Ah, us diré que la vaig descobrir, bàsicament pels punts suspensius que fa servir sovint :)
Ho reconec, el concurs no ha tingut molta participació. No només això, sinó que, a sobre, hem tingut una baralla conjugal que, espero que hagi acabat bé :)
Precisament per això, l'únic participant, l'Albert B. i R., tot i que no l'ha encertat, es mereix el premi de consolació que poso a continuació i potser un certificat fals que en sànset emetrà.
Per cert, al sànset li ha sortit competència: i si no llegiu la notícia sobre els certificats que emetia el Sindicato Independiente de Trabajadores (SIT: sí, sí, sit, no sigui que et cansis) :P El SIT, amb seu a Cadis, ha donat feina a milers de persones gràcies a aquests títols, que eren un frau. En fi, la simpatia que ja no sentia pels sindicats ha augmentat espectacularment després de llegir aquesta notícia.
Però tornem al tema que ens ocupa: aquí lliuro, doncs, la gorra de la I TBfC per a l'Albert B. i R. Enhorabona i gràcies per participar-hi! :)
8 comentaris:
Ei, Nur!
Vaja...
gràcies!
quina bona propaganda que em fas!
:)
Reconec que no vaig tenir gens de cura en amagar-me rere el text i el vaig escriure 'tal com raja' sense pensar que si posava els punts... se'm reconeixeria fàcilment... més aviat vaig pensar que ningú faria un treball d'investigació tan acurat com tu!
Un plaer perdre's per Berlín tot compartint coincidències...
Una forta abraçada!
I tant que us vam trobar a faltar! Amb les ganes de glu-glu que teniem i allà estàvem, desitjant que Berlin no us hagués segrestat sense veure (beure?) el mercat de Nadal de Gendarmenmarkt ;)
L'home de la meva vida és un post suculent de l'In varietate, on trobareu els resultats complets del concurs :)
Per cert, bona versió del Seven seconds. Una cançó que m'encanta i que fa temps ja havia publicat en algun post d'aquest bloc o d'un que tenia fa temps. Youssou N Dour molt molt bo! :)
Aquest filòlegs sempre tan torracastanyes ...
mar: caram, perquè te la mereixes! jo ho vaig viure així :) i no vaig fer molta investigació, no, el que passa és que de seguida vaig trobar pistes. I igualment, un gust haver berlinejat amb tu, fins i tot el moment de perdre'ns! :)
Ferran: quina passada el mercat de Nadal de Gendarmenmarkt! em va encantar :) poc que m'imaginava jo tanta gent i tant d'ambientillu. Gràcies per ensenyar-nos Berlín!! :)
Joan: què volies amb aquella llar de foc que ens il·luminava tot lo dia? Torrar castanyes (o les galtes!) :P
i tant que us vam trobar a faltar!
en el primer recompte oficial després que desapareguessiu :-)
la participació a aquesta joguesca era molt costosa! encara gràcies que hi va haver qui s'hi va animar! :)
Del tot d'acord amb la Kika!
kika: nah, era per fer una mica el ploricó i dramatitzar la situació :) I, sí, jo també estic d'acord que era complicat que ens seguissin i es repetissin les rialles del Motel One :)
Publica un comentari a l'entrada