dissabte, 20 d’octubre del 2018

Els graffitis

Us he de confessar que m'agraden els graffitis, però no aquelles pintades illegibles, ni les guixades de protesta, sinó els murals, els graffitis que són art, autèntic art.

N'hi ha de reivindicatius, n'hi ha de molt ocurrents, com els d'un famós grafiter sabadellenc que es diu Werens i pinta estranys insectes, abelles, flors... tots molt bonics.

Fa un any vaig visitar un poble que es diu, Penelles, entre Tàrrega i Balaguer, que, per promoure el turisme, va convocar grafiters d'arreu per decorrar el poble i el van deixar ben bonic. Un poble que val la pena visitar, us recomano que hi aneu.



Avui, però, us vull parlar d'aquest mural



És al Masnou, el meu poble. Només va durar quatre dies, ja que uns vàndals el van destrossar quan tot just feia quatre dies que l'havien pintant. Us explico: dissabte al matí vaig sortir a comprar i vaig veure com l'artista començava a pintar-lo. A mitja tarda vaig tornar-hi a passar i ja estava força avançat.

Però no el vaig veure acabat fins al dimarts, 1 d'octubre. Anava a la inauguració d'una exposició de fotos de l'1 d'octubre (de l'any passat, clar). El vaig veure acabat i em va semblar una obra d'art. Per sort, li vaig fer una foto.



I és que ja parlen que l'art és efímer, però no m'esperava que durés tan poc.

Dimecres al vespre uns vàndals van anar a destruir el que amb tanta paciència i bon art havia construït el grafiter Mus_pintoyaparte. I, què voleu que us digui? Em va fer molta ràbia.

Per sort, el poble es mobilita i el dissabte següent un grup de persones van netejar les pintades i van restaurar el que havien fet malbé els vàndals. No torna a estar com a nou, però torna a ser art i el podem admirar quan vulguem.

I és que us he de confessar... que m'agraden els graffitis.