Avui que és el dia mundial de començar la dieta (primer dilluns després de festes nadalenques) i que jo he decidit començar a fer bondat, que no dieta, us ofereixo una recepta tradicional que jo encara no he elaborat, però sí que he degustat des que era ben petiteta, ja que la feia la meva àvia Maria i després la meva mama, Adela.
Per fer la sopa de pa cal posar a bullir en una olla tants gots d'aigua com plats de sopa vulguem fer i afegir-hi un rajolí d'oli. Quan l'aigua bulli, s'hi han d'anar posant els ingredients següents: ceba picada i dos cubets de caldo. Quan porti una estoneta més i hagi agafat gustet, s'afegeixen el pa tallat a quadradets, la patata també tallada a quadradets petits, els pèsols, les mandonguilletes i amb una cullera de fusta es va remenant fins que el pa està desfet.
Que vagi de gust! És un dels meus plats favorits. Sóc de gustos senzills jo :)
16 comentaris:
NOia senzill pero exquisit s'em fa la boca aigua.
M'encanta la sopa de pa amb menta i un ou batut però amb aquests guarniments deu estar més bona. Me l'apunto :)
Jo també faig bondat :)
A casa el que més ens agrada é,s en el caldo "normal", en lloc de tirar pasta, tirar llesquetes de pa del dia abans molt primes i fer-les bullir un minutet (no s'han de desfer, només estobar-se)... això, quan fa fred, s'agraeix taaaaaaant (tastaré la recepta que dius, sense mandonguilles, que no em van massa :-D).
Aitx, que em conec i segur que no m'hi poso, jo; que sóc fatal a la cuina! Però ei, si mai vols convidar-me no ho dubtis: garantit que m'agrada! ;)
Petons, estimada.
I en aquests dies de fred i pluja entra de bé....
Petons!
Ha d'estar boníssima!!!
Serà un platet molt bonet per entrar en caloreta amb les mandonguilletes i els trossets de pa :)
外表往往與事實本身不符,世人卻容易被表面裝飾所欺騙了........................................
Striper: cada dia m'atreu més la senzillesa.
Joana: doncs també ha d'estar molt bona aquesta que dius. Un dia ho provo (quanno faci bondat).
Francesca: això ho feia el meu avi, pa escaldat, oi? Que bona! :)
Ferran: invitació acceptada. Jo et faig la sopa de pa de la meva àvia. Petonets :)
DooMMasteR: i tant, jo a l'hivern només vull sopa.
Sara Maria: i tant! boníssima!
XAvi: les mandonguilletes porten unes quantes calorietes epr perdre el fred :)
減肥: tens tota la raó, però l'aparença també és important. I tant que ho és!
dono una ullada al teu blog
una salutació des de Reus
Benvingut siguis, Té la mà Maria. Salutacions :)
想想 cotxinot/a!
aixo es mes que sopa de pa!!!!!!!!!
ddriver: aquesta i la de carxofes són les meves predilectes, hmmmm
Hola Nur, t'he trobat per un comentari a un bloc comú, i mira per on som del mateix poble, bé, visc al del costat, però sóc masnovina també :) Amb el teu permís em quedo per aquí, que hem de fer "pàtria" i et deixo un petó, ves a saber si també ens coneixem des de fa 30 anys, com parlaves del "feisbuc" o potser tan sols és una casualitat :) Un somriure en un dia ben plujós avui!!
Ah, jo sóc tipus Mafalda, la sopa només quan estic malalta de la panxa, jajajaja! i la meva yaya es diu com la teva mare, i la meva besàvia es deia Maria.... serem parentela nena? :)
Eps, Cris, maresmenca! Benvinguda siguis! Doncs vés a saber, potser sí que ens coneixem, tot i que jo sóc masnovina d'adopció, però fa anys que corro per aquestes contrades!
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada