Sí, senyor, ho tenim clar: el Joan Ridao no és el Brad Pitt ni el Georges Clooney. Ni s'hi sembla ni li fa falta... però malgastar els diners que deu haver costat aquest anunci que veiem a la televisió cada dos per tres en un cartell amb lletres immòbils, que no canvien, sense veure aparèixer el candidat republicà ni canviar el missatge ni res de res, té nassos la cosa. Finalment, en Joan apareix sis segons (ho he comptat!)
Si entrem en el missatge la cosa encara empitjora: falta mig minut menys per arribar a la independència. Mig minut de quant? Sis anys (la del 2014 que deien)? Deu anys? Quinze anys? Un segle?
Addenda
És més: què heu fet per aconseguir allò que esperem que arribi d'aquí a mig minut menys? I especialment què heu fet aquests darrers temps mentre governeu? Algun lleuger moviment o alguna insinuació més aviat cap a altres terres veïnes? Ah, sí, que l'AVE ja surt de Barcelona!
Sense més comentaris!
11 comentaris:
Això em sona a allò de la sèrie Misión Imposible. Este mensaje se autodestruirá en 20 segundos. La veritat, no sé si al creatiu de campanya li faria gràcia saber que el seu missatge m'evoca precisament això: 'misión imposible' :D
Almenys l'elaboració de l'anunci els haurà sortit bé de preu, si més no.
Aixo potser entra dintre de l'utopia pero avegades es fan realitat.
Doncs mira que m'has tret la idea, quan vaig veure l'anunci em va semblar penós, fastígós, una autèntica enganyifa, com si fòssin ara els grans salvadors de Catalunya, es que els debem alguna cosa?????
No ho posaré al meu blog, te m'has avançat, però m'agrada veure que hi ha més gent que opina com jo.
No se si oportunistes seria la paraula, però segur, en seria una d'elles.
Nur, la política, la que mai vetllarà pel poble.
En tot cas, bon cap de setmana :)
Coses del màrqueting: se'n parla, en parlem, el recordem, el comentem...
I avui dia és el que importa: ser-hi, ser comentat, criticat, encara que sigui negativament.
Algú recorda com és l'espot de Convergència? O el d'Iniciativa?
I una altra cosa encara: algú sap quines modificacions s'han produït perquè es puguin emetre aquests anuncis en qualsevol moment del dia i sense aquell advertiment que eren espais gratuïts de propaganda electoral?
Tot plegat, el que em fa més ràbia és que algú s'apropiï del terme independència quan darrerament no ha fet res perquè ens hi sentim més a la vora (ni tan sols mig minut).
No penso perdre l'esperança que Catalunya acabi sent un estat de la UE, com abans millor, per una més propera i millor gestió dels recursos, que reverteixi en un millor servei pels ciutadans.
Ah, me n'oblidava: l'anunci, que no havia vist per raons òbvies, no m'agrada.
Potser perquè aquests anuncis no són gratuïts, sinó que el paguen els propis partits que, ben pensat, torna a ser el mateix, doncs bé es financien amb fons públics. Podria ser, fins i tot, graciós: un partit que es financia amb fons públics paga un anunci a una televisió pública. Al final només és anar movent els diners, d'aquí cap allà i d'allà cap aquí. Llàstima que, potser, amb cada bugada es perd un llençol.
Ferran: no, home, no. Ja diuen que l'esperança és l'ultima cosa que es perd, però en aquesta qüestió... cada dia costa més mantenir-la viva, eh?
dErsu_: teniu tota la raó, però potser el cercle econòmic ja és això (que el diner volti com més millor, tot i que sempre vagi a parar a les mateixes mans, hay que joderse!)
Jo, a llençar els diners, hi afegiria de tots. Llençar els diners de tots. De tots és sabu però, recordar-ho no està de més. Més, quan s'està fent la campanya que s'està fent.
Jus era el darrer comentari amb en Dersu. Hay que joderse
xavi: sí, sí, és clar que són tots, però a banda que hi ha partits que ja m'està bé que fotin el ridícul, em sembla especialment curiosa la manera de llençar els diners d'ERC en aquesta nefasta publicitat.
dav: bon cap de setmana que ja s'acaba també per a tu (una mica tard) :(
Publica un comentari a l'entrada