dijous, 27 de desembre del 2007

Redescobrint la ciutat sobtadament

De sobte, descobreixo que no em cal anar a Madrid, a Berlín, ni tan sols a Girona per descobrir una ciutat, per descobrir la meva ciutat: Barcelona. Feia mesos que volia anar a retratar la torre Agbar i
recórrer caminant tota la costa des del meu poblet del Maresme fins arribar a la torre.

Xemeneies   de Sant Adrià de BesòsTrambesòs











Finalment, no he fet el recorregut sencer: m’he saltat un parell de pobles en tren. He baixat a Sant Adrià i seguint la ruta del Trambesòs he arribat just a sota de la torre Agbar. El trajecte de Sant Adrià fins arribar a tocar de la plaça de les Glòries ha estat ple de descobriments.

Desembocadura del riu BesòsVeure a la desembocadura del Besòs gent pescant és un fet que mai no m’hauria imaginat, però així ha estat. Potser és perquè avui és un dia mig festiu, però hi havia força gent amb la canyeta i no sé què hi deuen pescar que no sigui un refredat.


La MinaLa renovació de la Mina és aquells temes de què havia sentit a parlar, però que, vés per on, no m’acabava de creure. Em semblava que era una més d’aquelles promeses polítiques. Al costat dels edificis antics i de tota la vida, d’aquells que veig cada dia quan passo en tren cap a la feina (quan en torno ja és fosc), hi ha un munt de carrers, bancs, semàfors i edificis relluents encara sense estrenar.





La MinaLa Mina i els voltants s’estan urbanitzant, han caigut alguns edificis antics i, amb gran rapidesa, se n’estan fent molts de nous. Més endavant, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’edificis i molts hotels nous, que potser ja no ho són tant, però que jo he descobert avui.



I és allà mateix on m’he adonat que desconeixia completament aquesta part de la meva oblidada ciutat, tot i que de dilluns a divendres passo més temps a Barcelona que no en el meu poblet i tot i que sovint vaig a un cinema multisales que hi ha a la vora d’aquesta zona en què fan pel·lícules en versió original subtitulada (el nom del qual, evidentment, no diré).

M’he sorprès pensant que aviat farà tretze anys que ja no visc a la gran ciutat, però, de vegades, com avui, em sento com si no hi hagués viscut mai, com si hagués estat maresmenca de naixença, tot i que la veritat és que no és així.

Edifici   vist des del carrer LlullContinuo recorrent el carrer Llull: tot són edificis nous on abans hi havia ple de naus industrials arreu. Penso en el meu avi Pere: si pogués veure’l ara, trobaria el seu barri tan canviat. L’avi Pere, el meu estimat avi, era del Poble Nou. En conservo tants bons records!





Després retrato la torre Agbar des de diversos punts: més a la vora, més lluny, que li toqui el sol, només ombra, tota recta, torta, amb un edifici al davant, amb una palmera que mig la tapa...

Torre   AgbarTorre   Agbar









Quan ja he fet mil fotos, decideixo agafar el tren i anar a dinar cap a casa (són quarts de sis!).

Escultura   colometes a un parc del ClotArribo a Aragó-Av. Meridiana i el meu cap s’omple de records: quantes vegades em vaig esperar que ell em passés a buscar a la parada de l’autobus, observant l’escultura de les colometes (que tant m’agrada fer amb papiroflèxia i que també simbolitzen els funcionaris), mirant la gent que pujava i baixava cap a l’estació, els cotxes que entren i surten de Barcelona per la Meridiana, passant fred i calor...

Recupero moltes imatges de la meva vida a la ciutat, acabo de fer unes quantes fotos més i concloc que hi he de tornar sovint i recuperar altres punts que potser he oblidat i que continuen sent la meva ciutat, Barcelona.

Capvespre   a Barcelona vist des del Maresme

Ara, però, ja torno a ser a casa on em sento la mar de bé.



12 comentaris:

dErsu_ ha dit...

I quina és la Barcelona que conèixes?

Anònim ha dit...

Molt bonic el teu post. M'alegro que aquest recorregut sentimental t'hagi fet sentir tan bé i que hagis recuperat uns records entranyables. Com que el meu metge de l'estómac em va dir que caminés, igual després de dinar també descobreixo aquest paisatge que m'és molt proper perquè hi treballo per aquesta zona.

Per cert, com que avui m'ha tocat treballar (i també demà) però ningú m'esperava, he anat caminant per la Rbla del Poble Nou fins l'orxateria El Tio Txe (sí, a prendre una orxata per aquest temps. És boníssima) Un passeig per la Rbla del Poble Nou fins al mar és una cosa també altament recomenable. Sobretot un dia com avui (i com demà) amb el solet.

q

nur ha dit...

dersu_: doncs la Barcelona del centre, l'Eixample. De fet, és on havia viscut tota la vida.

q: doncs ja ho saps, agafa el tren a Sant Adrià. És una estoneta, però pots descobrir un munt de coses interessants.

M'apunto això de la Rambla del Poble Nou: ja me n'has parlat molts cops i encara no hi he anat!

Ferran Porta ha dit...

Nur, això que has fet deu ser tota una experiència, que per cert tinc pendent des de fa anys! Sembla mentida com, sovint, la ciutat que ens ha vist néixer, (i) on hem viscut durant anys i panys, amaga llocs que ens són desconeguts. I també d'altres que, com tan bé expliques, el que amaguen són records d'altres temps.
Bonic post... i bonic any nou! :-)

nur ha dit...

Ferran: gràcies :)

I, com en q, ja saps què et toca: només es tracta de disposar de tres o quatre hores lliures de tant en tant. La ciutat, però, s'ha fet tan gran que és impossible abastar-la i conéixer-la bé tota.

Ara som en aquella època que tothom mira enrere i valora l'any i, de passada, furga més enrere encara i observa l'evolució. Retrobar-me amb Barcelona m'ha fet pensar-hi encara més.

David Caimel Rosell ha dit...

Per mi no és un redescobriment, sinò que seria un complet descobriment. La meva història amb la capital catalana no passa de diverses visites puntuals i viatges amb tren per anar a estudiar.

Tot i que no dubto que, algun dia, la començaré a descobrir en profunditat.

nur ha dit...

Dav: doncs tu t'ho perds. Barcelona és una ciutat amb molts racons bonics, molts paisatges per observar, molta gent per mirar...

Sovint l'olor i el soroll no són gaire agradables, però són els inconvenients que té una gran ciutat. Hi ha, però, barris, on no diries que ets a Barcelona, podries ser perfectament al Maresme o al Vallès.

Anònim ha dit...

nur; un altre dia que vulguis anar per aquesta zona, em fas un toque i anem per la Rbla del Poble Nou. Tinc ganes de prendre una orxata i podem entrar en calor al Casinet. Tot molt Cor de la Ciutat. Ja veuràs.

q

Anònim ha dit...

quan em vas dir les ocelletes no vaig pillar res... ara!

curiós, al juliol vaig fer pràcticament la mateixa ruta a peu amb dos col.legues, però a la inversa: de la plaça de les Glòries al port de Badalona i després enfilar-nos fins el turó de caritg i sistrells... després encara vam desfer el camí a peu fins la tèrmica de sant adrià...

acabo de mirar l'arxiu i vaig salvar més de 150 imatges!! algunes han sortides publicades a l'anuari d'enguany -encara no està al web-... al flicker només n'he penjat 2 o 3 de st.adrià...

crec q és el darrer cop q m'ho he passat bé, l'excursió va estar plena d'anècdotes i aventures... una de les mes divertides va ser quan ens vam colar a can ricart i els sekurates amb els seus gossos ens van retenir 1/2 hora o 3/4 amb frasses com "traemelos q los voy a escarmentar", "no les des la espalda" o "habeis tenido suerte q los perros no andaban sueltos"...

per cert, he vist en un post antic teu q demanaves per l'idioma en q canta youssou'n'dur... no és senegalés -crec q el senegalès ni tan sols existeix com idioma-, sinó WOLOF

nur ha dit...

q: orxata light? perquè després de la desmesura d'aquests dies, em temo que serà l'únic permès :P Sí, he de passejar un dia per la Rambla del Poble Nou i evocar els meus avantpassats, a més d'El cor de la ciutat :P

c'est la vie: benvingut :) M'ha fet il·lu veure't per aquí! Ja havia llegit el teu comentari sobre el wolof i te l'havia contestat fa uns dies.

He vist les teves fotos i m'ha fet gràcia la de les xemeneies, sembla un símbol que tots hem de retratar. Avisa quan hi hagi l'anuari (el publiqueu a Internet també, oi?), que ja l'aniré a mirar.

Una abraçada, c'est la vie :*

DooMMasteR ha dit...

Orxata light??? :O

Molt bona passejada, Nur :-)

Bon any!!

Anònim ha dit...

cois, havia fet un comentari llarguíssim i, no sé què devia tocar que no s'ha publicat (digue'm desastre). a hores d'ara, només em queda desitjar-te un molt molt molt feliç 2008"