divendres, 21 de desembre del 2007

I un altre Nadal

Felicitació nadalencaPerdut el contingut simbòlic original del Nadal, ens queda aquell discurs que ens intenten fer creure que el Nadal ens amara de pau i felicitat, que tot és ple de bons desitjos, de bon rotllet, que la gent es torna bona i es consciencia de la pobresa de certes parts de l'univers, i fa donacions a la Marató de TV3 o a Intermón-Oxfam i dóna joguines per a les persones mancades de recursos econòmics.

El cert és que fa uns anys que miro de conscienciar-me que l'etapa nadalenca m'ha de servir per encarar el nou any amb més serenitat, tranquil·litat, maduresa (?), i, per què no dir-ho felicitat. Fa anys que vaig decidir que encara que no faci cap àpat nadalenc a casa, he de posar-hi el pessebre i l'arbre de Nadal. Fa anys que vaig decidir d'amarar-me d'aquests bons desitjos nadalencs, veure els amics, la família, riure, mirar de fer-nos entre tots més feliços, menjar...

Avui és l'inici d'aquest període nadalenc, tot i que els llums dels carrers semblin indicar-ho des de fa gairebé un mes. Avui m'he reconciliat amb un amic amb qui feia un temps que hi havia una mica de mal rotllet i quina millor manera de començar les festes :)

Encara no ha començat el Nadal i ja estic tipa de menjars, menjarets, sopars i soparets. Encara no ha començat el Nadal i, sí, respiro aquest bon rotllet de què parlava i tinc ganes d'estar tranquil·la, serena, riallera, descansar, llegir, passejar, passar estones amb la família i els amics o fer noves coneixences agradables. Fins i tot anar de farra fins altes hores de la matinada amb l'amiga Noemí, una de les persones que més m'estimo d'aquest món.

De vegades, crec que només cal estar predisposat a gaudir dels petits bons moments. Hi havia un llibre que en parlava: El déu de les petites coses, d'Arundhati Roy (corregiu-me si m'equivoco). L'hauria de llegir.

Arbre de Nadal i pessebre


Bones festes,
companys!
!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, és ben cert tot el que dius en aquest post. Confesso que sóc una mica criatura, però a mi el Nadal sempre m'ha agradat, encara que quan acaba la marató de Festes faci un sospir (o dos) d'alleujament. M'agrada creure que alguna cosa col·lectiva es mou, encara que sigui a cop de gatzara, de consumisme, de generoses copes de cava i de milions i milions de bats lumínics. M'agrada, fins i tot, anar a veure uns Pastorets amb o sense criatures (deixeu-me recomanar-vos fervorosament els "Pastorets Superestel" del Jove teatre Regina). No puc evitar sentir tendresa per aquell infant que neix cada any en una establia mig coberta de neu, com la pinten els pessebres. És l'únic moment que la religió mostra una cara amable, sense dolor, sense culpa ni res més extraordinari que la meravella d'un naixement que pot moure la humanitat sencera... No és bonic que un nadó pugui tenir tanta força?

I sí, "el Déu de les coses petites", malgrat la immensa tristesa que respira, il·lustra perfectament el que expliques. És un dels deu o dotze millors llibres que he llegit mai!

Bones Festes a tothom!

nur ha dit...

Spock: ja ho saps que jo sóc molt més criatura que tu! I tots els excessos atipen, per això ens cansem també de tantes festes, de tant menjar, de tant consumisme i potser fins i tot de tanta família!

Parlant de llibres, ara vinc de comprar (como no!) i buscava un llibre que es diu 'Foc latent' de Lluïsa Forrellad. Me l'han recomanat insistentment, però no l'he trobat.

Anònim ha dit...

Posa una sabateta quan vinguin els Reis que diuen que són màgics.... és un llibre notable, sobretot per la primera part, però perd pistonada a mesura que avança... i tanmateix té un estil que aguanta tota l'estructura. Crec que té unes de les cent millors pàgines de la història de la literatura catalana recent.... i unes tres-centes que fan gairebé oblidar aquelles cent primeres.

Si els reis te'l porten... ja m'ho sabràs dir :)

Spock

DooMMasteR ha dit...

Bones festes!!!!!!

nur ha dit...

Spock: en prenc nota, el demanaré per Reis :)

DooMMasteR: bones festes per a tu també. Una abraçada i petonets a la teva doneta :)

gatot ha dit...

els millors desitjos, també durant aquests dies que, sembla, estem una mica més receptius.

petons i llepades amb estels nadalencs!

nur ha dit...

Gatot: els meus millors desitjos també per a tu. Tota la sort que sé que et mereixes i molts petons per a tu i els teus gatets :*

David Caimel Rosell ha dit...

El Nadal, l'esperem tot l'any i, quan hi som, sovint desitjem que passi ben ràpid, per deixar estar els dinars copiosos, per deixar de veure tanta família i per poder gaudir, encara que només sigui una mica, del nostre temps lliure amb nosaltres mateixos.

Bon Nadal i bones festes, nur :)

nur ha dit...

dav: Gràcies (una mica tard ja). Jo no espero el Nadal tot l'any: el que espero són les vacances, queu són un fotimer de dies i cundeixen més :)

I, sí, em sembla que ja estem cansadets de menjars opípars i de fer el paperet davant de segons qui. Per sort, però, la balança és positiva: la família, gaudir de coses bones quan menges (encara que cometis abusos), dormir com feia temps que no ho feies, llegir, mirar mil capítols de Doctor en Alaska...