual me'n vas parlar a l'estiu. Recordo també els haikus memorables del Converses del Tren que van aparèixer als pocs dies de néixer el bloc (que, per cert, està actualitzat), el dia 30 de març de fa dos anys. Com les teves notes de contingut històric, allà estan els haikus com testimoni de dies de riure i roses, i dies feliços. No són gran cosa però pel que signifiquen, són la meva contribució al Dia Mundial de la Poesia.

Striper ha dit...

Visca la poesia, es que una cultura sense poesia es una cultura trista.

quim ha dit...

striper: crec q una cultura sense poesia ja no arriba ni a cultura.

nur ha dit...

quim: doncs jo tampoc sabia que hi hagués un Dia Mundial de la Poesia (tot i que no em sorprén gens). Aviat hi haurà un dia del lingüista computacional, l'historiador vuit-centista o de l'enginyer agrònom: o potser ja existeixen?

Macos, molt macos els haikus memorables del Converses. No sé si ens van donar cap premi els senyors de la Renfe.

striper: tal com diu el quim, la poesia és fonamental com a peça de la cultura. Potser és per això que encara hi ha cultura catalana (en vies d'extinció, però)?

Xavi ha dit...

No recordo on vaig llegir que hi ha dia mundial d'aquelles coses que no van bé, tenen difícil supervivència o estan maltractades. Els organismes internacionals dediquen dia mundial a la pau, a l'aigua, a la dona...
No hi ha per exemple, dia mundial del sistema bancari, ni tampoc de la guerra.

Que hi hagi un dia mundial de la poesia... doncs sí, fa falta

quim ha dit...

Per la part que em toca, no sé si hi ha dia del Lingüista Computacional. Si fós informàtic, com hi ha algú que s'entesta a dir quan li pregunten a què es dedica, per no haver d'estar molta estona explicant què coi és això- diria que el meu dia es Santa Tecla. Però com que encara no tenim una categoria professional definida, i com que hem de treballar amb gent de lletres pures, jo diria que és el dia de la Santa Paciència :D

Ferran Porta ha dit...

Potser sóc gago, però a mi la poesia només m'agrada escoltar-la, si algú altre me la llegeix. La disfruto "sentint-la" i no la sento si la llegeixo jo mateix.

Sí, digueu-me gago però és així.

David Caimel Rosell ha dit...

Poc he disfrutat d'aquest art, però mai és tard si la dita és bona.
Amb tants dies com tenim, ben utilitzat està un sent el dia de la poesia.

nur ha dit...

xavi: bé, jo tinc els meus dubtes que serveixi d'alguna cosa. Trobo que quan abuses d'una cosa també acaba perdent l'interès i comença a haver-hi massa Dies de alguna cosa.

quim: au, va, no facis el ploricó, que la gent de lletres pures som bona gent (inclós tu, eh?) :P

ferran: a mi m'encanta llegir poesia. Com que sóc vergonyosa, crec que pràcticament no he interpretat mai davant de ningú, però sí que ho faig a soles, quan ningú m'escolta. Quan no se'm nota l'accent barceloní, fins i tot en gaudeixo :)

dav: doncs potser sí que calia, però em temo que no se'n fa prou difusió. O és que algú de vosaltres sabia això del Dia Mundial de la Poesia? Aleshores, de què ha servit?

Unknown ha dit...

Jo també vaig haver de llegir el Poema de la Rosa als llavis, de Papasseit, per a la Selectivitat!

David JB ha dit...

Un poema:

No l'entendria la meva vida sense el rodalies...


Vale, en té poc de poema, però fa un temps ho vaig pensar i com que la frase dita així ràpid queda bé, doncs dic que és un poema i queda, doncs més poètic, jeje

nur ha dit...

núria: va ser una bonica lectura, sobretot quan tens 18 anys, oi? :)

Laprí: maca la poesia, eh? :P Però, vaja, sí que és una sentència que et defineix :)

Борис Савинков ha dit...

Me'n assabento tard. El dia 21 estava fora del país, però si era el dia mundial me'n podia haver assabentat. No vaig adonar-me de cap mena de publicitat ni menció especial enlloc.

nur ha dit...

Jaume: sí, ja he llegit al teu bloc allò del xup xup (o dels xupaxups) :)

I, és cert, la veritat és que se'n deu haver fet poca o nul·la difusió del Dia Mundial de la Poesia. Tanta llauna que donen amb altres dies que no s'ho valen!