Col·lecciono postals

Fa més de 30 anys que col·lecciono postals: en tinc de Segur de Calafell, on la meva amiga Loli, de l'escola, hi estiuejava tots els anys; en tinc de Sant Joan de les Abadeses, on la Noemí hi va anar uns dies de colònies; en tinc de l'Ecuador, on la Rocío va anar aquest estiu a passar un mes amb la família i va veure la seva mare i el seu fill gran.

Tinc postals de llocs remots i també moltes de Barcelona i del meu petit poblet del Maresme. Tinc postals que m'han arribat per herència, dels meus avis, o per llegat, de familiars d'amics (gràcies, Jordi!). M'encanta mirar-les, rellegir-les i classificar-les segons el lloc d'on provenen.

Tinc quatre capses de sabates plenes de postals i encara unes quantes més al mig de l'estudi, pendents d'endreçar, dels meus últims viatges (a prop i més lluny) i de viatges d'amics i famliars que s'han recordat de portar-me una postaleta d'allà on hagin anat. Hi ha gent que fa anys, molts, que m'envia postals i n'hi ha d'altres que ho fan des de fa menys temps, però sempre sempre em satisfà rebre-les: en mà, o per correu, amb lletres o sense, em fa il·lusió que hagin pensat en mi mentre són de viatge i hagin recordat que m'encanta col·leccionar postals.

Avui, la Mercè, una gran amiga, me n'ha donat 7, de Croàcia, on va passar uns dies amb el seu marit, l'Anastasi, que era qui les triava. A cada lloc on anaven ell em comprava la postal i ella m'escrivia unes lletres. I, ai, deu ser que estic tova (la ditxosa tardor), però una mica més i em poso a plorar. Quina il·lusió m'ha fet! :-)

En fi, ja ho sabeu, col·lecciono postals, siguin d'on siguin i com siguin i em fareu molt feliç si me n'envieu.