Pablo, el taxista

Aquesta setmana he assistit a una mena de congrés a una població de Màlaga. Al congrés, amb nom massa llarg i pretenciós per al meu gust, hi havia d'explicar una experiència que duem a terme a la meva empresa basada en treball col·laboratiu (molt interessant, per cert).

Per presentar la ponència, a la qual he dedicat força temps de caps de setmana des de fa un mes, no m'han pagat res, però han cobert totes les despeses de trasllats, manutenció i allotjament durant els dos dies que hi he estat. Res a dir de l'organització de l'esdeveniment (molt ben planificat fins a l'últim detall), però m'ha sorprès molt la manca d'austeritat que hauria de caracteritzar una administració en temps de crisi (fins i tot em van regalar un penjoll de plata, amb el lema de l'organització: aquest que apareix a la imatge) i he al·lucinat amb la immensa falta de puntualitat en la celebració de tots els actes i el poc senderi d'alguns dirigents de l'ajuntament.

Per desgràcia meva, he hagut de constatar com es complien molts tòpics d'aquells tan tòpics sobre els andalusos. Per sort, òbviament, no tots els andalusos que he conegut eren així: també hi he trobat unes magnífiques treballadores i gent que estic segura que arribaran molt i molt lluny.

També he conversat amb gent que m'ha ensenyat punts de vista diferents, he compartit estones amb persones magnífiques i fins i tot he compartit una cervesa amb un conegut tuitaire, però qui més m'ha sobtat i agradat, sense cap mena de dubte, ha estat Pablo, el taxista.

Pablo em va venir a buscar dijous a l'aeroport de Màlaga, per acompanyar-me a l'hotel, i jo, que sóc poc donada a entaular converses amb desconeguts, de seguida em vaig trobar la mar de còmoda xerrant amb aquell noiet.

En Pablo em va donar tota mena de detalls sobre les poblacions properes a Màlaga, sobre l'Aixarquia, la comarca on èrem, sobre l'especulació immobiliària, sobre llocs on menjar bé i barat...

Al viatge de tornada, quan ja marxava divendres, ens vam acomiadar amb un sincer "Ha sido un placer". I és que les xarxes socials no ho són tot i a la vida et trobes sorpreses tan agradables com aquesta quan menys t'ho esperes. Continua sent així, Pablo! :)

Bye, bye, Vélez-Màlaga!