Va ser un dia bonic, divertit i amb molts sentiments perquè ens aplegàvem al voltant d'una gran amiga que pocs dies després no tornaríem a veure mai més. La Noemí ens va deixar al cap de vint dies.
Hem comentat alguns cops que per a la Noemí va ser un dia feliç perquè estava envoltada de gent que s'estimava. Em donava, com sempre, consells sobre la roba que havia de comprar. De fet, vaig comprar una brusa que per sempre més em recordarà aquell dia i sobretot a ella.
Que sis dones, fetes i dretes, es facin una foto al mig del Mataró Park, dins d'una sabateria, tenia el seu què. Ens va fer riure a totes: la foto no és molt bona però segur que s'aprecia que totes ens estem petant de riure
Vull recordar sempre moments com aquell: una Noemí contenta, gaudint d'un dia de compres, amiga de les seves amigues (uf, quin tòpic), aprofitant qualsevol moment per oferir-nos un somriure... Ningú (crec que ni ella mateixa) no esperava que marxés tan aviat.
Una foto dolça i amarga al mateix temps, però que ens fa sentir molt contentes per haver compartit aquell dia totes plegades.
I, per acabar, una cançó que li encantava:
6 comentaris:
Caramb Núr. Gràcies per compartir aquestes línies d'emoció.
Una abraçada ben gran.
Al menys us queda el record feliç d'quell dia.
Pell de gallina de post, Nurieta. I què és la vida, sino tots els bons moments des que naixem fins que marxem? Una foto molt xula.
Un petó i abraçada enormes.
La vida té aquests contrastos...inesperats.
Un somriure i una abraçada per tu!
mai trobarem una resposta al perquè de tot plegat. Queda't doncs amb els bonics records, amb les estones i el somriure que se't dibuixa als llavis quan penses en ella. Una abraçada nur!
Una foto molt divertida, segur q la vau fer molt feliç, a la vostra amiga!
Utnoa
Publica un comentari a l'entrada