Camins de ronda

Comencem el camí de ronda: surt de Sant Feliu de Guíxols i no és gens fàcil per a urbanites acostumats a caminar sobre terrreny força pla i practicar poc esport. Pujar escales, baixar escales, saltar alguns petits turonets; les cames es van enfortint a cada pas, però el paisatge mediterrani i escarpat que segueix tot el camí val tant la pena!

Les gavines ens sobrevolen, però no ens molestem: elles al seu ritme, nosaltres al nostre. Són unes gavines educades: quan veuen que ens acostem a un lloc, marxen volant i busquen un nou espai per no molestar-nos.

Els pins ens acompanyen al llarg del camí: mig secs. Cal que plogui perquè tot està força sec. La decoració: mar, pins, pinassa, roques... és perfecta!

Em sembla curiós que un dia assolellat i festiu com el que sortim a fer el camí de ronda no ens creuem ningú. Però és perfecte: la soledat, el cansament, els silencis van acostant-nos a la serenitat que veníem buscant.

A punt d'arribar a S'Agaró trobem una parella de Terol que, de seguida, decideixen tornar enrere i és que hem fet el tall del camí de ronda més tortuós per a urbanites.

Arribem a S'Agaró: pas rere pas, recorrem la platja i, a l'altra banda, veiem unes casetes on la meva àvia devia canviar-se la roba del carrer pel banyador. Recordo escenes de la infantesa (a la platja del Masnou, quan jo era petita diria que n'hi havien), però jo mai m'he canviat de roba en un lloc així. Tot i així em sembla un objecte per al record. El camí continua, els nostres passos continuen...



I, un cop passat Sagaró, el camí de ronda no té res a veure: és molt més senzill i també hi ha gent passejant-hi, força gent. Passem al costat de cases, d'esglésies, d'arcs, d'escales de pedra amb pocs graons. Diuen que per aquí té una casa la baronessa Von Thyssen (i anem mirant d'endevinar quina és la casa d'aquesta baronessa).

I, finalment, assolim la meta: Platja d'Aro. Quanta gent, quantes botigues, però tres hores de caminar, de converses pausades i inconstants, de silencis, de magnífics paisatges, de cansament, de cames esgotades, ens permeten descansar el cap, desconnectar que en diem ara. Magnífic camí de ronda! Visca l'Empordà! Quin bon suggeriment, Iol :)