Un altre cop, un xoc entre trens a Rodalies. Un altre cop, sense cap mena d'informació i donant gràcies a la xarxa que cada dia enriquim els patidors de Rodalies, línia 1, gràcies a aquest gran invent que és el Twitter.
Avui plego d'hora de treballar i rebo al
Whatsapp (quin gran invent!) un missatge d'un amic que viu al Maresme i que m'informa que els trens no passen per plaça Catalunya: fantàstic, m'estalvio la caminada inútil d'arribar a plaça Catalunya i haver de tornar cap amunt. Treballo molt a la vora de l'estació de Passeig de Gràcia.
Ja a l'andana, obro l'Uber Social que em permet accedir a Twitter i llegir tot el que els meus companys patidors de
Rodalies 1 estan passant: una noia és a Sants, un altre és al Clot, l'altre encara és a la feina i un altre ha decidit anar a buscar la xicota i traslladar-se amb un altre mitjà de transport. Riem, fem broma i ens mantenim informats entre nosaltres: l'espera resulta, si més no, divertida :)
Un altre cop que l'única informació que ens ofereixen per megafonia, un cop que arribo al Clot, és que hi ha hagut un incident entre Arc de Triomf i El Clot Aragó i que els trens no circulen per Pl. Catalunya, sinó que funcionen per Passeig de Gràcia. I per què ens diuen ara això si ja som al Clot? Quin valor afegit es pensen que tindrà que ens diguin el que ja sabem (si no, no seríem on som)? Per sort, és motiu de conversa amb els patidors veïns de seient.
També hi ha gent que s'emprenya, però a mi cada dia m'agafen més ganes de riure (deu ser l'edat i l'experiència d'haver patit aquesta mena de situacions tantes vegades). De tota manera, no puc entendre que sigui tan complicat muntar un pla de comunicació per a aquestes emergències i mantenir els usuaris informats tan aviat com es coneguin les notícies, les incidències, la possible resolució... De debò és tan difícil? Sort que tenim Twitter! Ja no sé com vivíem abans!
En fi, em desofego escrivint-ho i recordant vells temps d'un altre bloc:
Converses del tren i com vam riure amb totes aquelles històries. Però avui... va per vosaltres, va pels
patidors de Rodalies 1 :-)
7 comentaris:
És una tragèdia! Com pot funcionar tan i tan malament?? Em sento molt afortunada de poder utilitzar els FGC pels meus desplaçaments a Barcelona, la veritat. Ni punt de comparació!
M'agrada veure que almenys us ho preneu amb humor i utilitzeu les vostres pròpies eines per donar-vos un cop de mà entre tots!
Com que em sento copatidora de la línia de Rodalies R1 com la Núria, subscric les seves paraules! Els patiments de les incidències al tren són menys patiment gràcies als usuaris q compartim sonriures i llàgrimes! Gràcies patidors!
Jo tampoc no entenc perquè sembla resultar impossible gestionar un sistema d'informació a l'usuari eficaç, de debò que no ho entenc. És més, estic segur que és possible tenir-lo! Què calen? ganes? interès a fer les coses ben fetes, o com a mínim millor del que es fan? No ho entenc. Em sap greu per vosaltres, els usuaris, pobres :-(
Jo crec que moltes vegades la informació entre els propis canals interns de renfe i adif no estan connectats entre ells i per això triguen tant a informar o directament no informen. Perquè un senyor que al puesto de mando rep una incidència i han d'enviar personal per veure què passa, i quan adif rep tota la informació llavors l'ha de passar a renfe.
Aquest és un problema que han de solucionar entre ells abans, perquè en aquests temps que corren que els usuaris informin abans i millor que els canals oficials, és una mica vergonyós.
M'ha encantat Nur! M'ha encantat :-)
Sort que encara ens podem riure. Només espero que un dia no prenguem mal, per què aquests accidents serien impensables en altres llocs del món.
Petons!
no seriem nosaltres si la linea aquesta ara l'hi dones per funcionar be....ho maco que es que et deixin tirat sense saber pas que coi passa ni quan tornara a funcionar...
Yáiza: efectivament, és increïble com pot funcionar malament. Estic convençuda que si ho fessin expressament no els sortiria també.
Anònima: segur que conversem al #rod1, oi? Benvinguda siguis al meu bloc :)
Ferran: sempre recordo un viatge en tren que vam fer a Girona (de fet, no sé si hem fet cap altre viatge en tren a Catalunya) i com de desastrós et va semblar tot plegat. I nosaltres.. ho patim cada dia. Però, ep, a Berlín tampoc no és tot perfecte, eh? :P
Laprí: doncs potser ja toca que n'aprenguin. Dissenyar un pla de comunicació per a les emergències per saber qui ha de dir què i a qui tampoc no és tan complicat: només cal contractar persones que coneguin la matèria. Però em fa l'efecte que hi ha una deixadesa en aquest tema...
DooMMasteR: i tant! el que vam riure ahir amb els pájarus i els teus pio pio :P
ddriver: doncs potser ja toca que deixem de ser nosaltres i estiguem una mica més ben informats. No estaria malament, oi? :)
Publica un comentari a l'entrada