Emoció, por, il·lusió, il·lusió, il·lusió

Il·lusió crec que és el sentiment que predomina i ha de predominar aquests dies després que aquest matí, el president Artur Mas ens ha convocat a votar el proper 9 de novembre.

Sí, per fi, estem convocats. Podem imaginar que d'aquí al 9 de novembre passaran (i passaran, està clar) moltes coses, però avui, senyors i senyores, estem il·lusionats, molt il·lusionats d'haver arribat, de moment, fins aquí.

Sí, per fi, estem convocats: volem parlar, volem ser escoltats i volem votar! No semblen peticions molt ambicioses, però, sí, ho són en aquest context actual. De moment, gaudim de la il·lusió del moment i de l'esperança en un futur que uns anys enrere veiem llunyà, molt llunyà i ara tenim a tocar.

 Sí, per fi, estem convocats!

On informar-se avui?

• Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana
• Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya
• Nou web sobre la consulta 9nconsulta2014.cat
• Guia de la consulta del 9-N (a Vilaweb)
• Vídeo informatiu de @gencat (a Dailymotion, gràcies a Vilaweb)

Publicitat institucional de la consulta del 9-N per vilawebtv

A la meva finestra (o la #ViaCatalana també a la blogosfera)

A la meva finestra llueix aquest estelada des de fa uns anys: l'estelada s'hi va quedar a viure des d'alguna sentència d'aquelles del Tribunal Constitucional que em va fer decidir a deixar-la allà tant si plou com si neva com si fa calor, patint totes les inclemències del temps.

I allà continuarà l'estelada fins que, finalment, siguem independents i ja no calgui lluir-la. Aleshores, començarem a lluitar per una altra cosa, per un nou model d'estat, per començar de zero, per una societat justa i sense abusos ni corrupteles...

L'estelada, però, ha tingut les seves absències: algun cop l'he posada a la rentadora, però sense planxar ni res ha tornat a lluir de seguida a la finestra. També va estar absent durant la Diada de l'any passat, ja que vaig decidir fer-la servir com a capa durant la multitudinària manifestació i ho explicava aquí mateix #11s2012. Aquest any, no; aquest any he decidit comprar una estelada per anar a la #ViaCatalana i deixar l'estelada de sempre a caseta, lluint on sempre ha de ser mentre no arriba el moment que desitjo. I aprofito el post per donar les gràcies a cadascuna de les persones que formeu part de l'Assemblea Nacional de Catalunya, un moviment increïble que ha aconseguit grans coses que, sense els petits esforços de totes aquestes persones, no haurien estat possibles. Gràcies a tota la gent de l'ANC i, especialment, els del meu poble: ANC masnovins!

I aquí acabo, amb l'honor de continuar la cadena amb el blog Adverbia, geoblog del català central, del company blogaire Jordi Dorca, un altre blog enllaçat per la independència.

I... visca Catalunya! Bona Diada tingueu i bona Via! :-)

Berlin més a prop: ja he votat!

Avui he votat: m'ha semblat molt estrany fer-ho amb 15 dies d'antelació, però també m'ha semblat excepcional perquè això vol dir que la I Trobada Blocaire fora de Catalunya, que es fa a Berlín, i també les eleccions del 28-N són a la cantonada. Tants mesos de parlar-ne -de tots dos temes: bé, de les eleccions bastant més- i ja hi som a tocar.


Us recordo la pàgina de Gencat on trobareu la info per votar per correu: Eleccions al Parlament de Catalunya > Vot per correu residents

En fi, jo ja he votat! Ja em sento alliberada i ja he materialitzat el deure que tenia amb el meu estimat país.

I per als qui no som contacte al Facebook, com que avui he despertat amb la descoberta d'un vídeo que trobo que dóna molt molt bon rotllo, doncs el poso també aquí (i no és un lip dub!):

El Consell Comarcal del Maresme

Ja fa més d'un any que em vaig donar d'alta per rebre puntualment les notícies i esdeveniments del que passa al Consell Comarcal del Maresme. He de rectificar perquè fa un temps que criticava que les notícies que rebia únicament parlaven d'animals i animalons adoptats, abandonats, segrestats, maltractats, lliurats, cuidats, estimats.

La majoria de missatges que he rebut al llarg d'aquest temps deien coses com "Aquesta setmana s'han adoptat tres gossos i dos gats" i poca cosa més.

Per fi, dues notícies seguides amb contingut: visca!

• Avui: A les 14.00h havia votat el 40,5% dels electors maresmencs. Una bona notícia. Jo ja hi he anat i, finalment, he exercit només al Senat allò que diem el vot útil (que no me n'hagi de penedir!).
• Fa un parell de dies: El Maresme es promociona turísticament a Berlín. Òbviament, el missatge va arribar a Berlin ràpidament, oi, Ferran? Espero que ens expliquis si la promoció va anar bé o si hi havia algú del Maresme fent la promoció o hi van enviar un d'aquests gossos i gats adoptats. Qualsevol informació ens semblarà bé als dos o tres o quatre maresmencs que freqüentem aquestes contrades :)

Donaré, doncs, una altra oportunitat al Consell Comarcal del Maresme, a veure si ara de debó m'informen de les coses que passen a casa.

Annex

Foto que m'envia el Ferran de la Fira de Turisme de Berlin on es promocionava el Maresme com a destinació turística

Acte de democràcia

Tot i que alguns dels partits que apareixen a continuació em fan por i gairebé sóc incapaç de pronunciar-ne el nom no sigui que es trenqui res, reprodueixo a continuació la llista dels partits polítics que es presenten per la circumscripció electoral de Barcelona en el que jo crec que és un acte de democràcia (cosa que qui hauria de fer no fa, ja que només té tots els sentits posats en els seus propis interessos partidistes, no cal dir-ho).

Copio (digueu-me copiota) la llista de l'amic Ferran que, tot i residir temporalment a Berlin, gràcies a això que en diuen les tecnologies de la informació i la comunicació (també dites TIC), està més ben informat que molts de nosaltres. Personalment, reconec no haver seguit cap d'aquests debats mediàtics.

Cap més valoració. Aquí està la llista:

Partits que es presenten, per la circumscripció de Barcelona, a les eleccions del 9.03
(per ordre alfabètic)

1. Alianza Nacional
2. Alternativa motor y deportes
3. Alternativa Española
4. Ciudadanos en blanco
5. Ciutadans - Partido de la ciudadania
6. Convergència i Unió
7. Democracia nacional
8. Els Verds - L'alternativa ecologista
9. Els Verds - Los Verdes
10. Escons insubmisos
11. España 2000
12. Esquerra Republicana de Catalunya
13. Falange auténtica
14. Falange española de las J.O.N.S.
15. Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
16. Izquierda republicana - Partit republicà d'esquerra
17. Lluita internacionalista
18. Partit carlí de Catalunya
19. Partit dels Socialistes de Catalunya
20. Partit família i vida
21. Partit Humanista de Catalunya
22. Partit obrer socialista internacionalista
23. Partit per Catalunya
24. Partit republicà català
25. Partido antitaurino contra el maltrato animal
26. Partido comunista del pueblo de Catalunya
27. Partido de las libertades civiles
28. Partido de los pensionistas en acción
29. Partido Popular
30. Por un mundo más justo
31. Solidaridad y autogestión internacionalista
32. Unión Progreso y Democracia

Au, doncs, que tinguem sort!

Llençar els diners

Sí, senyor, ho tenim clar: el Joan Ridao no és el Brad Pitt ni el Georges Clooney. Ni s'hi sembla ni li fa falta... però malgastar els diners que deu haver costat aquest anunci que veiem a la televisió cada dos per tres en un cartell amb lletres immòbils, que no canvien, sense veure aparèixer el candidat republicà ni canviar el missatge ni res de res, té nassos la cosa. Finalment, en Joan apareix sis segons (ho he comptat!)

Si entrem en el missatge la cosa encara empitjora: falta mig minut menys per arribar a la independència. Mig minut de quant? Sis anys (la del 2014 que deien)? Deu anys? Quinze anys? Un segle?

Addenda

És més: què heu fet per aconseguir allò que esperem que arribi d'aquí a mig minut menys? I especialment què heu fet aquests darrers temps mentre governeu? Algun lleuger moviment o alguna insinuació més aviat cap a altres terres veïnes? Ah, sí, que l'AVE ja surt de Barcelona!

Sense més comentaris!

El quinto

El quinto és una tradició molt nostrada d'algunes comarques catalanes durant l'època nadalenca. Feia anys que en sentia a parlar, però a les comarques on he viscut (Barcelonès i Maresme) no sembla que hi hagi gaire tradició de jugar al quinto, així que em calia desplaçar-me per provar de jugar-hi.

Ahir, finalment, vaig anar a Sabadell i vaig jugar durant força estona al quinto. És un joc semblant al bingo, però hi ha algunes diferències notables: en primer lloc, la persona que canta els números (anomenat lloro) no diu els números, sinó que fa acudits i bromes i diu coses com la mamellassa (el 88), els dos músics (el 55), la niña bonita (el 15), el miris com ho miris (el 69), dos aneguets (el 22) el Nadal (el 25) i així un reguitzell de números.

Els cartrons on es van posant les guixes (en el meu cas, tramusos) contenen tots els números de l'1 al 90, però no estan ordenats i apareixen distribuïts en files de cinc números que formen sis requadres de tres files. Fa quinto la primera persona que omple de guixes una fila de números (com si diguéssim, canta una línia) i fa plena la primera persona que omple un dels requadres de tres files.

Curiosament, solc tenir força mala sort en el joc (i, si ho penso bé, no hauria de queixar-me de la sort que tinc en altres coses), però ahir devia estar en ratxa: vaig fer dues plenes i un quinto! Quina vergonya, tota la sala mirant-me i jo cridant: Prou!!! El premi tot just ens va arribar per recobrar els diners invertits i pagar dues cerveses i una tònica que vam prendre, però ja ho diu la dita que l'important no és guanyar, sinó participar, no? Ahir vaig descobrir que guanyar fins i tot fa gràcia, vés per on.

Una imatge val més que mil paraules

Acompanyo aquest post de diverses imatges i, tot i això, em sembla que calen paraules: la mani no ha estat com esperava. Ensopida, massa serena, menys gent de la que m'imaginava, però força gent, sí. M'hi ha faltat sentiment, emoció, aquell nus que sovint se'm fa a la gola abans del plor emotiu.

He vist en Pujol i he pensat, coi, quin home!

Al final de la mani, la Plataforma pel dret de decidir dirigeix el trànsit i el Gerard Quintana canta vulgaritats que animen la gent (dir Fills de puta és una cosa que uneix molt, oi?). El Toni Albà, que no em cau especialment bé, està més lluït.

Faig unes birres amb els companys de mani i me'n torno a casa. I a la tornada, problemes amb el tren, com no podia ser d'una altra manera.

Presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i dissabte anem de mani

Demà dimecres, 28 de novembre, a les 19.00 hores a la sala d'actes d'Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276, principal, a Barcelona, es farà la presentació pública i presencial de la Xarxa de Bloc Sobiranistes, on explicaran els reptes i fites que es proposen per al futur i les novetats que posaran en marxa.

Dissabte, 1 de desembre, el Julio fa 7 anys (com passa el temps i com canvien les coses!), però nosaltres anirem de mani cap a Barcelona. Una mica instigada pel Ferran i una altra mica per amics més propers que em citen a les 16.55 a Plaça Catalunya:

Amb el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!", la Plataforma pel Dret de Decidir convoca una gran manifestació nacional pel proper 1 de desembre, a les 5 de la tarda a la plaça Catalunya de Barcelona per fer front al desgavell de les infraestructures i de les xarxes viàries i per exigir a l'Estat espanyol el dret de decidir el model de país que volem. (Vegeu més a baix a la columna dreta logo de la manifestació).

Au va, fora mandra, i tots cap a Barcelona!!! Tant de temps queixant-nos de la Renfe al Converses del tren... ara potser cal que moguem el culet cap a la capital, no?